Sanció exemplar a un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona per haver-se negat a atendre una ciutadana en català i haver titllat la seva petició de “feixista” i “totalitària”. L’Ajuntament de Barcelona ha impostat una sanció de 24 dies de suspensió de sou i feina al policia arran d’una denúncia formal i el vídeo aportat per Plataforma per la Llengua, que ha aconseguit una resolució poc habitual en l’àmbit de les discriminacions lingüístiques policials.
Els fets es remunten al 13 de juliol de 2025 a la Rambla Prim de Barcelona, quan l’agent va demanar la documentació a la ciutadana perquè presumptament intentava accedir a una zona acordonada per la policia municipal. Quan la ciutadana va sol·licitar explicacions sobre la identificació i va demanar de forma reiterada ser atesa en català, el servidor públic es va negar en tot moment a utilitzar la llengua pròpia de Catalunya i va respondre amb atacs verbals i comentaris despectius contra la ciutadana.
Segons el vídeo difós per l’ONG del català, l’agent va al·legar els seus propis “drets lingüístics” per no parlar en català en l’exercici de les seves funcions públiques i va etzibar respostes a la ciutadana com “es muy de fascistas obligar a la gente a hablar en lo que no quiere” o “Yo no quiero hablar con usted”, a més d’insistir que la petició de la dona era una actitud “totalitària”. “Haga usted lo que quiera”, li etziba quan li comuniquen que la gravació s’està gravant, i el policia afegeix que “encima de totalitaria quiere tener un privilegio”.
La denúncia i la normativa municipal
Davant d’aquesta actuació –que inicialment va acabar amb una multa a la ciutadana per “increpar i menysprear els agents–, Plataforma per la Llengua va presentar el desembre de 2025 una denúncia formal davant l’Alcaldia de Barcelona. L’entitat argumentava que l’actitud del policia podia constituir una discriminació lingüística i, a més, vulnerava l’article 33 de l’Estatut i el Reglament d’ús de la llengua catalana (RULC) del mateix Ajuntament, que obliga el personal municipal a adreçar-se inicialment en català als ciutadans i a adaptar-se a la llengua escollida per l’interlocutor.
Després d’examinar la gravació i la transcripció dels fets, el consistori barceloní va obrir un expedient disciplinari i, finalment, ha resolt suspendre l’agent de funcions i de retribucions durant 24 dies, en reconèixer la comissió d’una falta per discriminació lingüística i incompliment dels deures policials. El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha valorat molt positivament la resolució institucional en considerar que “demostra que les discriminacions lingüístiques per part dels cossos policials no són una percepció subjectiva ni una qüestió menor”.
Escuder ha subratllat que el cas posa en relleu que “denunciar serveix i que documentar aquestes vulneracions és clau per combatre-les”, especialment en un context en què la majoria de les queixes per motivacions lingüístiques contra cossos policials solen acabar arxivades. Així mateix, recorda que “quan una ciutadana exerceix el seu dret a ser atesa en català per un servidor públic, l’administració té l’obligació de garantir-lo”.
Batalla judicial per anular la multa a la ciutadana
A banda de la denúncia per vulnerar els seus drets lingüístics, Plataforma per la Llengua ha assolit la defensa jurídica de la ciutadana per la sanció administrativa que se li va imposar durant l’incident. La versió policial li atribueix haver increpat els agents, una acusació que l’entitat titlla de falsa, defensant que la dona només pretenia exercir els seus drets lingüístics. Després que el consistori de la capital catalana desestimés les al·legacions administratives en primera instància, l’entitat ha portat el cas als tribunals per la via contenciosa administrativa. Amb el reconeixement de la falta i la sanció imposada a l’agent per part de la mateixa administració municipal, l’entitat en defensa de la llengua confia que la resolució reforci la posició judicial de la ciutadana i condueixi a l’anul·lació definitiva de la multa.
