L’entesa veïnal en un racó de Nou Barris s’ha trencat en el moment més inoportú. Tant és així que la principal associació d’un dels 13 barris del districte s’ha quedat sense president i sense secretari general. A més, s’ha arribat a comprometre el funcionament de l’ateneu popular de la zona. Ha passat al barri de Porta, on ha tingut lloc l’epicentre de l’enrenou. Les acusacions i els esquitxos, però, arriben fins a la Guineueta.
L’esclat ha arribat per la gestió de la Xarxa de Suport Mutu de Porta, engegada per l’Associació de Veïnes i Veïns de Porta per apaivagar l’emergència social sorgida arran de la crisi del coronavirus. Davant l’allau de necessitats al barri i la manca d’activitats habituals, aquest projecte ha acabat acaparant gran part dels esforços veïnals dels activistes de barri. Especialment a l’Ateneu la Bòbila, que es va bolcar inicialment amb el projecte espontani, va servir de nexe per implicar diversos col·lectius —des d’un banc solidari de material ortopèdic fins al grup d’habitatge 500×20— i va arribar a posar un telèfon per fer de centraleta dels casos vulnerables. Ara bé, amb el pas del temps, no tots l’han seguit veient amb els mateixos ulls. De fet, el canvi ha estat radical i una part del col·lectiu fins i tot ha acabat denunciant ingerències per part d’un altre espai del districte: el Casal 3 Voltes Rebel, situat al barri de la Guineueta.
Les acusacions es van acabar exposant en un comunicat públic compartit el 19 de juny a la pàgina oficial de l’Ateneu la Bòbila –que gestiona l’entitat Transforma Porta i que, alhora, està integrada per moltes de les mateixes persones que formen l’associació veïnal. En aquell text, es denuncia que la xarxa que aborda l’emergència social al barri “en realitat està sota el control polític i econòmic del casal popular del passeig d’Urrutia i suposa una intromissió sense sentit”.
En un escrit que circulava per xarxes internes al qual ha tingut accés aquest diari, a més, les formes que expressa un dels líders veïnals que dona suport a aquest pensament encara són més contundents. “L’assalt del casal independentista del passeig d’Urrutia a entitats del barri de Porta ja ha destruït l’associació de veïns fundadora de l’Ateneu”, deia. En la mateixa línia, protestava perquè a les assemblees d’aquest centre “només es parla de la xarxa, sense ser projecte ni entitat, saltant-se tots els protocols existents”.
Encara des d’aquest comunicat es vincula les suposades ingerències del casal “també en la Zona Nord i Trinitat Nova”. Per contra, fonts de les principals associacions veïnals dels barris nordencs –Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona– rebutgen aquestes idees i expressen o bé complicitat amb les xarxes de suport mutu o bé indiferència.
Veterania i xarxes espontànies
Les acusacions, però, no van ser ignorades a Porta. De fet, van indignar l’altra part, la que ha mantingut en tot moment la confiança en la gestió que s’està fent dels recursos de la xarxa, així com els integrants del Casal Popular 3 Voltes. Un dels agreujats pels atacs al funcionament de la xarxa ha estat el que fins ara era president de l’AVV de Porta, Albert Villacampa. “Al barri tenim més necessitats ara que fa un mes. Hem quadruplicat els casos que atenem i, mentrestant, hi ha persones que s’han dedicat a fer mal”, expressa a aquest diari. Segons ell, s’han barrejat pors partidistes i s’ha avantposat els interesos interns a la necessitat d’atendre la vulnerabilitat al barri de la manera més efectiva i ràpida possible.
Aquesta idea, de fet, lliga amb el quadre general que coincideixen a dibuixar altres líders veïnals de Nou Barris que, en canvi, prefereixen mantenir-se al marge de l’enrenou de Porta. L’anàlisi apunta a que els que s’han vist atacats per la gestió que s’ha fet de la xarxa de suport mutu serien, sobretot, activistes veterans. Aquests s’haurien vist amenaçats per la presència creixent de col·lectius més joves, que són els que en alguns casos que han empentat amb més força les xarxes de suport en alguns casos.
Aquests últims lamenten, a més, que la decisió i el comunicat per desvincular públicament l’Ateneu de la Xarxa de Suport Mutu de Porta es va dur a terme sense suport majoritari de les entitats amb dret a dir la seva. “La federació Transforma Porta a la pràctica aplega 9 entitats i aquella resolució només la van votar a favor 2 col·lectius”, assegura Villacampa.
El paper del casal
Com a resposta a les recriminacions per part d’alguns activistes històrics de Porta, de fet, des del Casal 3 Voltes Rebel es va emetre també una resposta interna, juntament amb l’entitat Solidaritat Perifèrica i Nou Barris LGTBI. Contactats per aquest diari, portaveus del casal han preferit no fer declaracions, però en aquell text es ressaltava que no s’entenien “els processos ni motius que porten a generar aquest discurs que alça distàncies i barreres entre projectes veïnals”. També es rebutjava l’etiqueta de “casal independentista”, ja que també en formen part col·lectius comunistes, de defensa dels drets i les llibertats sexuals o sindicats laborals.
En el mateix sentit, es responia a una altra queixa per part del sector de Porta irritat amb el funcionament de la xarxa: la gestió dels recursos econòmics, centralitzats en un compte únic proposat per la plataforma Solidaritat Perifèrica. Aquesta última associació aclareix en l’escrit que “la Caixa de Solidaritat de les Xarxes de Nou Barris” separa les aportacions que es reben per a l’emergència als barris dels diners que ells inverteixen –i que ja tenien abans– a donar assistència a “casos de repressió”. A més, afegien que hi ha un portal de transparència on expliquen cada ingrés i despesa. En el cas dels diners de la xarxa de suport per la Covid-19, a més, es ressalta que es destinen a aliments i material educatiu.
Arribats a aquest punt, però, l’AVV de Porta, on convivien les diverses postures, ha acabat trencant-se. El president Albert Villacampa va dimitir, i denuncia que immediatament se li ha vetat l’accés al correu i el compte de Google Drive de l’associació, tot i que encara és l’encarregat en funcions. El secretari de l’entitat, Julián Lluís, també hauria plegat després de donar suport al sector crític amb la xarxa de suport.
La defensa de l’habitatge, entremig
Com a rerefons, també hi ha altres entitats que han quedat afectades, ja que tenen els mateixos protagonistes que fan activisme a l’associació veïnal. Un exemple és el col·lectiu de defensa de l’habitatge 500×20. Un dels líders d’aquesta entitat, Salva Torres, ha estat una peça clau del discurs bel·ligerant contra la nova forma d’atendre l’emergència social a Porta. Consultat per aquest diari, però, ha rebutjat fer cap mena d’explicació sobre la situació perquè considera que la premsa no n’ha de fer res de la crisi del teixit associatiu al barri.
Per últim, segons diferents activistes del districte, existeix una última variable que podria explicar l’augment de la tensió entre col·lectius veïnals a Porta. Apunten que Torres hauria saltat contra les alternatives joves després que s’hagi consolidat la proposta de tirar endavant el Sindicat d’Habitatge de Nou Barris –iniciativa que podria restar influència a 500×20. Albert Villacampa, per la seva part, ressalta que en tot moment s’ha intentat buscar la col·laboració i que han arribat a tenir diverses reunions sobre el tema amb el mateix Salva Torres. “La resposta, però, ha estat intentar muntar-nos un complot per fer-nos desaparèixer”, rebla.
Sigui com sigui, en plena emergència social, l’entramat veïnal de Porta ha sumat un nou repte. Haurà de buscar maneres d’organitzar-se i resoldre-les en temps rècord. Les peticions de menjar, habitatge o material no entenen de disputes internes.
