Coronavirus, distància familiar i economia submergida enfonsen les llars gitanes a Barcelona

Diverses associacions celebren el Dia Internacional del Poble Gitano repartint menjar als necessitats

L’associació de joves gitanos de Gràcia es preparava per a un Dia Internacional del Poble Gitano, que se celebra cada 8 d’abril, molt diferent i internacional. Havien preparat un programa d’actes i activitats per posar en valor la seva comunitat, de la mateixa manera que altres organitzacions arreu de Barcelona i Catalunya, a més d’un viatge a Auschwitz. Però la crisi sanitària derivada dels estralls que està provocant el virus SARS-CoV-2, que causa la malaltia de la Covid-19, farà que l’associació celebri el 8 d’abril d’una forma insòlita. Concretament, repartiran menjar a famílies necessitades de Gràcia i Hostafrancs (Sants-Montjuïc), segons explica el seu president, Ricard Valentí, conegut com a Ricardet

Mercabarna ha fet una donació de menjar perquè es pugui repartir a llars, gitanes o no, de Gràcia i Hostafrancs. Fa dues setmanes van engegar el projecte, que va cristal·litzar la setmana passada, quan membres de l’associació van portar aliments donats pel Rebost Solidari de Gràcia a una trentena de nuclis familiars entre dimecres i divendres. Ara Valentí encapçala de nou una comitiva que pretén ajudar a qui més ho necessita. “El problema és que no es pot sortir a treballar”, afirma, introduint les problemàtiques que la comunitat gitana pateix durant la quarantena.

El director-gerent de la Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC), Pedro Aguilera, ressalta que la FAGIC s’ha posat en contacte amb les entitats per portar a terme la distribució. El regidor de Cs Paco Sierra va fer d’intermediari entre Mercabarna i la FAGIC perquè les entitats federades poguessin obtenir les donacions d’aliments. Aquesta iniciativa es repetirà cada dimecres, si tot va bé, fins al “setembre o l’octubre”, segons Aguilera. Està content perquè acaba de parlar amb un regidor de Sants-Montjuïc per fer possible el repartiment de menjar a Hostafrancs. 

Repartiment d'aliments a famílies necessitades de Gràcia / Associació de Joves Gitanos de Gràcia

Repartiment d’aliments a famílies necessitades de Gràcia / Associació de Joves Gitanos de Gràcia

“Els problemes per al poble gitano són els mateixos que per a tothom, però agreujats perquè està sobrerepresentat en la pobresa”, analitza el coordinador de Barcelona de la fundació Secretariat Gitano, Miquel Àngel Roman. “Molta gent s’ha quedat sense cap ingrés de la nit al dia”, alerta el director-gerent de la FAGIC.

“Viure al dia”, un problema afegit

“La majoria de la comunitat gitana viu al dia”, aprofundeix el portaveu de l’associació gitana de Bon Pastor (Sant Andreu), Juan José Fajardo. El modus vivendi de les famílies gitanes passa, sovint, per la “venda ambulant”, tal com afegeix la fundadora de l’associació per a la formació i la cultura de la dona gitana a Hostafrancs, Marina Heredia. Així, algunes llars gitanes es guanyen la vida comprant i venent ferralla, amb la venda ambulant de roba o aliments i comprant i venent peces d’automoció o cotxes

Miquel Àngel Roman precisa que molts cotitzen a la seguretat social i que, per tant, tenen dret a prestacions econòmiques per passar el confinament. D’altres, però, fan feines que no estan incloses en aquelles que tenen dret a ajudes, com ara la venda ambulant en cooperatives. El coordinador de Barcelona del Secretariat Gitano puntualitza, de tota manera, que la gitana és una “comunitat diversa”. A Catalunya viuen uns 75.000 gitanos, segons dades del Pla Integral del Poble Gitano (PIPG). 

La ferralla, paralitzada

“Fer la ferralla” és la forma que tenen algunes famílies gitanes de guanyar-se la vida. Consisteix a comprar peces de ferralla de rebuig a tallers industrials, carregar-les a un vehicle i vendre-les una mica més cares a la ferralleria, segons exposa el president de l’associació Carabutsí, Samuel García, conegut com a Sam. Aquesta activitat, com la venda ambulant, és impossible degut al context de quarantena. “Les famílies estan gastant els diners estalviats”, lamenta Ricardet Valentí. “Alguns ho estan començant a passar malament”, expressa, preocupat, Juan José Fajardo.

Sam justifica la decisió d’alguns membres de la comunitat gitana de quedar-se al marge de feines assalariades per la llibertat que els dona. “Ens agrada ser més lliures a l’hora de treballar”, comenta. Matisa, però, que la tendència està canviant i que cada vegada hi ha més gitanos que opten per altres vies de guanyar-se la vida. 

La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (@FAGIC1) dedica el pressupost del Dia Internacional del Poble Gitano a comprar menjar per als necessitats: “No hi ha millor celebració que dedicar el pressupost a les famílies”

“La majoria no va estudiar quan havia de fer-ho”, opina Marina Heredia, a qui els seus propers anomenen Conguita. El confinament, creu, està comportant problemes “econòmics” per a moltes famílies. “La coseta està molt malament”, diu en diverses ocasions durant una conversa telefònica. Reivindica el paper de l’associació que va fundar fa dos anys, que intenta conscienciar les mares de la importància que els fills estudiïn per tenir un futur. Confia en la resiliència de la comunitat gitana: “Som uns supervivents i uns lluitadors”. 

Així doncs, la dedicació a feines no qualificades prové, en part, per la manca de formació. La falta d’estudis, que es va reduint progressivament segons coincideixen tots els actors de la comunitat consultats, ve del tracte rebut durant la dictadura, segons recorda Juan José Fajardo, de l’associació gitana de Bon Pastor. L’informe Foessa de 2019 mostra que el 12,5% de les famílies gitanes enquestades tenia algun membre de 3 a 15 anys no escolaritzat o un de 16 a 18 que ni estudiava ni treballava. 

Fajardo narra com als anys 60 es van crear guetos on convivien desenes de famílies gitanes, cosa que va portar a conflictes. “Al poble gitano se l’ha de tractar d’una forma diferent”, demana. “Vivim en una crisi permanent”, deplora, i comenta que els indicadors econòmics que surten “a la televisió” no els afecten perquè la seva situació és única.

El coordinador de Barcelona de la fundació Secretariat Gitano, Miquel Àngel Roman, exposa que la falta d’ingressos i la falta de menjar per a algunes famílies són problemes que pateix la comunitat en aquest context, però no els únics. S’afegeix l’escletxa digital, que allunya alguns nuclis familiars de l’accés a tràmits administratius necessaris per tenir accés a ajudes socials per afrontar la crisi. 

La “humiliació” de no poder estar amb la família

La família és la institució més important per als gitanos. Cuidar dels més grans i ajudar-se els uns als altres és una característica que, si bé es dona a la gran majoria de la societat, és essencial per a la comunitat que avui celebra el seu dia internacional. I en aquests dies de necessitat i dificultats, la família podria ser, més que mai, vital. Però el confinament ho complica. “És humiliant”, admet Samuel García, de l’associació Carabutsí, integrada en la fundació Tot Raval. 

Sam canvia el to de veu quan parla de la família. “Impotència” i “humiliació” són les dues paraules que utilitza per descriure les sensacions que té des de fa setmanes. Lamenta que la mare està ingressada a l’Hospital Clínic per Covid-19. “Se m’està fent una eternitat”, reconeix. A més, voldria ajudar la germana i l’àvia, però com vivien amb la mare no les pot visitar pel risc de contagi. “No puc ajudar-la [la germana], i això em mata”, assegura, abatut. “Sempre ens refugiem en la família, i el fet de no poder fer companyia és molt cruel”, remata.

La proximitat amb la família és, segons remarca el portaveu de l’associació de gitanos de Bon Pastor, el motiu pel qual no tenen els seus avis a residències, cosa que evita a la comunitat la por i l’angoixa que viuen molts fills i nets aquests dies. Però també fa que pateixin per la impossibilitat d’acompanyar familiars en moments difícils. “Avui [dimarts 7 d’abril] han enterrat una cosina germana”, narra Juan José Fajardo. “Hi han pogut anar quatre familiars”, diu. La cosina germana tenia tres filles. El dolor per les morts en soledat pel coronavirus colpeja moltes famílies de Barcelona i de Catalunya. 

No poder estar a prop de la família per acompanyar en aquest tràngol és un cop per als gitanos. “És de les coses que més ens està costant”, confessa Fajardo. Quan mor algú de la família, el ritual del poble gitano marca que s’ha de vetllar el cos tota la nit anterior a l’enterrament, però el confinament impedeix aquesta tradició. La mort de la cosina germana està sent, doncs, un moment difícil per a Fajardo: “M’estan costant molt aquests dies”. 

Les famílies, però, segueixen unint forces per passar l’obstacle del coronavirus. La dona de Juan José Fajardo, segons ressalta ell mateix, fa pa cada dia i el comparteix amb membres de la família. A més, ha cosit mascaretes per a tots. “És un col·lectiu amb característiques molt interessants pel que fa a la xarxa solidària familiar i veïnal”, apunta el coordinador de Barcelona del Secretariat Gitano, Miquel Àngel Roman.

10.000 euros destinats a menjar per a famílies necessitades

L’associació de joves gitanos de Gràcia no és l’única que aquests dies dona un cop de mà a membres de la comunitat que ho necessiten. La Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) ha engegat el projecte 100×100, amb què es marca l’objectiu de destinar 10.000 euros a la compra d’aliments per a les famílies necessitades, segons explica el director-gerent de l’entitat. La meitat del pressupost el va aportar la FAGIC, ja que l’anava a dedicar al Dia Internacional del Poble Gitano i totes les activitats s’han suspès. La recaptació per arribar als 10.000 euros està gairebé completada, ja que han rebut uns 4.000 euros en donatius. “No hi ha millor celebració [del Dia Internacional del Poble Gitano] que dedicar el pressupost a les famílies”, es felicita Aguilera. 

La FAGIC s’ha posat en contacte amb les associacions federades perquè localitzin les famílies que necessiten el menjar. Per això, associacions com Carabutsí estan tramitant sol·licituds per obtenir vals de 50 euros al bonÀrea per donar-los a les llars que ho precisen. Samuel García, el president de Carabutsí, ressalta que també estan en contacte amb bancs d’aliments per facilitar l’assistència. La FAGIC ha comprat 200 targetes per destinar a famílies, que les podran utilitzar als supermercats bonÀrea. A més, el Secretariat Gitano ha habilitat diverses formes de pagament perquè tothom que vulgui pugui fer donacions a un fons d’emergència per ajudar famílies necessitades. 

Nou comentari