Els barcelonins i la poca que circula pel carrer aquest dissabte sembla que s’hagin tornat insociables, antipàtics o recelosos aquest dissabte al matí. En un dia en què no fa fred ni plou, el carrer hauria de ser un formiguer. I en lloc d’això es troba gent que s’aparten els uns dels altres. És el coronavirus. La població està reaccionant i segueix tant com poc les recomanacions de les autoritats sanitàries, encara sota el xoc dels anuncis d’ahir, que després de tancar les escoles han obligat a clausurar tota la resta de locals de pública concurrència excepte els que venen articles de primera necessitat, com ara menjar, productes d’higiene i medicaments. Ah, i tabac, perquè els estancs també estan oberts.
Al barri de Sant Antoni –on encara viuen molts barcelonins fins que la gentrificació faci més efecte– es veien aquest matí cues de gent esperant per entrar a les botigues estan obertes: cues que un altre dia no hi serien, perquè els clients s’amuntegarien dins de la botiga. I entre client i client, un metre de distància, la distància de seguretat, respectada disciplinadament en molts llocs, encara que de manera irregular.
“A veure, quants pams hi ha?”
En tan sols 20 metres, dues cues davant del Mercat de Sant Antoni: una per entrar a l’Ametller Origen i l’altra pel Turris. Un home passa per la primera i bromeja amb una dona: “A veure quants pams hi ha? Un, dos, tres”, li diu mentre simula que els compta. “Sí, sí, compti, compti”, li respon la senyora esbufegant.
A l’Ametller hi ha “un porter”, “com a la discoteca”, bromeja ell mateix. La norma? Surt un client, n’entra un altre. Abans d’entrar, però, l’home dona uns guants de plàstic transparents que t’hauràs de posar mentre siguis dins.
Els guants contra el coronavirus que donaven aquest dissabte als clients que entraven a l’Ametller del carrer Borrell / A.G.
Al Turris, l’estampa es repeteix. La mateixa estupefacció per alguns passavolants i el mateix estoicisme pels que fan cua. La cua avança a un rime lent, deu minuts per olorar a fleca. Els treballadors, com a l’Ametller, porten guants. A la porta, un cartell: “Feliç dia del pare!” A dins, les treballadores indiquen que només poden entrar tres persones. La cua es manté, unes quinze persones esperen amb una certa distància entre ells. De fet, quan t’acostes per preguntar a aquestes persones, s’allunyen uns centímetres: és el que ens espera durant almenys quinze dies. “Posa’m un xusco integral”. “Com el vols, tallat?”
Prestatgeries buides… que ràpidament tornen a omplir-se
Al supermercat del Corte Inglés de plaça Catalunya –l’única part dels grans magatzems que és oberta– la gent s’apressa a comprar. Tanmateix, l’estampa no és la d’ahir en altres comerços de la ciutat. Aquí, hi ha més client estranger que compra més tranquil, s’ho pensa més i va parlant amb els seus. La ubicació fa difícil que el client sigui del barri. De fet, l’Alfred i la Joana són de prop del carrer Pàdua i venen aquí de manera habitual. Els dos coincideixen en què hi ha una mica més de gent que el dissabte anterior. Compren un pack de 48 rotllos de paper higiènic: “Jo ja en tinc, eh!, diu la senyora. El marit somriu. “Però ho veig així buit i…”. Tot i que les prestatgeries es van reomplint, és cert que la imatge de moltes que estan buides no és gens habitual.
Prestatgeria de paper de vàter mig buida aquest dissabte al matí al supermercat d’El Corte Inglés de la plaça Catalunya, el primer dia de l’aplicació del decret del coronavirus / A.G.
Una empleada explica que porten des de dilluns així i que, a la tarda, és quan es nota més l’afluència de gent. Aquest supermercat té avui molt personal, fins i tot massa: homes encorbatats estan palplantats mirant als clients. Són caps de departament de plantes superiors (avui esta només aquesta planta oberta) a qui els ha tocat treballar.
