L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat aquest dimarts als col·lectius feministes “consensuar” un “protocol de mínims” per determinar quina ha de ser la resposta davant la violència masclista a les xarxes socials. Colau ho ha dit durant l’acte Les violències de gènere en línia que s’ha celebrat al CCCB, en el qual ha estat acompanyada per les activistes feministes Alicia Murillo i Silvia Agüero, la periodista Cristina Fallarás i la comunicadora Miriam Hatibi. Durant la seva intervenció, Hatibi ha reivindicat el dret de totes les dones a participar en la manifestació del 8-M. “No és el dia per debatre si les dones musulmanes hem de ser-hi el 8-M o no”, ha dit Hatibi.
L’alcaldessa de Barcelona ha explicat que ha adoptat diverses estratègies a l’hora de respondre els comentaris masclistes que rep a través de les xarxes. Ha apuntat que va denunciar les amenaces que va rebre el seu fill, però que altres vegades ha optat per ignorar els comentaris. És per aquest motiu que ha demanat als col·lectius feministes “consensuar” un “protocol mínim” per fixar una estratègia en aquestes situacions. “Seria un pas”, ha indicat.
Colau ha dit que el fet d’estar en una “posició de poder” li dona “més protecció”. Tot i així, l’alcaldessa ha criticat que pel fet de ser dona es “qüestiona més” el seu discurs i rep més comentaris sobre el seu aspecte físic que no pas si fos un home.
“No és dia per debatre si les dones musulmanes hem de ser-hi el 8-M o no”
Hatibi ha assegurat que dones racialitzades han decidit no sumar-se a la manifestació del 8-M perquè l’any passat s’hi van sentir “violentades” per comentaris racistes que van rebre. Segons l’activista i comunicadora, n’hi ha d’altres que han decidit anar-hi en un “grup protegit”. “No és dia per debatre si les dones musulmanes hem de ser-hi el 8-M o no”, ha reivindicat Hatibi durant la seva intervenció en defensa del dret que tenen totes les dones a assistir a la manifestació sense sentir-se qüestionades. “Que puguin anar amb orgull”, ha subratllat. A més, la comunicadora ha assegurat que els comentaris masclistes i racistes fan “molt més mal” quan són de dones perquè són un “grup que estàs defensant”.
“Les xarxes són nostres, les estratègies són seves”
“Les xarxes són nostres, les estratègies són seves.” Així ha començat la seva intervenció la periodista i escriptora Cristina Fallarás, que ha apuntat que els atacs masclistes que reben són de persones que volen “protegir-se del que les dones estan creant”. Fallarás, impulsora de l’etiqueta #Cuéntalo a través de la qual milers de dones van explicar les agressions masclistes que havien viscut al llarg de la seva vida, ha destacat el “poder del testimoni” i l’important paper de les xarxes socials a l’hora de transmetre les experiències de dones que difícilment tindrien lloc als mitjans de comunicació tradicionals.
“El testimoni els aterra perquè sempre ens l’han prohibit”, ha subratllat Fallarás. La periodista ha dit que a través dels testimonis es crea una “memòria col·lectiva que abans no existia i es pot llençar cap al futur i que no es pot parar”.
L’activista feminista Silvia Agüero, impulsora del blog Pretendemos gitanizar el mundo, ha defensat la necessitat que les dones estiguin unides contra les violències masclistes a la xarxa perquè d’aquesta manera s’està “identificant l’agressor”. “No només m’ataquen a mi, ens ataquen a totes”, ha remarcat.
Finalment, l’activista feminista Alicia Murillo ha dit que a cap dona li fa “cap gràcia” rebre atacs masclistes i ha proposat canviar els noms tant de les persones com de les organitzacions que transmeten missatges masclistes per tal de no donar-los rellevància i un millor posicionament a internet.
