El 2020 la pandèmia de la Covid-19 va generar un miratge a Barcelona. La ciutat va demostrar que es podia buidar, els turistes van desaparèixer en la mesura que les fronteres, aèries i terrestres, es van tancar. No arribava ningú a la ciutat, ni durant el confinament ni tampoc després, quan els ciutadans van començar a poder sortir a omplir els carrers amb distància de seguretat i distribuint-se per franges horàries. Una forma d’ocupació de l’espai públic inèdita, que semblava de ciència-ficció.
Aquell canvi va arribar en un moment en què el moviment contra el turisme massiu a Barcelona havia viscut uns anys en auge. Abans de la pandèmia s’havien vist accions de protesta contundents: un grup d’activistes fins i tot va arribar a assaltar un bus turístic. Foragitar els turistes es va convertir en objectiu número u pels defensors del decreixement, per a qui la pandèmia va suposar un alto en la seva lluita. Es va arribar a imaginar que el turisme, tal i com s’havia entès sempre, ja no tornaria. Però ha tornat i ho fa igual.
Els activistes de Barcelona se sumen al Collapse Tourism Day
La recuperació del turisme, un cop la covid-19 ha començat a remetre i ha deixat d’imposar límits a l’activitat turística, fa reflotar ara el moviment dels crítics, que al seu favor poden posar sobre la taula l’enorme impacte mediambiental d’un sector que es considera que no promou vides en condicions dignes. El moviment retorna i ho fa, a més a més, teixint aliances amb altres organitzacions que remen en la mateixa direcció en d’altres ciutats turístiques del món. Precisament, aquest dimarts s’ha celebrat el Collapse Tourism Day, acció global a diverses ciutats europees, que a Barcelona ha convocat l’Associació de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) amb una protesta davant de la Pedrera al Passeig de Gràcia i que ha acabat traslladant-se a les portes del consorci Turisme de Barcelona. L’edifici de Gaudí ha estat acordonat pels Mossos.
Daniel Pardo, portaveu de l’ABDT, es mostra convençut que ara és l’hora de recuperar la teoria del decreixement. El moviment mostra un desencís pel que fa a les polítiques de l’Ajuntament de Barcelona i també pel que fa a les de la Generalitat. “Estem en un context de crisi múltiple, energètica, climàtica i econòmica i estem veient que les úniques receptes sobre la taula és la repetició del que ja s’estava fent malament abans”. El miratge postpandèmic s’ha fet fonedís i els Comuns, lligats al PSC, aproven la “teoria” del decreixement, però suspenen estrepitosament en la “pràctica”.
Contra la promoció pública del turisme a Barcelona
Una de les principals reivindicacions del moviment passa per abandonar la promoció pública del turisme, que a Barcelona s’articula a través del consorci Turisme Barcelona, ara passant per turbulències després s’haver cessat la directora general. Els defensors del decreixement també veuen amb mals ulls que es doni suport a noves línies aèries. “Es fa inversió pública en una indústria molt perjudicial a tots els nivells: ambiental, social, climàtic i laboral”.
Pardo diu que el moviment a favor del decreixement no s’està reestructurant: “Estem allà on sempre hem estat”. Ara bé, sí que troben necessari ressorgir i fer-se visibles per “contrarestar el discurs públic i privat, que és de celebració del retorn d’un turisme massiu”. Els activistes troben desencertades declaracions fetes per diverses figures del consistori i de la Generalitat: “Són absolutament vergonyoses perquè celebren unes xifres que suposen uns guanys per a pocs, expulsió residencial i explotació laboral, més emissions de CO2, més malbaratament de recursos energètics en un moment crític”.
L’ABDT gairebé no distingeix entre Ajuntament i Generalitat, i veu les dues institucions en un rol antagònic al seu: “Defensen dues vies irreconciliables perquè si et creus l’emergència climàtica deixes de posar diners per atreure vols intercontinentals”. La decepció sembla absoluta tenint en compte que ara governen els seus.
La CUP, única formació política que recull fil per randa la teoria del decreixement
Una formació que dona ple suport a la mobilització és la CUP Barcelona. El número dos de la llista anticapitalista pel consistori capitalí, Jordi Estivill, ha mostrat en declaracions al TOT Barcelona la seva satisfacció per la recuperació del moviment contra la massificació turística. “Ens felicitem que en una ciutat com Barcelona, a la resta dels Països Catalans i al món la resistència recuperi el múscul i es torni a mobilitzar: és un element imprescindible per poder situar aquest conflicte al centre del debat polític”.
Els cupaires creuen que poques formacions a la ciutat treballen en la mateixa línia conceptual i llencen crítiques a Barcelona en Comú en considerar que els d’Ada Colau s’han quedat en el mer “simbolisme” en aquest terreny. “El decreixement s’ha de tornar a situar com a únic escenari possible per a la supervivència de la ciutat com la coneixem”, adverteix Estivill. La pandèmia, consideren, va fer que aquesta premissa comencés a rebre més adeptes, però això, tres anys després, han constatat, no ha anat enlloc.
“El 2020, amb l’aparició de la pandèmia i el tancament de la indústria, va semblar que a la ciutat s’obria més aquest debat, fins i tot veus dins del govern municipal expressaven la necessitat de diversificar l’economia i abandonar el monocultiu”, recorda Estivill. El cupaire assegura, però, que d’allò ja no en queda pràcticament res: “Dos anys després el consistori celebra que tinguem xifres rècord de turistes aquest estiu”. Els anticapitalistes estan convençuts que el model de la resta de formacions és el de “com més creixement, millor”. “En canvi, nosaltres creiem que els treballadors i les treballadores veuen més les conseqüències negatives que té el model”, afegeix.
Des de l’òptica anticapitalista, el sector turístic de Barcelona es veu com a “altament extractiu” i assenyalen que l’alta rendibilitat de l’activitat és només per als inversors, “amb conseqüències nefastes” per a la capital. La precarietat laboral, l’estacionalitat i l’impacte ambiental són aspectes que des d’aquesta postura s’apunten com a primordials a l’hora de repensar el turisme.
ERC parla d’un decreixement turístic que faci augmentar la facturació al sector
Tot i que sense afegir-se cegament als manifestos a favor del decreixement, des d’ERC també s’apunten a la idea de reduir el pes del turisme a la ciutat. Ara bé, afirmen que això no ha de suposar facturar menys, sinó el contrari: la seva proposta és la reducció de turistes com a mesura per multiplicar els beneficis del sector. “No estem pel creixement turístic del nombre de turistes, més aviat pel seu decreixement, nombre de pernoctacions o creueristes”, explica en conversa amb el TOT Barcelona el regidor republicà Miquel Puig.
Els motius que al·lega Puig són bàsicament dos: “A curt termini, perquè creiem que la saturació de l’espai públic és excessiva, i a llarg termini, perquè demogràficament és evident que el nombre de persones que entren al mercat laboral va a la baixa i no hi ha cap necessitat de seguir considerant el turisme com a font de creixement del treball”.
El polític republicà creu que la visió del seu partit és compartida pels grans hotelers de la ciutat. “La nostra línia no és la d’uns turismofòbics marginals, sinó de les ments clares i lúcides”. Per Puig, la posició d’ERC s’aproxima més a la dels Comuns que a la del PSC. El republicà veu un govern municipal dividit en el terreny turístic. “Rarament coincideixen amb els Comuns els socialistes”. En aquesta àmbit, Puig recorda que ERC va promoure un acord per al recàrrec en estades en establiments turístics, que també va tenir el suport de JxCat. Els republicans treuen pit com a facilitadors de grans consensos, i Puig reitera la sintonia que els uneix als Comuns en aquesta matèria, davant d’uns socialistes “reticents”.
Els activistes del decreixement no veuen massa clara la proposta d’ERC. “Si pensen en els guanys de les empreses no sembla a priori confiable”, diu Daniel Pardo, líder de la protesta contra el turisme massiu que s’ha celebrat aquest dimarts a la tarda al centre de la ciutat. Pardo ha criticat també Barcelona en Comú per deixar el turisme en mans del PSC. “És una rendició”, ha remarcat.
Suport de Barcelona en Comú al decreixement malgrat les crítiques contra ells
Tània Corrons, portaveu de Barcelona en Comú, defensa la política del partit desplegada a Barcelona. “A Barcelona en Comú apostem per un model de turisme sostenible i per aplicar polítiques que regulin el turisme en un context d’emergència climàtica i de massificació turística de la nostra ciutat”. Tot i les crítiques que s’han expressat contra la formació en el marc de la protesta del Collapse Tourism Day, Corrons ha explicat al TOT Barcelona —abans que se celebrés l’acció—, que la formació donava suport a la convocatòria, “impulsada per organitzacions ecologistes i socials, que posa en evidència la situació de col·lapse a la que ens porta la turistificació”, ha subratllat.
Poques hores després, els activistes clamaven contra la gestió turística dels Comuns i el PSC a l’Ajuntament de Barcelona. Des de l’ABDT opinen que no hi ha mesures ara mateix que apostin pel decreixement a Barcelona i algunes queden en el terreny del simbolisme.
“Ens agrada que ens visitin, però la ciutat ha de ser, per davant de tot, un lloc on viure —continua per la seva banda Tània Corrons—, per això, defensem un model de ciutat sostenible amb grans infraestructures de transport públic que puguin desplaçar un gran volum de persones de forma saludable i segura”. El que sí està clara en el seu cas és la negativa a l’ampliació de l’aeroport, cosa que des d’ERC, amb la concomitància amb JxCat al Govern, no ho està tan.
Des de Barcelona en Comú aposten, en canvi, “per les grans infraestructures del segle XXI que necessitem per un present i un futur no contaminant, no pas una ampliació de l’aeroport perquè alguns facin negoci a curt termini i que suposarà augmentar la contaminació”. Corrons afegeix que, “més enllà, ens hem de plantejar quin model de ciutat suposa quan ja estem en més de 50 milions de passatgers i l’ampliació suposaria 20 milions més”. Des de la formació de l’alcaldessa afegeixen que volen “respondre als interessos de la majoria i del bé comú i guanyar una ciutat per al futur de les pròximes generacions”.
2 
