Ofegats després de bolcar-se en la solidaritat veïnal

El sobreesforç de xarxes de suport, associacions i entitats passa factura: algunes d'elles es queden sense diners

Ells han estat el paracaigudes que ha evitat que moltes famílies s’estavellessin durant la pandèmia. L’ONG Veí a Veí, del barri de Sant Antoni (Eixample), ha fet mans i mànigues perquè ningú es quedés enrere i per facilitar que les llars més colpejades per l’emergència sanitària tinguessin menjar a taula. El sobreesforç per arribar al màxim de persones ha ofegat l’ONG. “Anem justíssims”, admet el seu president, Rafa Martínez, respecte als diners de què disposen.

Les atencions a persones que necessiten menjar han augmentat un 500% arran de la crisi de la Covid-19, segons dades compartides per Martínez. Abans de l’estat d’alarma Veí a Veí repartia 2,5 tones de menjar cada mes, però des de mitjans de març –quan el govern estatal va decretar el confinament– l’ONG n’ha distribuït 42 tones. Han atès més de 4.200 persones en els tres mesos que han passat des que va esclatar la pandèmia a Catalunya.

Actualment reparteixen, “com a mínim”, 200 menús diaris. L’ONG els rep de la cadena de menjar KFC, taxistes de Health Warriors i de Nutrició sense Fronteres. Paral·lelament, posen a disposició de les famílies monedes virtuals que els permet comprar aliments oferts per l’ONG. Veí a Veí rep els aliments gràcies a donacions però també els compra.

Per tal de coordinar el repartiment d’aliments, la logística inclou la participació de desenes de voluntaris que s’identifiquen amb un peto de color vermell. Al local de Veí a Veí, situat al número 7 del carrer Rocafort, hi ha dos espais separats. El primer, només entrar-hi, és on atenen les famílies que necessiten ajuda. El segon, on Rafa Martínez passa els dies, és el rebost on guarden des de xocolata fins a detergent, passant per l’oli. Des d’allà coordinen el repartiment de menús. “A les 13 hores hem d’anar al KFC!”, ordena una de les voluntàries que hi ha al rebost. És mig matí i l’espai s’ha omplert de voluntaris que esperen indicacions per ajudar en tot el que puguin.

Voluntaris de l'ONG Veí a Veí al local de l'entitat / Adrià Lizanda
Voluntaris de l’ONG Veí a Veí al local de l’entitat / Adrià Lizanda

“Pescar” diners d’on sigui

Per fer-ho, Martínez detalla que estan venent vi solidari i mascaretes i estan gestionant serveis com ara portar aigua a casa. “Estem fent el que se’ns acudeix per pescar diners”, se sincera Martínez. Juntament amb la compra de menjar, l’ONG també ha de cobrir les despeses de transport d’aliments i del lloguer del local –del qual l’Ajuntament de Barcelona paga el 90%–. “Només en transport ens vam gastar 1.800 euros al maig”, exemplifica el president de Veí a Veí.

Martínez defineix la col·laboració dels serveis socials de l’Ajuntament amb les xarxes veïnals amb una paraula: “Zero”. “Em fa ràbia que s’omplin la boca però que després no ofereixin ajuda”, critica, i apunta que l’única via és la solidaritat entre la ciutadania. En el seu cas, s’han coordinat amb 34 entitats per ampliar el servei d’assistència a les famílies necessitades.

Veí a Veí és una mostra de l’ofegament que pateixen xarxes veïnals, entitats i associacions després d’haver-se bolcat en la solidaritat. L’Ajuntament destinarà mig milió d’euros a una convocatòria d’ajudes a què tindran dret una quarantena d’entitats per mantenir l’ajuda en la xarxa veïnal. Cada associació disposarà d’un màxim de 12.000 euros i servirà com a reconeixement a la tasca que han portat a terme per pal·liar l’emergència social derivada de la sanitària. “Respecte total pel que digui les entitats veïnals i agraïment per la feina que han fet”, traslladen fonts municipals.

Aliments per distribuir al rebost de Veí a Veí / Adrià Lizanda
Aliments per distribuir al rebost de Veí a Veí / A. L.

“La situació és complicada”

El director del centre d’acollida Assís, Jesús Ruiz, no amaga la realitat: “La situació és complicada, no et mentiré”. Fa referència a l’equilibri financer actual de la fundació que gestiona l’espai, que acull i dona assistència a persones sense sostre. Malgrat que el pressupost anual no s’ha esgotat, Ruiz confessa que van “al dia”. “Volem evitar la fallida perquè moltes persones depenen de nosaltres”, comenta. Els diners de què disposen són 635.000 euros, un 66% dels quals provenen d’ingressos propis –esdeveniments solidaris, venda de productes i parades a mercats, per exemple i donacions, i la resta són subvencions.

El pressupost ha anat destinat durant la pandèmia a donar 110 pícnics dinar i sopar per a sensesostre, 100 esmorzars i 50 dutxes al dia. També han posat a disposició atenció social telefònica, habitatge, entrega d’aliments a domicili i ajuda per accedir a tractaments mèdics. Tot plegat ho han complementat amb campanyes específiques com ara el repartiment de 1.200 kits amb material i informació sanitaris a persones que viuen al carrer. Aquesta campanya va sortir endavant gràcies a les aportacions ciutadanes, segons destaca Ruiz. “Hem tingut un boom de solidaritat”, posa de relleu el director d’Assís.

Per part de l’Ajuntament el centre d’acollida ha tingut ajuda per oferir els pícnics. Pel que fa a les subvencions promeses pel consistori, que encara no tenen data de convocatòria ni bases per presentar-s’hi, Ruiz expressa que estan “valorant” si en demanen. El que també sí que han rebut han estat persones que havien assistit a serveis socials però que havien estat “orientats” a Assís, en paraules de Ruiz. Així, els serveis de l’Ajuntament dirigien algunes persones a Assís perquè rebessin l’ajuda necessària. El consistori ha donat un cop de mà a la fundació per servir els pícnics, afegeix Ruiz.

Assís està valorant si es presenta a la convocatòria d’ajudes i l’ONG Veí a Veí l’espera amb candeletes. Totes dues són entitats consolidades i, com a tals, tenen dret a accedir a subvencions. En canvi, d’altres que també han fet un sobreesforç en la solidaritat durant la pandèmia no en tindran la possibilitat.

Al peu del canó però sense dret a ajudes

Una d’elles és el casal de joves okupat Lina Òdena. L’organitzadora de les voluntàries de la xarxa d’aliments impulsada pel casal –sol·licita identificar-se així– detalla que han atès durant l’estat d’alarma fins a 100 famílies en el “punt àlgid”. El casal va crear la xarxa de suport mutu inicialment per oferir assistència a col·lectius vulnerables, segons explica. Més endavant, però, l’allau de les peticions de menjar va portar el casal a unir-se a altres entitats per crear la xarxa d’aliments, que ha estat l’encarregada d’atendre famílies amb problemes per menjar.

La xarxa d’aliments es divideix en quatre comissions i permetia al principi fer-hi peticions d’ajuda per un correu electrònic o mitjançant un formulari. “Ens en van arribar fins i tot d’Alcorcón”, recorda, així que van decidir tancar el formulari i quedar-se només amb el correu. El menjar que han distribuït arribava de l’organització Espigoladors, dedicada a l’aprofitament alimentari.

El repartiment d’aliments s’ha fet des del propi casal i des de l’espai associatiu Lola Anglada. Pel que fa al finançament, la xarxa d’aliments s’ha nodrit de donacions d’entitats i particulars que s’han destinat a una caixa de resistència. El balanç de la caixa és de números verds: 2.519 euros –consultat diumenge al vespre. S’hi indica que s’han gastat gairebé 2.500 euros en menjar i transport d’aliments.

L’organitzadora de les voluntàries ressalta que, com a casal okupat, Lina Òdena no té accés a ajudes. Alhora, però, precisa que el casal no tenia diners estalviats i que, per tant, no s’ha trobat perdent el seu fons de tresoreria com sí que els ha passat a les entitats. El que ha ofegat els seus membres és la càrrega emocional de la pandèmia. “El que desgasta més és l’esforç humà i la gestió emocional”, remarca. Això sí, com que viuen al dia i preveuen que el finançament futur serà complicat, perquè normalment aconsegueixen fons amb activitats durant les festes majors, que aquest any quedaran reduïdes a la mínima expressió.

“A vegades serveis socials és molt lent”

“Érem sis joves atenent un munt de famílies que no tenien diners per menjar”, narren fonts del casal de joves la Dreixa, que tampoc tindran dret a ajudes tot i l’entrega a la solidaritat. En el seu cas també van començar la pandèmia oferint ajuda a col·lectius de risc, ja fos per passejar les mascotes o per anar a fer la compra. Quan van arribar les primeres peticions d’aliments, l’administració del districte els indicava que els havien de redirigir a serveis socials. Alguns d’ells, però, acabaven tornant. “A vegades serveis socials és molt lent”, apunten fonts de la Dreixa, un casal lligat a l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample.

Així doncs, i davant l’allau de demandes de menjar, van constituïr la Comuna d’Aliments juntament amb les xarxes de suport de Fort Pienc, la Sagrada Família i el sindicat d’habitatge. La Comuna està instal·lada actualment al casal independentista La Cruïlla, des d’on atenen 330 famílies necessitades. Per ajudar-les, reben aliments de Mercabarna i, de forma excepcional, de veïns. “Les donacions de veïns han estat mínimes”, critiquen fonts de la Dreixa.

Respecte a l’ofec que han patit, admeten que serveis socials els ha derivat “molts” casos de persones vulnerables. “Si rebíem trucades per falta de menjar els recomanàvem que anessin a serveis socials, però alguns acabaven tornant a nosaltres”, relaten.

Serveis socials atén més de 34.000 persones

Fonts municipals defensen que “ningú que ha anat a serveis socials ha estat desatès, cosa que seria deixadesa de funcions”. Veuen la possibilitat que algú que necessiti ajuda no hagi arribat a serveis socials, “i per això s’encoratja tothom a anar-hi”. Sobre l’atenció que han ofert durant la pandèmia, fonts municipals xifren en un 192% l’augment de repartiment d’àpats. “Molts” d’ells s’han entregat en “format lliure”, un mètode que permet saltar-se la burocràcia i accedir directament a menjar. En total, els serveis socials municipals han ajudat 34.385 persones i s’han atorgat més de 9.000 ajudes d’emergència valorades en gairebé 4 milions d’euros, segons dades del consistori del 21 de maig.

Més informació

Nou comentari