Cada visitant de la ciutat de Barcelona produeix al dia una emissió de 96,9 kg de CO2, el que suposa una petjada de carboni equivalent a conduir un cotxe 410 quilòmetres sense parar, o deixar-se una bombeta led de 6,4 vats encesa durant 4 anys seguits. Un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona calcula per primera vegada l’impacte de l’activitat turística en una ciutat concreta, en aquest cas Barcelona, i analitza les principals fonts d’emissions directes i indirectes de quatre grans àmbits -transports d’arribada i sortida, allotjament, activitats d’oci, fires i congressos, i transports interns.
El turisme és un dels sectors d’activitat econòmica més rellevants de la ciutat de Barcelona, amb uns 33 milions de visites anuals, repartides a parts iguals entre turistes -visitants que s’allotgen a la ciutat- i excursionistes -s’hi estan un dia o menys. Aquesta activitat contribueix a l’escalfament global degut a les emissions de Gasos amb Efecte d’Hivernacle que se’n deriven, i alhora, el canvi climàtic té impacte sobre les destinacions turístiques i els fluxos turístics.
L’estudi de l’ICTA-UAB realitzat en col·laboració amb Inèdit a petició de l’Ajuntament de Barcelona i de Barcelona Regional, determina que la petjada de carboni total de l’activitat turística a Barcelona és de 9.578.359 t CO2 a l’any. La principal font d’emissions (amb un 95,9% de les emissions generades) és el transport d’arribada i sortida a la ciutat, i en concret l’avió. Aquest àmbit representa una emissió de 92,9 kg CO2 eq/visitant·dia, amb grans diferències entre turistes (103,1kg CO2 eq/persona·dia) i excursionistes (42,1 kg CO2 eq/persona·dia). Per exemple, el transport d’arribada i tornada d’un turista d’Oceania comporta l’emissió de 4.200 kg C02.
De la resta d’emissions (el 4,1%), la principal font és el consum d’electricitat, principalment associat a l’allotjament. En aquest sentit, els hotels tenen el major impacte en la petjada de carboni amb un 70,5%, especialment en les categories més altes, seguits dels apartaments turístics (amb registre i sense) amb un 25,3%. La petjada d’una pernoctació va dels 2,9 kg CO2 eq/pernoctació en pensions, hostals i albergs, als 21,9 kg CO2 eq/pernoctació d’un hotel de 5 estrelles, 7,5 vegades més.
Turistes al Passeig del Born de Barcelona | VIAEMPRESA
No totes les activitats a la ciutat tenen el mateix impacte pel que fa a la contaminació. Els punts d’interès de ciutat són responsables del 68,8% dins de l’àmbit d’activitats oci, fires i congressos. La visita a un PIC representa una emissió mitjana de 0,9 kg CO2 eq/visita, mentre que un trajecte en transports singulars suposa 1,4 kg CO2 eq, i la participació en una fira o congrés representen 5,9 kg CO2/participant. Els viatges en metro (38,5%) i en taxi (22,3%) per desplaçar-se per la ciutat són els que més emissions generen col·lectivament, per davant dels desplaçaments en Renfe i el vehicle propi. Tot i així, metro i tramvia són els dos modes amb una petjada de carboni per desplaçament més baixa. La petjada de carboni mitjana del desplaçament amb els transport interns de la ciutat és de 0,3 kg CO2/viatge.
Els resultats obtinguts per Barcelona s’han comparat amb altres estudis de petjada de carboni del turisme i les conclusions segueixen la mateixa línia; en tots ells destaquen el transport en avió i l’allotjament. Per una altra banda, quan es compara la petjada de carboni dels visitants amb la d’un resident, i sense oblidar les diferències en el tipus de dades i la metodologia pel seu càlcul, les activitats en destí (és a dir a la ciutat i sense considerar transport d’arribada i sortida) dels excursionistes que visiten Barcelona generen unes emissions de GEH diàries que són aproximadament la meitat que les d’un resident. Pel contrari, els turistes dupliquen de mitjana les emissions de GEH respecte a un resident, sent l’allotjament l’element diferenciador.
L’estudi també avalua de manera aproximada la petjada de carboni d’altres àmbits d’activitat relacionats amb el turisme com són el comerç, la restauració i els residus. Ni els residus ni la restauració tenen un impacte destacable, ja que les emissions per transport continuen sent les més elevades. La petjada de carboni del comerç seria equiparable a la de l’allotjament.
Els investigadors consideren que disposar d’una visió global de les emissions associades a l’activitat turística permet conèixer les principals fonts d’emissió de GEH i “a partir d’aquí establir objectius de reducció i definir polítiques i estratègies en els diferents àmbits relacionats amb el turisme encaminades a la mitigació del canvi climàtic”, comenta Jordi Oliver, investigador ICTA-UAB i co-fundador de l’spin-off Inèdit.
Una vegada identificades les principals fonts d’emissió de GEH, la recerca també proposa un llistat de potencials estratègies per a la reducció de les emissions de GEH del turisme a la ciutat de Barcelona per cadascun dels àmbits d’activitat. En aquest sentit proposen accions d’informació i promoció de la compensació d’emissions de GEH associades al viatge en avió, promoure que els turistes coneguin i utilitzin els modes de transport públic disponibles des de l’aeroport del Prat fins la ciutat i fomentar mesures per incrementar eficiència dels edificis (com la rehabilitació energètica) en allotjaments turístics de la ciutat.
