Isona Passola (Barcelona, 1953) és la presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català. Coneguda especialment per l’èxit de la pel·lícula Pa Negre (2011), que va estar a punt de fer el salt als Oscars quan l’Acadèmia espanyola la va triar com a representant. Incerta glòria (2017), del mateix director, el mallorquí Agustí Villaronga, va ser un altre dels seus èxits com a productora en la línia de portar al cinema grans obres de la literatura catalana. Com ha directora, ha firmat documentals com ara Cataluña-Espanya (2009) i L’Endemà (2014). Filla de l’empresari catalanista Ermengol Passola, sempre ha defensat obertament posicions sobiranistes.
Si fes una pel·lícula sobre Barcelona, quin barri triaria?
La Barceloneta, sens dubte.
Per parlar de turisme?
Noooo. Per fer des d’una comèdia romàntica fins a un thriller. El barri és extraordinàriament cinematogràfic. De dia hi ha molts turistes, però a la nit es fantàstic… la plaça del Mercat, els carrers… Jo fa temps que ja vaig escriure una carta d’amor a la Barceloneta perquè m’encanta, i això que jo soc del Gòtic. M’agradava molt el Born medieval i ara s’ha convertit en un barri perfumat. Soc molt de barris antics. Quan jo era petita el barri era com un poble, et passejaves amb una tranquil·litat…
Ara ja no, em sembla…
Ara s’ha complicat molt. Quan va entrar la droga dura molts vàrem marxar perquè ja començava a fer por. Jo anava sense problemes a comprar el diari al meu pare o al Romea, a les sessions matinals amb els meus germans. El barri era un poble.
Colau també ens va oferir una comèdia però desprès de quatre anys el romanticisme no sé on queda.
És que la realitat s’imposa. Governar no és el mateix que somiar.
Isona Passola: “La guerra de les terrasses no té sentit. No són per al turisme, són per a nosaltres. Barcelona és una ciutat que viu al carrer”
Barcelona encara és una ciutat per viure, per treballar i per conviure, o això ja és història?
Jo crec que Barcelona és fantàstica. Segueix tenint de tot. Barcelona és la suma de pobles, no és una ciutat prefabricada. Aquesta suma de barris fa que tingui molta personalitat.
Hi ha vida cultural?
La cultura ha patit un terratrèmol a molts nivells. Pels canvis tecnològics i per la crisi, un context en què no s’ha sabut reaccionar. La cultura ha de ser ajudada perquè és societat del benestar. I aquesta ajuda no ha arribat. El grandíssim error que s’ha comés és no considerar la cultura com a continuació de l’ensenyament, del pensament crític. La cultura és la cohesió. Tot això s’ha perdut, i mai més ben dit, estem perdent el tren.
Qui en té la culpa?
Els governs que no han incorporat el concepte cultura a la societat del benestar.
Parla de governs. Els culpa a tots. Espanyol, català i municipal?
Sí, sí, el català i el municipal. El pressupost de la Generalitat és el 0,7%. És una vergonya. Malgrat tot, la societat civil ha fet la cultura al marge dels governs. Aquesta estructura paral·lela és la que li dona qualitat, però es necessita que els governs hi inverteixin, com es fa a tota Europa. Països similars als nostre estan molt per sobre en inversió cultural per habitant.
I l’Ajuntament de Barcelona?
L’Ajuntament tenia l’oportunitat de corregir coses que els altres governs no han fet. Ho podia corregir per una qüestió de proximitat. Mira, la exclusió social es produeix quan els nois i noies surten de l’escola, la diferència és entre els que es poden pagar les activitats extraescolars i els que no poden. Els que es queden al carrer i els que tenen una activitat. L’Ajuntament, els ajuntaments, tenen aquesta obligació. Els ajuntaments dels pobles han fet una gran feina de substitució, però sense els mitjans suficients. Barcelona hauria pogut fer més perquè és més rica i a la ciutat hi ha una gran tradició cultural.
Foto: Jordi Play
Botigues de tota la vida o top manta?
Crec que ha d’haver de tot. Si hi ha màfies, fora el top manta, però si és una forma de subsistència m’agradaria que és resolgués prèviament, no corrent cada vegada que veuen la policia.
Però les màfies hi són darrere. I no paguen impostos com els comerciants.
Jo vull que tothom pagui impostos, perquè gràcies a això tenim educació, sanitat. S’ha d’explicar més que amb els nostres impostos construïm una societat benestant. Per exemple, soc partidària de legalitzar la prostitució i que pagui impostos. No faré aquest feminisme barat que diu ‘prostitució no’.
Això no és políticament correcte…
M’és igual. La sexualitat és prou complexa perquè la gent l’exerceixi com vulgui, sempre que no hi hagi explotació. Això només és resol legalitzant-la i pagant impostos. No és correcte políticament?
Crec que rebrà moltes crítiques…
M’és igual. Tant se me’n dona. Què volen? Ignorar la complexitat de la sexualitat que ha de ser satisfeta en pau, tranquil·litat i legalitat? Sexualitat pagada per homes i per dones, i per tots els que no tenen accés a la sexualitat. Això sí, tothom a pagar impostos, que podrien anar a satisfer serveis socials, com ara la cultura. Contra el que hem de lluitar és contra l’esclavatge. El que no tinc tan clar és la legalització de la droga.
Isona Passola: “Una Catalunya independent tindria més recursos i no estaria interferida”
Per què? Depèn també de quin tipus de droga?
No. Ni les toves. Ara estic treballant en una sèrie sobre això i veig els efectes que està causant tot el que és el cànnabis transgènic en els adolescents, amb quantitat de brots psicòtics. Legalitzar-ho ho posa més fàcil… No ho sé. Em fa molta por. Estic veient nanos molts joves que s’hauran de medicar tota la vida.
Està molt posada en temes socials.
Saps què passa? A mesura que et fas gran saps el que és important i el que no. Vull marxar d’aquest món havent canviat coses. I hi coses que no puc suportar. La cultura és un ascensor social, la clau de la igualtat d’oportunitats i hi ha joves que no hi tenen accés.
Una Catalunya independent donaria les solucions?
Una Catalunya independent tindria més recursos i no estaria interferida. Per exemple, en el tema audiovisual van posar una taxa a les operadores de telefonia per donar suport a la nostra indústria. Per cada client, un cèntim. Això donaria una recaptació de 20 milions. L’haurien d’haver copiat a Espanya, però al contrari, la van impugnar. Contra Catalunya s’ha creat una gran manipulació.
Però, a Catalunya també es demonitza a Espanya, no?
Ja, però cal mirar qui és el més fort. Espanya té el poder absolut. Catalunya no, i aquí n’hi ha més diversitat.
Tenim els millors governants?
No. No home, no. Tot és millorable. Els líders han estan escapçats. No tenim el millors. No és que fossin els millors però era els que teníem, eren els referents.
Em diu que Torra no és referent?
És una persona que respecto com a intel·lectual. S’ha trobat fent un paper que no és la il·lusió de la seva vida.
Catalunya està partida en dos i sembla que el president no ho sap.
No crec que Catalunya estigui partida en dos. Catalunya és diversa en pensament. Jo em relaciono amb molta gent que no pensa com jo i no hi tinc cap problema. Estic pel diàleg. I, com jo, moltíssima gent. Les minories enquistades a les dues bandes son això, minories.
Veu com parla de dues bandes?
En el cas de l’independentisme sí. Però hi ha federalistes. Si el federalisme equilibrat fos possible, és a dir, igualitari, hi hauria molta gent que s’hi apuntaria. Però, el problema està enquistat en el poder de la minoria que el controla a Madrid. Vull que ens vegin com a iguals i que ens deixin que ens organitzem com vulguem. Molts volen trencar aquesta dinàmica que ve de molt lluny. El problema és el plantejament de l’Espanya unida que és bel·licosa.
Isona Passola: “No crec que Catalunya estigui partida en dos. Catalunya és diversa en pensament”
És possible una Espanya més plural, més plurinacional?
Jo podria creure en una Espanya on totes les nacions tinguessin un tracte d’igual a igual. A mi això em funcionaria. L’Espanya casposa no s’ha plantejat res fins que ha aparegut l’independentisme. L’1 d’octubre va qüestionar aquest Estat amb estructures podrides que estan fora del món occidental. Pedro Sánchez haurà d’oferir alguna cosa, perquè el socialisme no guanya a Espanya sense Catalunya. Jo no vull una majoria de dretes a Espanya però tampoc vull polítics a la presó, jutjats per jutges que, objectivament, no són bons jutges. No vull un tripartit de dretes a Espanya, però el socialisme espanyol necessita Catalunya, i si la vol cal que faci passos.
Portem una bona estona parlant, i ens oblidat de Barcelona. Ni una paraula de Colau. On són els Comuns?
Són molt importants a Espanya, encara que no estan en el seu millor moment. Han de fer molta feina perquè tenen molt clar aquesta Espanya podrida. Els socialistes estarien també per trencar, per exemple, exhumant les restes de Franco. Diuen que ha sortit VOX. No han sortit. Ja hi eren.
Anem a una terrassa?
Això tampoc ho entenc. La guerra de les terrasses no té sentit. No són per al turisme, són per a nosaltres. Barcelona és una ciutat que viu al carrer. Ho permet el clima i la gent viu de cara al carrer. Quin sentit té donar-hi l’esquena? Cap ni un.
