Toni Aira (Barcelona, 1977) és periodista i doctor en comunicació. Ha sigut director de comunicació del PDECat i actualment és habitual de les tertúlies de mitjans com RAC1 i TV3, i també col·labora amb mitjans escrits.
Ets un barceloní de pro?
Visc a Barcelona i vaig viure a la Barcelona que vivia d’esquenes a ella mateixa fins el 1992. Vivia a la avinguda Icària i els Jocs Olímpics ens van canviar la vida de dalt a baix.
Que és el que més t’agrada de la ciutat?
Els llocs que encara tenen aire de poble, de vila, com el Poble Nou, Gràcia, Sants, Horta…
Ves amb compte si te’n deixes algun…..
(Rialles) És que no m’ho he recorregut tot…
I el que menys t’agrada?
La pol·lució. Es respira molt diòxid de carboni molts dies.
Hi contribueixes amb la teva mobilitat?
Jo sempre he estat de transport públic. També de moto, fins que un dia al carrer Aragó vaig acabar sota un camió que va fer una maniobra il·legal. Ara vaig amb bici, on tenim una bona xarxa de carril bici, i segueixo amb molt de transport públic.
Et veurem amb patinet?
Jo no m’hi veig però ves a saber. La moto engreixa perquè vas de porta a porta. Amb bici i transport públic m’obligo a caminar.
Encara ets presumit?
Bé, sí, soc més aviat del moviment healthy, i els metges ja et recomanen que et cuidis una mica.
Foto: Jordi Play
Que li demanaries al nou alcalde o alcaldessa?
Una ciutat més alegre amb més moviment al carrer. Jo soc víctima de la superilla [del Poblenou]. Tenim zones de la ciutat que durant la nit que són solitàries, menys llum… si treus la circulació deixes trams molts tristos.
Les superilles són un nyap?
Si s’han de fer, que es facin bé. El Poblenou es va endur la pitjor part. Hi han posat pedaços per intentar arreglar-hi les mancances. Però no ho han aconseguit.
Barcelona està dintre d’una mena d’entrepà pel que fa al conflicte polític català?
És el retrat del que passa a la societat. Hi ha una hiperfragmentació dels consistoris, molta representació diversa, poques majories. I, a Barcelona, sobretot, hi ha la poca capacitat de diàleg de l’alcaldessa. Ada Colau no ha tirat endavant cap projecte amb gruix.
Toni Aira: “Colau ha sigut una alcaldessa inodora, incolora i insípida”
Diuen que Barcelona està aturada. Diuen que és culpa del Procés, però tu assenyales Colau…
No voldria que el Procés serveixi a l’alcaldessa com a excusa per justificar-se. Governava amb el PSC, ERC li va votar la investidura….. Amb el PDeCAT s’ha pogut entendre. No ha tingut davant una oposició amb el ganivet a la boca. No ho ha sabut gestionar.
Quina nota posaries a Ada Colau? De l’1 al 10
Li posaria un 5,5. Soc molt generós amb les meves notes en general. Per què? Jo no vaig ser dels apocalíptics que deien que destrossaria la ciutat; però sense gaires esperances. Ha sigut una alcaldessa inodora, incolora i insípida. Hi és però no es nota que hi és. El cas de les Glòries n’és un bon exemple.
S’ha perdut el diàleg i la confiança en el nostre país?
S’han perdut les formes, més que el diàleg, i s’ha perdut el respecte als polítics.
Els independentistes tenen full de ruta, o estem davant el campi qui pugui?
Sempre faig la broma dient que és l’exèrcit de Pancho Villa contra l’Imperi, que contraataca. El que va ser difícil és que els independentistes tinguessin punts de trobada. La tradició sempre ha estat la dispersió. Potser aquesta dispersió és una de les explicacions del perquè no som independents.
Per a l’alcaldia de Barcelona, Maragall al capdavant de ERC. Però al capdavant del món de Puigdemont, PDeCAT, Junts per Catalunya… Tindrem un candidat en aquest sector o tindrem diversitat?
Hi haurà un candidat. A mi m’agradaria que fos Elsa Artadi. La seva candidatura faria palesa l’interès d’aquest món de fer una aposta urbana, amb mirada de dona, una aposta a llarg termini per treballar per la ciutat.
La fas fora del Govern…
No (rialles) La veig poc aprofitada. No es pot quedar només en una roda de premsa de Govern, quan la seva tasca no és especialment lluïda. Serà capaç de tenir majors reptes.
Escoltant-te, governar Barcelona al maig serà un enrenou?
No creguis. Manuel Valls unirà molt, encara que sigui a la contra. Si els partits independentistes troben un nexe comú de ciutat, podran replicar el que han fet a nivell de país. Però m’agradaria que concretessin molt més a Barcelona que el que han concretat al país.
Com no s’ha concretat massa, cal un reset en el Procés o ha d’anar a fons?
(Sospir) Ens havien pensat que tot aniria molt ràpid, però en el nom va la cosa. Un procés dura un temps. I amb el que ha passat en els darrers temps, més que un reset convé fer un F5, una actualització.
La Crida es menjarà el PDeCAT?
Seria molt estrany que una cosa nova que neix per sumar comencés restant.
Pedro Sánchez o la santa aliança de les dretes?
Bé, clar, és que…. (rialles). Pedro Sánchez, perquè els partits independentistes el van votar. Era pitjor el govern de Mariano Rajoy.
Barcelona capital de la República o Barcelona cocapital d’Espanya?
Les dues coses a dia d’avui són ficció. Jo sempre aposto per la primera.
Inseguretat a la política… també a la ciutat?
Sí, al meu barri, a la superilla. No és res explícit, però és la sensació que hi ha. Carrers foscos, sense gent, sense cotxes……
Entens la batalla contra les terrasses quan Barcelona és una ciutat bolcada al carrer?
No l’entenc. Entenc el dogmatisme d’alguns estigmatitzant algunes coses. No entenc la polèmica de les terrasses des d’un equip de govern que creu que lo del top manta és el més normal.
Turisme. Problema o oportunitat?
Oportunitat total. El problema és no saber gestionar-lo. És una ciutat malalta la que, davant d’una font de riquesa i de projecció al món, s’ho mira de forma pessimista i com si fos un problema.
Els mitjans de comunicació són trinxeres on desapareix l’anàlisi?
Sí. Sempre anem al gra, però moltes vegades el titular només serveix per invitar a fer un clic. Ser seriós no vol dir ser avorrit. Se senzill i breu no vol dir no ser rigorós. Però aquest equilibri no s’ha aconseguit.
La premsa local té espai.
Recordo molt el professor Manuel Castells que parlava del concepte “glocal”. Jo hi crec. Soc barceloní i així m’és fàcil explicar-me al món. Aquest concepte és més clar que català. Estic orgullós de ser barceloní, català i europeu. La ciutat ja em defineix i un diari local a mi m’és útil.
Toni Aira: “No entenc la polèmica de les terrasses des d’un equip de govern que creu que lo del top manta és el més normal”
Molt hàbil, no es defineix espanyol?
Jo soc ciutadà espanyol perquè ho posa el meu DNI, a dia d’avui. Però no en tinc el sentiment. No tinc res en contra d’Espanya. De certes manifestacions espanyolistes, quan són agressives, sí. Els sentiments són coses més personals.
Marxaries de Barcelona?
M’ho he plantejat, però només per a una temporada. Per exemple, m’agradaria conèixer Madrid, per fer-ho vivint-la.
Faries vaga de fam?
Això és molt excepcional i molt extrem, per això ho fa molt poca gent. Només es fa davant situacions molt bèsties. No em sé veure en aquesta situació, però jo no soc a la presó. Admiro els que han donat aquest pas.
