El motor i el clàxon dels cotxes han deixat de ser la música de Barcelona durant unes setmanes. L’estat de confinament que ha comportat la pandèmia de la Covid-19 ha buidat els carrers de vehicles privats i l’ha omplert d’altres sons fins ara imperceptibles. Els ocells han sigut les darreres setmanes el so ambient per a molts veïns de la ciutat, tot i que ara a relaxació progresiva de les restriccions torna a fer augmentar cada dia, de nou, la presència de trànsit rodat. I, a més a més, la majoria de dies i totes les nits la ciutat encara ha estat a un nivell de decibels superior al que recomana l’OMS.
“Fins ara l’única experiència semblant havien estat 10 dies de vacances en un lloc apartat”, compara l’expert en acústica, professor al Tecnocampus i tècnic de l’Associació Catalana contra la Contaminació Acústica (ACCCA), Robert Bartí. Les dades facilitades per l’Ajuntament de Barcelona mostren una tendència a la baixa de la contaminació acústica a la capital catalana des de l’inici de l’estat d’alarma. La caiguda més pronunciada en els decibels a la ciutat es va donar del 12 al 15 de març, tot i que el punt més baix va arribar entre finals d’aquell mes i principis d’abril. Els primers dies de maig han vingut acompanyats d’una tendència a l’alça.
Evolució de la contaminació acústica a Barcelona amb dades actualitzades el 3 de maig / Ajuntament de Barcelona
Bartí recorda que Barcelona és una ciutat “més densa” que altres poblacions, però comenta que la disminució de la contaminació acústica no és exclusiva de la capital catalana. La reducció del trànsit i l’aturada d’activitats de restauració, dels bars i de les discoteques han contribuït a silenciar la ciutat, segons detalla. “La contaminació acústica prové, principalment, del trànsit rodat“, corrobora l’investigador del Grup d’Estudis de Mobilitat, Transport i Territorials (GEMOTT) Oriol Marquet.
El també professor del departament de Geografia de la UAB descriu Barcelona com una “bona ciutat per caminar i per al transport públic”, però on encara es dedica molt espai al vehicle privat. Marquet concreta que el límit de decibels recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) és de 55 durant el dia i de 40 a la nit. Barcelona ha estat per sota del màxim diürn només cinc dies des del 14 de març. I encara ha estat per sobre del límit nocturn durant tot el confinament.
La causa que la reducció sigui insuficient
Per què els nivells de contaminació acústica segueixen per sobre dels límits de l’OMS? “Perquè el punt de partida no és bo”, contesta Oriol Marquet. L’investigador del GEMOTT argumenta que “encara” hi ha molt de trànsit tot i la quarantena. A més, la presència de les motos a Barcelona fa augmentar la contaminació acústica. El professor de la UAB cita diversos estudis que mostren que les motos fan “més soroll” i que, a més, és un soroll més perjudicial per a la salut. Finalment, explica que la forma urbana de la capital catalana “apropa” el soroll als veïns.
El tècnic de l’ACCCA Robert Bartí afegeix que, perquè els veïns notin una diferència substancial respecte al soroll, “s’haurien de treure 90 de cada 100 cotxes” del carrer. De tota manera, l’expert en acústica destaca que els barcelonins han gaudit de diversos dies d'”oasi”, que normalment només es donen els diumenges al matí. “Hem deixat de sentir la remor dels cotxes”, constata.
Zones amb màxims superiors als recomanats
Algunes estacions instal·lades per mesurar el soroll a la ciutat marquen nivells molt per sobre dels recomanats tot i el confinament. És el cas, per exemple, de dues estacions de l’avinguda Paral·lel, a l’altura del carrer Ricart i de la plaça Ocellets. La tarda del 4 de maig registraven nivells propers als 65 decibels, segons indica el portal Sentilo, del consistori.
Fonts municipals argumenten que carrers com l’avinguda Paral·lel o travessera de Dalt, on se superen els nivells marcats per l’OMS, estan classificats com a zones C3. En aquests espais, precisen, no es pot superar un valor que surt de calcular una mitjana anual, que es pot consultar al mapa de soroll de la ciutat. En el cas del Paral·lel el màxim es troba en entre 70 i 75 decibels. A zones residencials, remarquen fonts municipals, el límit és de 65 decibels en horari diürn. Ho marca l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Sobre les xifres elevades de decibels que mostra l’eina Sentilo, fonts municipals matisen que és informació “en brut“, ja que encara s’ha de “validar”. Un error a l’estació o el clima poden fer descartar la dada. A més, ressalten que hi ha “altres fonts de soroll” més enllà del trànsit rodat. Aquestes fonts poden estar “emmascarades” pel soroll dels vehicles, segons defensen. “No tot el soroll són vehicles privats, també ho és el repartiment de mercaderies”, remata Oriol Marquet.
El soroll, amb tot, ha passat “de l’exterior a l’interior”. Són paraules de l’advocat de l’ACCCA, Lluís Gallardo, que va alertar al TOT Barcelona de l’augment de denúncies de famílies per les molèsties causades pels seus veïns.
“Quedarà com un record”
La reducció de la contaminació acústica a Barcelona serà només un miratge? “Quedarà com un record”, opina el professor del Tecnocampus Robert Bartí. El professor del departament de Geografia de la UAB Oriol Marquet és més optimista, i pensa que “potser ara la gent és més conscient” del problema. Assegura que la contaminació acústica queda “en segon pla” perquè no provoca mortalitat, tot i que genera “moltes problemàtiques”. Per a ell, la lliçó que es pot extreure del canvi que ha viscut la ciutat és que hi ha “alternativa”. I situa, de la mateixa manera que ho fa Robert Bartí, el teletreball com a clau per disminuir la contaminació acústica.
“Queda clar que el trànsit realment és una font molt important de soroll a la ciutat i els seus nivells emmascaren moltes altres fonts existents, per tant, s’ha d’apostar quan sortim del confinament per les mesures que ens portin a reduir el trànsit a la ciutat”, traslladen fonts municipals sobre els aprenentatges de la quarantena. I reivindiquen les “mesures i intervencions” que s’estan duent a terme per al desconfinament: “Més espai per al vianant i per als mètodes de transport més sostenibles”.
De cara al futur l’Ajuntament prepara un nou Pla per la reducció de la contaminació acústica, que va entrar en vigor el 2010 i caduca enguany. “El Pla proposa actuacions per reduir els nivells acústics als llocs de a ciutat on es detecta més soroll i, alhora, preservar els espais amb bona qualitat acústica, que també n’hi ha a la ciutat”, sostenen fonts municipals. El silenci viscut a la capital catalana aquestes setmanes ha servit també per detectar els punts on l’oci nocturn provocaven més contaminació acústica i per “prioritzar” aquestes zones a l’hora d’elaborar un mapa del soroll, segons conclouen fonts del consistori.
