La mesura anunciada ahir per l’Ajuntament de rebaixar la taxa de terrasses un 75% i ampliar l’espai que tenen –a partir d’un acord entre el consistori, inclosos els grups de l’oposició, amb el Gremi de Restauradors– implica un “augment de la mercantilització” de l’espai públic i no distingeix la petita hostaleria de les grans cadenes. És l’opinió de la CUP, que en un comunicat difós aquest dijous reclama que la reducció de la taxa es limiti “a aquells petits establiments que veuen perillar la seva continuïtat i que donen vida als barris”. Per tant, n’haurien de quedar “excloses les grans terrasses ubicades en zones d’ordenació especial, majoritàriament en mans de cadenes d’hostaleria i destinades al turisme”.
Des del punt de vista de la formació de l’esquerra independentista, “l’Ajuntament no pot renunciar als 7 milions que implica l’aplicació generalitzada de l’exempció de la taxa en un context d’augment de la despesa de totes les administracions i de caiguda dels ingressos, cosa que agreujarà la crítica situació actual i la perspectiva de futur pressupostària”.
A banda de la rebaixa de la taxa, també critiquen l’augment de la superfície que ocupen les terrasses com a “normal general”, perquè creuen que aquesta activitat ja està “sobredimensionada”. En tot cas, com amb la taxa, consideren que s’ha de “prioritzar els petits locals de barri front a les grans cadenes que ja ocupen grans superfícies a través d’ordenacions particulars fetes a mida per al seu lucratiu negoci”.
També reclamen “una moratòria en l’ordenança del civisme que permeti, almenys de forma temporal, l’ús dels carrers per a aquelles activitats fins ara penalitzades si no passen pel sedàs del consum”. Es refereixen a la possibilitat d’utilitzar la via pública per consumir una beguda sense que calgui fer-ho en una terrassa –poder prendre’s una cervesa asseguts en un banc–, però també a la venda ambulant –els manters– i a la prostitució exercida voluntàriament.
