Por i hipocondria: el virus psicològic de la crisi del Covid-19

Els psicòlegs recepten informació i perspectiva per evitar escenes de pànic

El coronavirus ha posat Barcelona de cap per avall. El tancament d’escoles, equipaments municipals i el toc de queda cultural primer, i la resta de mesures molt més restrictives, que han entrat en vigor aquest dissabte, han posat els barcelonins en una situació sense precedents. Les mesures de prevenció inèdites han provocat imatges inèdites a la Barcelona del segle XXI: supermercats arrasats, confinaments i poblacions tancades. La por s’ha instal·lat en milers de persones, cosa que no sorprèn els psicòlegs. “La reacció és absolutament normal”, apunta el vicesecretari de la junta de govern del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Roger Ballescà. 

Aquest psicòleg, especialitzat en salut mental infantil i juvenil, situa en la “incertesa” l’origen de la resposta de moltes persones. “La incertesa ens posa en escenaris potencialment negatius”, afegeix el coordinador de l’equip de psicòlegs del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Andrés Cuartero. L’especialista del SEM explica que les escenes de pànic són normals “fins a cert punt”. En aquest sentit, comprèn les cues als supermercats però apel·la a “l’actitud de calma i tranquil·litat”. 


La sobreinformació és una altra causa del pànic, segons argumenta Cuartero. “S’està contagiant la por”, sosté. La sensació de pèrdua del control és, segons la professora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Alba Pérez, un altre dels motors de la por i les reaccions insòlites. “Quan afrontem situacions noves recordem experiències prèvies, però en aquest cas no en tenim”, justifica. 

El coordinador dels psicòlegs del SEM defineix el sentiment que tenen algunes persones: “Tenen la sensació que estan en el centre del risc”. La por, però, no té perquè ser negativa. Així opina Pérez, que situa aquesta emoció com un punt de partida de la presa de decisions. És necessari, però, controlar-la. “I per a això cal que hi hagi informació clara”, puntualitza, i comenta que “el factor clau és el desconeixement”. El vicesecretari de la junta de govern del COPC, Roger Ballescà, demana “acceptar la por” i seguir les recomanacions que arriben per part de les autoritats.

Cua per comprar tabac en un estanc de Barcelona, després de les recomanacions de confinament pel coronavirus / MMP

Cua per comprar tabac en un estanc de Barcelona, després de les recomanacions de confinament pel coronavirus / MMP

Ballescà admet que la histèria és “difícilment evitable”, però es pot minimitzar. Per aconseguir-ho, els mitjans i les administracions han d’evitar traslladar “alarmisme”. A més, apel·la a la “responsabilitat individual” per controlar la por. En aquesta línia, demana fugir de la sobreinformació i les consultes mèdiques constants per tal de reduir els nivells d’ansietat. La professora de la UOC Alba Pérez aposta també per exterioritzar les preocupacions per disminuir la por.

Respecte a imatges caòtiques com una baralla en un supermercat d’Austràlia per un rotllo de paper higiènic, l’especialista del SEM Andrés Cuartero matisa que el “negativisme” crida més l’atenció que les actituds optimistes. El psicòleg del COPC Roger Ballescà aprofundeix que les notícies negatives són més cridaneres en aquestes situacions, cosa que agreuja la sensació de perill. “Escenes com les d’aquell supermercat són aïllades”, tranquil·litza. 

L’humor, un bàlsam

L’humor pot jugar un paper destacat en la crisi del coronavirus com a bàlsam. Alba Pérez i Roger Ballescà coincideixen a assenyalar els acudits i la ironia com a antídots de la por en aquest context. “Ens dona un altre punt de vista”, considera Pérez, professora de la UOC i psicòloga del SEM. Per a ella, és essencial la informació. “Si les autoritats no donen dades clares i després la població rep informació per una altra via, la por s’estendrà”, comenta. 

Alguns, però, tenen tendència a viure crisis com aquesta amb més dificultats. És el cas de persones hipocondríaques, obsessives o amb trastorns mentals previs, segons enumera Alba Pérez. El coordinador dels psicòlegs del SEM, Andrés Cuartero, alerta que els hipocondríacs tenen tendència a “sobresaltar-se” més sovint i a la intolerància davant la incertesa. El control de la por i la informació són clau en aquests casos, segons coincideixen els tres experts consultats pel TOT Barcelona. 

Terrassa recollida i restaurant buit, al barri de la Sagrada Família / MMP

Terrassa recollida i restaurant buit, al barri de la Sagrada Família / MMP

La societat està preparada?

“Ens sorprendrem per la capacitat de reacció que tenim”, augura el vicesecretari de la junta de govern del COPC, Roger Ballescà. Això sí, alerta que es veurà “el millor i el pitjor de la gent”. Andrés Cuartero també es mostra confiat i espera que s’imposi la “sensatesa”. De tota manera, reconeix que la societat no està “educada en la cultura de la prevenció”. És per això que mesures com el tancament d’escoles o d’espectacles culturals i encara més les restriccions en el comerç i el tancament de la restauració han ocasionat desconcert. Sobre aquesta situació excepcional, Ballescà espera que s’acabi “relativitzant” i que tothom ho acabi acceptant. 

Amb tot, la “perspectiva”, la informació i la gestió de la por seran clau per sortir de la crisi del coronavirus sense perdre el cap. “El món té dosis d’incertesa i s’ha d’acceptar”, assumeix Cuartero. 

Més informació

Nou comentari