“Autònom sense cap paga. Només necessito ajuda per fer una compra”. És el missatge en un cartell que llegeixen els que passen per davant del supermercat Condis del número 415 del passeig Maragall, al barri d’Horta (Horta-Guinardó), des de fa tres setmanes. És el temps que porta un tècnic de so de 35 anys demanant almoina després que la pandèmia l’hagi deixat sense ingressos.
“El primer dia t’has d’empassar l’ego”, rememora de la primera vegada que va col·locar la capsa de fusta on seu, es va penjar el cartell al coll i va agafar un got de plàstic per posar-hi les monedes que li donessin. Recorda el primer revés que va rebre de la Covid-19, quan es va cancel·lar el Mobile World Congress (MWC). Era febrer i ningú s’esperava el que portaria el coronavirus. En el cas d’aquest tècnic de so –que sol·licita anonimat–, va perdre un contracte de 20 dies amb uns ingressos de 180 euros diaris, segons relata.
Explica amb orgull que ha estat contractat dues vegades al festival Sònar, que ha recorregut pobles treballant a les festes i que s’ha guanyat la vida també a hotels durant els 15 anys que porta a la professió. De l’abril a l’octubre, detalla, aconseguia el 75% de la facturació de tot l’any. “Als estius guanyo uns 3.000 euros al mes”, especifica. La cancel·lació de totes les celebracions d’estiu i dels festivals l’ha portat, però, a una situació límit. “Estic aquí perquè he de pagar el lloguer i fer la compra”, justifica.
Vesteix de negre, té diversos tatuatges a la vista, dues arracades i una mascareta gastada li tapa la boca i el nas. Abaixa el cap quan comenta el seu dia a dia. “Et despertes cada matí i comences a pensar en el mateix, i tot el dia estàs igual”, narra, abatut. L’ajuda per a autònoms, d’uns 500 euros mensuals, l’ha ajudat a tirar endavant entre abril i juliol, però el retard en el cobrament de la prestació de juliol l’ha deixat fora de joc. No ha ajudat que el propietari del pis on viu de lloguer no hagi perdonat a ell i la seva companya de pis cap mensualitat. També ha de seguir pagant la quota d’autònoms. “És insostenible”, admet.
A curt termini, veu el futur negre. No espera que el sector de la cultura es recuperi fins l’any que ve, i no estalvia crítiques a l’actitud de l’administració cap als festivals o el teatre. En el terreny personal, està buscant comprador per a la seva furgoneta per disposar d’algun ingrés. També es planteja, després de 10 anys a Barcelona, tornar a la seva ciutat natal, Madrid. De moment, però, intenta venir cada tarda a la porta del súper per aconseguir uns 20 o 30 euros. “Hi ha molta gent solidària, no em puc queixar. M’he trobat amb gent que m’ha dit que està vivint una situació semblant a la meva”, indica.
Tot i que no amaga la seva desesperació, la seva veu segueix ferma i vol pensar que està patint un mal moment del qual sortirà tard o d’hora. Fins que millori el context, s’acompanyarà d’una capsa de fusta, un got de plàstic, una motxilla i una ampolla d’aigua congelada per recórrer a la caritat.
