“No ens queda menjar”: el confinament porta els manters al límit

L'Abbas i l'Assane, que van ser venedors ambulants durant anys i conviuen amb tres manters, avisen que no els queden aliments

L’Abbas despenja el telèfon i pregunta qui és. És a casa, al barri de Sant Roc, a Badalona, confinat amb quatre companys de pis. Quan s’adona que parla amb un periodista, s’atura i demana un moment. “Assane!”, crida. L’Abbas no vol explicar la situació que viuen –de moment–, però l’Assane sí. Ells dos van ser manters durant un temps –gairebé cinc anys en el cas de l’Assane i quatre en el de l’Abbas– fins que, finalment, van aconseguir els papers, que els permeten treballar. Els altres tres companys es guanyen la vida venent a la manta. Cap dels cinc, però, ha escapat dels estralls de la quarantena pel coronavirus

La primera conversa amb l’Assane, de 30 anys i arribat del Senegal a Barcelona el 2015, va ser dilluns 6 d’abril. Avisava que les perspectives per a ell i els seus companys de pis eren complicades. “Tenim menjar per a cinc dies”, admetia. Lamentava que no tenia feina des de feia set mesos i que ja no cobrava la prestació de l’atur. Juga de central al Club Esportiu Premià –que està a la segona divisió catalana– des de mitjans de la temporada passada. “Jugo amb el germà de Mariano [jugador del Reial Madrid]”, deia, cofoi. Estar a l’equip li permet rebre uns diners en forma de dietes per cobrir els desplaçaments. Però l’aturada de les competicions ha fet que deixi de cobrar i que els estalvis s’hagin esfumat. ​El club, això sí, va abonar la meitat de les dietes del març als jugadors. 

La segona trucada a l’Assane va ser dijous 9 d’abril. “No ens queda menjar”, reconeixia. 

Els companys de pis tenen entre 25 i 42 anys, segons explicava l’Assane. Els tres que es guanyen la vida amb el top manta han deixat de guanyar diners pel confinament, una situació que es reprodueix en altres col·lectius com la comunitat gitana. L’Assane va aconseguir els papers que regularitzaven la seva situació l’any passat, però no ha estat garantia que el tancament a casa sigui més fàcil que per als seus companys de pis. 

Diners compartits i un “plat gran” per a tots

Els cinc han compartit els diners durant les setmanes de confinament per comprar menjar per a tots. “Cadascú posava una part i un de nosaltres anava a comprar”, relatava l’Assane. Comentava que havia ajudat la resta mentre havia pogut, però que la situació va acabar sent insostenible. El dinar de dijous 9 d’abril va ser l’últim que van poder fer amb el que tenien. L’arròs, el pollastre, el peix, la pasta o els ous que tenien dilluns 6 d’abril es van acabar abans dels cinc dies que havia calculat l’Assane.

És per això que l’exmanter ha buscat alternatives. “Haurem d’anar a menjar a casa d’amics”, expressava. Fins llavors els cinc havien repartit els diners i el menjar. “Compartim un plat gran per a tots”, detallava el dilluns 6 d’abril.

L’Assane fa tres mesos que viu al pis de tres habitacions del barri de Sant Roc de Badalona i fins fa poc havia rebut uns 500 euros d’atur. La seva última feina va ser fa set mesos, a Granollers. Han hagut de pagar el lloguer de març, segons afirmava. És conscient que la quarantena s’està acarnissant amb els manters, que han perdut l’opció de guanyar diners encara que sigui de forma irregular. “Està fotut. Necessitem ajuda però no ens arriba”, es queixava.

“No ens queda res”

Uns dies després de la primera trucada, l’Abbas s’avenia a comentar la situació al pis. “No ens queda res”, confirmava. Va néixer el 1978 i va arribar fa set anys a Barcelona. És, com l’Assane i com la majoria de manters, del Senegal, i fa tres anys va aconseguir els papers. Però no té feina, segons admetia. Els tres companys amb qui comparteix pis a Sant Roc juntament amb l’Abbas també viuen una situació complicada, i marxen a cases d’amics per aconseguir menjar. 

La tercera trucada a l’Assane conté, per fi, notícies bones. “La setmana que ve [amb el final de les restriccions per a les feines no essencials anunciades pel govern espanyol] començo a treballar com a soldador a Cardedeu”, celebrava. Es reincorporarà a l’empresa que l’havia contractat feia uns mesos, segons precisava. També narrava com havia hagut de marxar del pis de Sant Roc per mudar-se amb un altre jugador de futbol, que viu al districte de Sant Andreu. Allà té menjar i pot aguantar uns dies.

Ara, els camins de l’Abbas i de l’Assane s’han hagut de separar per la quarantena. La falta de menjar i de recursos els ha obligat a trobar solucions fora de casa, demanant ajuda a amics i coneguts per poder fer els àpats. 

Més informació

Comentaris

    Pacoman 13/04/2020 12:06 pm
    Pobrets. Em sap tant de greu que ara no podré dormir tranquil.
    Ramon 13/04/2020 12:05 am
    Els manters, com els llauners, és assumir i institucionalitzar allò del "Más triste es robar!".

Nou comentari