El confinament dura gairebé un mes. Acumula ja més de tres setmanes en què Barcelona, Catalunya i l’Estat han estat en guàrdia per contenir l’expansió de la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, que origina la malaltia de la Covid-19. Es tracta d’una situació sense precedents, tal com avisaven els psicòlegs, que ha generat reaccions de tota mena i que està tenint conseqüències. El capítol que ve després, però, no és menys important. L’aixecament de les restriccions vindrà amb alguns efectes derivats de la quarantena.
“La percepció de l’altre com a perill ens durarà un temps”, sosté el degà del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Guillermo Mattioli, en declaracions al TOT Barcelona. Mattioli considera que, en general, s’ha instal·lat la preocupació pel risc que pot comportar cadascú a la resta i no tant pel perill que poden representar els altres, però pensa que durant un “temps” es mantindrà “la por a l’altre”. “La por al cos ens durarà una estona llarga”, comenta.
El degà del COPC creu que les mesures de restricció marcaran les relacions quan s’aixequin les prohibicions però que progressivament aniran desapareixen. En qualsevol cas, matisa que la por no és negativa, però cal evitar que colonitzi els pensaments. “Si li féssim massa cas [a la por], mai aprendríem a nedar”, exemplifica.
La distància d’un metre i mig en les converses o les cues amb separació entre la gent podrien mantenir-se temporalment tot i el final del confinament. “Almenys fins que hi hagi una vacuna”, condiciona Mattioli, amb 45 anys d’experiència com a psicoterapeuta. “Després de la quarantena, durant setmanes, suposo que hi haurà una inèrcia cap a la distància”, afegeix. S’hauran de prendre decisions com ara anar a un concert o assistir a un esdeveniment amb molt aforament, aprofundeix, a diferència del que passava abans de la crisi sanitària.
“No tornarem a ser exactament els mateixos”
Concedeix que, en aquest aspecte, es podria veure un canvi després del confinament. “No tornarem a ser exactament els mateixos”, admet. “Ens deixarà un rastre”. Tot i així, recorda que l’espècie humana ha viscut “altres emergències al llarg de la història” i es manté pràcticament igual que “a l’època de les cavernes”. “Històricament, l’ésser humà ha resistit coses molt pitjors”, tranquil·litza. En la mateixa línia, rebutja els plantejaments que posen sobre la taula un possible canvi respecte al model econòmic o altres més profunds després de la quarantena.
La mort de familiars durant l’emergència sanitària és un dels aspectes que, opina, marcarà també el retorn a la normalitat. “Totes les morts deixen un buit al mapa mental”, explica. I apunta que la prohibició d’acompanyar la família o amics en cas de defunció, que provoca dolor en moltes persones, portarà a gestionar la mort “en dos temps”. El primer, des de casa i des de la llunyania. El segon, quan passi el confinament i amb acompanyament.
En aquest sentit, emfasitza que, en els casos de defuncions a la família, “s’està fent un ús de les xarxes socials menys frívol”.
“És el moment d’aplaudir perquè [els sanitaris] estan donant la vida per nosaltres”
La fi de la crisi del coronavirus serà, segons Mattioli, clau en un col·lectiu: els professionals de la salut. “Quan tot això passi, serà el moment d’afrontar les ansietats bloquejades”, avisa. Els sanitaris tenen a disposició telèfons d’atenció psicològica, amb els quals col·labora el COPC, i reben assistència. I adverteix: “Ja estan afrontant seqüeles psicològiques”.
I demana: “Crec que és el moment d’aplaudir”. Recorda que, quan van arribar, hi han haver protestes contra els retalls a la sanitat. “Però ara és el moment d’aplaudir perquè estan donant la vida per nosaltres, estan a la trinxera, estan donant el millor que tenen i estan emmalaltint”, remata.
