El calvari de Laura Campos, els residents del geriàtric que dirigeix i els parents dels usuaris va prendre forma fa uns deu dies, quan van tenir la primera i únic baixa oficial per Covid-19. En aquest cas, l’avi afectat va morir hospitalitzat i se li va fer la prova, que va confirmar que tenia la malaltia que provoca el coronavirus SARS-CoV-2. Des d’aleshores, tot ha sigut una espiral de fets sense control que, amb les xifres d’aquest dimarts a la tarda, presenta un balanç de 14 morts més i 26 malalts. I cap d’ells ha sigut hospitalitzat, ni se li ha fet el test ni se l’ha traslladat a cap altre centre, que és el que reclama gairebé cada dia l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, a la Generalitat.
“Des que van tenir l’únic cas confirmat oficialment, se’ns han mort a la residència 17 persones més, 14 de les quals amb simptomatologia clara de Covid-19 però sense comprovació. I ara tenim 26 residents amb símptomes, 15 de les quals amb símptomatologia molt clara i els altres 11 amb símptomes més lleus”, resumeix la directora de Los Olivos, un centre situat al Carmel on fins fa poc la vida era bastant plàcida.
Tenen places per a 89 persones i normalment tenen entre 84 i 85 residents. Ara en són només 65, després de les 18 morts de les últimes dues setmanes, 15 de les quals Laura Campos i la metgessa que visita el geriàtric tres cops per setmana vinculen a l’epidèmia. “Ara mateix tinc avis malalts que se’m moriran aquí i potser ni sabrem de què s’han mort“, es lamenta.
No porten els avis a l’hospital
A banda de reiterar que pateixen una greu escassetat de material –reutilitzen les mascaretes i van recollint guants i altres elements bàsics de donacions–, per a Campos és especialment angoixant que no es traslladi els avis malalts a centres hospitalaris.
Explica els dos casos que li semblen més flagrants. “Teníem un avi greu i vam aconseguir que el 061 activés el SEM. Van venir dues ambulàncies i no se’l van endur. Va morir a la residència al cap de tres hores. I a sobre ens van trucar del SEM per esbroncar la nostra infermera per haver fet que s’activés una ambulància”, relata. L’altre cas que li fa mal a Laura Campos és el d’un resident que, un cop havien avisat la família que anava cap a l’hospital, el 061 va comunicar que no enviaria l’ambulància.
“No m’ho posen per escrit, però el missatge que s’està transmeten d’una manera o altra que la gent més gran de 80 anys no la portaran als hospitals. I nosaltres defensem que moltes d’aquestes persones estan en condicions de tirar endavant”, afegeix la directora de Los Olivos.
Campos reclama que arribin ja als centres residencials els tests que s’ha anunciat que ja són a Catalunya. “Jo he distribuït per plantes els avis. En dues plantes tinc els que no tenen cap símptoma, en una altra els que sí que en tenen i en una altra els que són contactes dels que en tenen i d’altres que tenen una mica de febre però res més. No deixo sortir ningú de la seva habitació. Si tinguéssim les proves, almenys els que siguin negatius podrien circular per la planta que els ha tocat”, reclama.
A preguntes d’aquest diari, portaveus del departament de Salut han respost que els tests arribaran “a partir de demà” al nivell d’assistència primària i, d’allà, es decidiran com es distribueixen per fer proves, entre d’altres, als geriàtrics.
L’única ajuda, dels Bombers de Barcelona
L’altra conselleria amb competències pel que fa a les dificultats de les residències amb la Covid-19, la d’Afers Socials, assegura que va enviar “material de protecció” a Los Olivos. Laura Campos es posa les mans al cap: “Ens van enviar 100 parells de guants quan en necessitava mil!”.
Pel que fa a la resta, també ha demanat que li enviïn personal –té 14 persones de baixa per símptomes de Covid-19 o per patologies prèvies que els converteixen en grup de risc– i només li han fet arribar currículums. “I 9 de cada 10 són de persones que no hi estan interessades”, remata.
L’única cosa positiva que pot dir fins ara de l’administració és que “els Bombers de Barcelona van venir el 31 de març a desinfectar el centre, i només van trigar 48 un cop feta la petició”.
“No em vaig poder endur el pare i ara no puc fer que entri en un assaig clínic”
Si la directora del centre està angoixada, els parents dels residents estan desesperats. Principalment perquè estan lligats de mans i no poden fer res pels seus pares encara que vulguin. I hi podem posar noms i cognoms: el de Jaume i Josep Augé.
En Josep fa 8 mesos que viu a Los Olivos perquè té un principi de demència que requereix una atenció constant i professionalitzada. Però fins ara no tenia cap problema físic greu. Ho assegura en Jaume, el seu fill. “Té 91 anys, però està en forma, camina molt i està prim i àgil. I avui he parlat amb ell i no el coneixia. Estava molt dèbil, té febre i s’ofega, i diu que necessita que l’acompanyin al lavabo”, es lamenta el fill. És un dels 26 residents que estan atrapats al geriàtric perquè, com que tenen símptomes, les seves famílies no se’ls poden endur.
“Un cop tenen els símptomes no es poden moure, però abans que en tingués jo el vaig voler anar a buscar i la directora em va dir que la Generalitat li havia comunicat que no podia sortir si no li feien la prova i donava negatiu. Però no hi ha tests per fer-los servir, és un peix que es mossega la cua!”, es lamenta Jaume Augé. La directora de Los Olivos confirma el que explica en Jaume. “Una circular de la conselleria d’Afers Socials ens va fer saber que no podien sortir si no donaven negatiu”, corrobora Laura Campos.
Ara, els Augé estan atrapats en un altre carreró sense sortida. En Jaume i la seva filla estan removent cel i terra –de fet ells han posat el cas a les xarxes i han aconseguit activar donacions de material de protecció de particulars– i han arribat a contactar amb Can Ruti per demanar que incloguin Los Olivos a l’assaig clínic que s’està fent. Als paciants amb Covid-19 se’ls administra Darunavir, un antiviral que es fa servir per combatre el VIH, cosa que redueix la càrrega vira. Als contactes amb afectats, se’ls sotmet a un tractament profilàctic amb hidroxicloroquina, un medicament utilitzat contra la malària.
“Em van dir que podien entrar al programa però que per fer-ho calia tenir algun positiu confirmat amb un test els últims tres dies. Ja hi tornem a ser! Aquesta possibilitat també ha quedat bloquejada perquè no hi ha el coi de test per fer”, conclou Jaume Augé. La seva conclusió és clara: “No em vaig poder endur el pare a casa i ara no puc fer que entri en un assaig clínic. No puc fer res per ell”.
