Els manters viuen el seu pitjor estiu als carrers de Barcelona i esperen una reactivació econòmica urgent del país. Aquest estiu s’instal·len al litoral de manera molt intermitent, degut al nou escenari que ha deixat la pandèmia de la Covid-19. Malgrat l’arribada d’alguns turistes, n’hi ha molts menys que anys anteriors i el negoci no surt rendible. Per això només aprofiten la revifada de passejants els caps de setmana o les tardes per posar-se a zones com el Maremagnum, el Port Vell, la Rambla, el passeig Joan de Borbó o la platja de la Barceloneta.
A més, segons ha explicat al TOT Barcelona el representant del Sindicat Popular de Venedors, Daouda Dieye, la pressió policial no ha afluixat gens. Al contrari, ara la noten molt més. “Hi ha un operatiu conjunt de la Guàrdia Urbana i de la Policia Portuària que patrullen per diferents zones”, detalla Mamadou, un manter de Barcelona. Ara hi ha més patrulles al carrer pel compliment de les mesures anti-rebrot i no destinen tant de temps a atendre turistes com les temporades anteriors. El resultat és que els agents no els hi deixen ni posar la manta: tot just arriben els fan fora.
Per aquest motiu, hi ha manters que han optat per anar-se’n temporalment a altres llocs on la pressió policial és menor, “com a Sitges o al camp” segons Mamadou. Tot i axí, la gran majoria esperen a la ciutat per poder posar la manta quan millori l’economia, perquè “aquí es on viuen”, relata. “La situació és molt dura, no tenim ingressos i no entenem què passa amb l’Ajuntament, que abans tenia una altra actitud”, conclou.
Dels grans decomisos a 20 llaunes
El passat 15 de juliol, la regidora de Comerç, Montse Ballarín, va explicar a la comissió d’Economia que fa un any els manters eren “un tema que estava molt sobre la taula”, però constatava un gran descens perquè “la venda ambulant no autoritzada té molt a veure amb els turistes”. La regidora va enumerar les mesures de pressió impulsades des de l’inici del mandat, com campanyes per desincentivar la compra, una taula política i més pressió policial, però admetia que el cop definitiu ha estat la pandèmia: “L’activitat ha caigut en picat”.
En aquest sentit, va posar com a exemple la disminució de trucades d’alerta per part de comerciants i veïns, que al maig van caure un 95,6% respecte a l’any anterior. A més, els grans decomisos de més de 3.000 productes de cop han donat pas a intervencions gairebé anecdòtiques: en tota la primavera, la policia va interceptar només 20 llaunes de beguda. “En el moment en què torni a haver turisme, que tan de bo sigui el més aviat possible, si es reactiva el fenòmen continuarem actuant de la mateixa manera”, va advertir Ballarín.
Cares desconegudes
Els comerciants i entitats contràries al top manta estan pendents igualment dels pocs venedors ambulants que resisteixen. El president de la Plataforma d’afectats pel top manta, Fermin Villar, confirma la reducció de manters i apunta que ha evolucionat el perfil dels manters. Segons Villar, ara es veuen també grups de pakistanesos fent la manta, una comunitat fins ara molt minoritària entre el col·lectiu.
Per la seva banda, el vicepresident de l’AVV de la Barceloneta, Manel Martínez, assegura que els restaurants del barri “veuen cares noves” al top manta de la ciutat. Hi coincideix el president dels restauradors de Palau de Mar, Carlos Manresa. Són “molt pocs” els qui ara despleguen el llençol al Port Vell i sovint són rostres desconeguts pels restauradors, sosté, però assevera que “els ‘capos’ són els de sempre”.
Prevenció sense arribar a detenir
Villar aposta ara perquè la pressió policial es concentri en “evitar el creixement i la jerarquització d’aquests nous grups”. Per aquest motiu, defensa l’operatiu conjunt desplegat malgrat el descens de l’activitat: “No volem detencions, només prevenció”, detalla. Això sí, diu que “s’ha d’encautar el gènere perquè és producte falsificat”.
“En no haver-hi turistes, hi ha més policia lliure que controla la zona durant el dia”, celebra Manresa. Tant la “Guàrdia Urbana com la Portuària estan molt a sobre passejant en parelles i controlant”, relata. A més, aprova que el Port hagi contractat vigilància privada fins les 9 de la nit. Jorge Álvarez, comerciant de gelats i begudes de la zona de Port Vell, explica que també ha estat testimoni de com la Policia Portuària fa aixecar manters i els insta a marxar.
Les reaccions dels manters quan els fan fora són diverses, segons els testimonis consultats. Manel Martínez assegura que alguns tenen “comportaments una mica més violents” que altres anys. En canvi, Jorge Álvarez, comerciant de gelats i begudes de la zona de Port Vell, afirma que la conflictivitat és proporcional al volum de clientela i d’hores d’activitat: “Ara quasi no es produeixen enfrontaments”, diu. “El juliol de l’any passat hi havia de 50 a 80 manters cada dia al voltant del Maremagnum!”, compara.
De Colom a la platja
Les zones més freqüentades pels manters, però, són les mateixes que els estius anteriors. Solen provar sort al Maremagnum –tant a la Rambla de Mar com a la zona de l’Aquari–, davant la platja de la Barceloneta, rere el Palau de Mar i al llarg del passeig Joan de Borbó. Martínez expressa que, tot i així, hi ha hagut una davallada important de manters: “Ni molt menys n’hi ha com l’any passat, se’ls veu més cap a la tarda i caps de setmana”, afegeix. Segons ell, quan no poden posar la manta descansen “davant la Facultat Nàutica i a l’entrada del metro de Barceloneta amb la bossa de gènere” plegada.
