A la Laura, la Bea i la Mónica les esperaven a Ourense aquest dilluns a les 22.50h. Tenien un bitllet d’AVE Barcelona-Madrid a les 16h, i havien de fer un enllaç amb la branca nord d’AVE a les 20.30h des de Chamartín. Però hi arribaran 15 hores després, cap a les 14h.
I com elles, un centenar de persones que havien d’enllaçar amb un AVE cap a Ourense i que s’han quedat atrapades a Madrid aquesta nit. Un altre grup també molt nombrós va predre ahir l’enllaç cap a Màlaga, i també ha hagut de passar la nit en un hotel a compte de l’operador ferroviari.
“La desinformació de Renfe és brutal”
Ahir van arribar a Sants amb prou temps com per informar-se, comptant que, com havia informat Renfe, s’havia restrablert la circulació de trens suspesa a primera hora del matí arran del robatori de cables. “En arribar a Sants ja vam veure que tots els trens estaven demorats. Però el pitjor és que van començar per embarcar els passatgers de l’AVE de les 17h i no el de les 16h. Ens vam queixar i no ens van donar cap explicació. El tren de les 17h va sortir a les 18.30h, abans que el de les 16h”, relata la Laura, que viatjava amb la Bea i la Mónica.
“El caos i la desinformació era brutal, no ens dien absolutament res i vam tirar pel dret. Vam aconseguir que un interventor ens deixés pujar al tren de les 17h. Ara, ens van advertir que potser no podíem seure i que aniríem a cafeteria. Vam acceptar i finalment vam poder seure”.
A més, la Laura lamenta que si Renfe hagués informat correctament, “moltes famílies s’haurien quedat a Barcelona fins avui esperant un nou tren, perquè ha estat un trasbals grans. Hi ha gent gran, criatures i persones amb mobilitatr reduïda, que s’haurien estalviat aquest calvari. Realment, el més greu de tot no són els retards, sinó la nul·la estratètgia comunicativa cap als usuaris”.
A Madrid, cues, caos i llargues esperes
Però quan l’AVE va arribar a Madrid a les 21h, una altra odissea aguardava els passatgers barcelonins. “Alguns van poder enllaçar a corre-cuita amb Sevilla, però els de Màlaga i Ourense no”, relata la Laura. Aleshores, en baixar a l’andana d’Atocha, zero informació. “Vam anar a atenció al client, i després de fer una hora de cua, ens diuen que hem de demanar informació a Chamartín. Aixó vol dir agafar el tren i anar cap allà. Quan hi érem, una nova cua. El resultat, no ens van poder dir a quina hora sortiria el tren, però que ens portaven en autocar a un hotel. Almenys aquí ens van atendre bé”.
Cap a la mitjanit, arribaven a l’hotel. “Ens van donar sopar a les 00:30h i vam anar a dormir sense saber a quina hora sortiria el nostre tren. I aquest matí hem anat cap a Chamartín i per primera vegada, a les 10h s’ha presentat una persona de Renfe i ens ha informat que potser cap a les 10.30h posaven un tren especial”.
Finalment, els passatgers han pujat al tren a les 10.36h. Però encara faltava patir una mica més… El tren ha acabat sortint a les 10.54h, 24 minuts més tard del promès. A dins del tren, aplaudiments.
