Les discriminacions per l’ús del català han crescut prop d’un 50% en un any a Barcelona, segons es desprèn de l’informe de l’Observatori de les Discriminacions, fet a partir de les dades de l’Oficina per la No Discriminació (OND) i la Taula d’Entitats amb Servei d’Atenció a Víctimes de Discriminacions (SAVD), corresponent al 2025. S’han recollit 284 discriminacions enfront de les 194 que es van detectar el 2024, un 47,9%.
L’Ajuntament detalla en una nota de premsa que la major part de les discriminacions lingüístiques es van donar en el sector privat. Els catalanoparlants s’han trobat amb problemes per utilitzar la seva llengua en situacions quotidianes, com anar a un bar o restaurant o al metge, renovar documentació, contractar un servei o presentar una reclamació. Les respostes han estat “exigències per canviar al castellà per ser atesos, manca de documentació en català i fins i tot denegacions de servei”, detalla el consistori.
Què ha fet l’Ajuntament?
Des de juliol de 2025 l’Ajuntament de Barcelona vehicula la garantia dels drets lingüístics de la ciutadania catalanoparlant i la promoció de la llengua catalana a través de l’acció de la comissionada d’ús social del català, Marta Salicrú.
Pel que fa a combatre les discriminacions en l’àmbit de l’administració municipals, l’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa accions en l’àmbit intern, en els àmbits empresarial i educatiu. S’han incorporat clàusules lingüístiques en la contractació pública. A Gràcia s’ha dut a terme una acció d’informació i incidència sobre el comerç i la restauració en 850 establiments, i s’han fet inspeccions del compliment de la normativa de política lingüística als establiments de la Rambla. A més, en l’àmbit del transport, s’està avançant en la incorporació de requisits lingüístics en processos de selecció de la plantilla de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB).
Tot i que la major part dels casos són en el sector privat, fa tot just una setmana el TOT Barcelona explicava que l’Ajuntament havia sancionat amb vint-i-quatre dies de sou i feina a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver-se negat a atendre una ciutadana en català i haver titllat la seva petició de “feixista” i “totalitària”. La denúncia la va fer Plataforma per la Llengua.
Racisme i xenofòbia
A més dels casos de catalanofòbia, l’informe també recull altres tipus de discriminacions. Les més nombroses són les vinculades al racisme i la xenofòbia, amb 348 casos, que van afectar, principalment, dones(163). Destaquen situacions de racisme contra persones de l’Amèrica Llatina (113), amb gairebé la meitat de les situacions, i de racisme antimusulmà (92).
En total, l’informe de discriminacions recull 1.265 denúncies, un 14,8% més que el 2024 (163 casos més).
Després de les queixes per racisme i xenofòbia i per l’ús del català, les discriminacions que generen més queixes són en l’àmbit de la salut, amb 268 incidències. El 57% han afectat persones amb problemes de salut mental.
Fort increment dels casos d’LGTBI-fòbia
D’altra banda, pel que fa al capacitisme, és a dir, la discriminació contra les persones amb discapacitat, les dones (139) són les més afectades amb un increment del 106% d’incidències denunciades per persones amb discapacitat física. I els casos d’LGTBI-fòbia s’han duplicat en sis anys, en passar de 112 casos el 2019 a un pic històric de 228 casos l’any 2025. “Aquest increment es concentra de manera molt evident en la gaifòbia i la transfòbia”, subratlla l’Ajuntament.
