El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, ha replicat el tinent d’alcaldia de Seguretat de Barcelona, Albert Batlle, que aquest dilluns va plantejar el “retorn assistit” dels menors estrangers no acompanyats –coneguts per la sigla MENA– que viuen al carrer. En una entrevista a l’ACN, El Homrani ha remarcat que ni Generalitat ni Ajuntament tenen competències per fer-ho i que la normativa no ho permet. “El retorn d’un noi sempre ha de ser voluntari”, ha avisat, ja que hi ha sentències judicials que estableixen que no es poden tornar menors estrangers als seus països d’origen “sense la seva autorització”. El conseller ha apostat per mantenir l’estratègia que estan seguint amb l’Ajuntament davant dels menors que viuen al carrer.
El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies ha assegurat que el retorn d’un menor estranger al seu país d’origen ha de ser “voluntari” i “requereix un treball d’acord amb el noi, amb la família d’origen i un informe de serveis socials del país d’origen”. Es tracta, ha dit, d’un procediment “força complex”, però ha insistit que ni la Generalitat ni el consistori barceloní en tenen la competència. Per això, creu que “no val la pena entrar” en aquest debat perquè, tot i no discutir el “fons”, creu que “no és útil”.
[r:8]
En qualsevol cas, El Homrani ha remarcat que a principis dels anys 2000 “alguns territoris ja van voler actuar” en la mateixa línia que va plantejar dilluns Batlle, però que sentències judicials ho van “tombar” perquè “no es podia fer sense autorització del menor”. El conseller s’ha refermat en seguir l’estratègia que s’està fent conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona davant els menors estrangers que viuen al carrer a la capital catalana. Així, ha destacat que s’han reforçat “recursos de psiquiatria”, ja que alguns dels menors tenen problemes de “salut mental i addiccions”, o que també s’han reforçat els “educadors de carrer”.
Ha demanat evitar “tractar tot un col·lectiu a partir de les actuacions d’una minoria”, ja que “no és raonable ni real” referir-se a una realitat tan diversa “a partir d’una visualització d’una part molt petita”. De fet, ha afegit que “hi ha 50.000 catalans adolescents nascuts d’aquí d’origen marroquí i no pot ser que també visquin amb aquesta estigma”.
