“És com si beguéssim aigua bruta” avisa en Guille López, integrant de la plataforma Eixample Respira, en referència a l’aire que s’inhala a Barcelona. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea té previst emetre el 22 de desembre una resolució sobre la qualitat de l’aire a Barcelona i hi ha mala peça al teler.
Recentment l’Agència de Salut Pública de Barcelona ha publicat l’informe de 2021 que, si bé certifica un descens de la mortalitat atribuïble a la contaminació de l’aire durant el 2020 i 2021 -conseqüència de les restriccions derivades de la Covid-, confirma l’increment de l’impacte d’aquest tipus de contaminació sobre la salut dels barcelonins. No és cap secret que l’enorme quantitat de vehicles que circulen per la ciutat genera uns nivells de pol·lució molt alts que, a banda de superar els topalls establerts, tenen una afectació greu i directa a la salut.
L’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), un node d’excel·lència basat en la recerca que té el seu origen en els àmbits hospitalari (Hospital Clínic i Parc de Salut MAR) i acadèmic (Universitat de Barcelona i Universitat Pompeu Fabra), ha publicat diversos estudis sobre les repercussions de la mala qualitat de l’aire. El novembre de 2021 va concloure que les ciutats europees podrien evitar fins 114.000 morts addicionals cada any complint les noves recomanacions de l’OMS sobre qualitat de l’aire.
TDAH, asma infantil o arterioesclerosi
El febrer ISGlobal es feia ressò d’un estudi realitzat al Canadà que constatava que els nens i nenes amb major exposició a la contaminació de l’aire i menor exposició a espais verds tenen un 62% més de risc de patir TDAH. I fa tot just dos mesos liderava un treball que acreditava que el fet d’estar exposat a contaminants atmosfèrics al ventre matern i durant els primers vuit anys i mig de vida altera la connectivitat estructural del cervell en la preadolescència.
Xavier Basañaga, investigador de l’ISGlobal, assenyala en conversa amb el TOT Barcelona que una mala qualitat de l’aire “augmenta els casos d’asma infantil crònic” mentre que respirar-lo crònicament minva la capacitat pulmonar, “un mal que s’agreuja en edats elevades”. A més, els pics de contaminació disparen la mortalitat per causes respiratòries i cardiovascular, a banda d’incrementar els ingressos hospitalaris.
Aquest investigador també indica que la inhalació habitual d’aire contaminat genera malalties com l’arterioesclerosi i, en conseqüència, “s’incrementa el risc de patir un atac de cor o un ictus”. Basañaga afegeix que quan les micropartícules arriben al final dels pulmons “poden anar al torrent sanguini i, posteriorment, desplaçar-se a qualsevol òrgan”. Al mateix temps, enumera problemes d’efectivitat en l’àmbit reproductiu mentre que pel que fa a les dones embarassades els nadons neixen amb menor pes i es multipliquen les possibilitats de parts prematurs. Finalment, també avisa d’una connexió directa entre la contaminació i un desenvolupament cognitiu lent, a banda de la diabetis i problemes a la pell.
Nivells molt per damunt dels recomanats
Miquel Ortega, coordinador del portal Contaminacio.Barcelona, es dedica a realitzar informes mensuals per tal que serveixin com a fotografia del moment i, alhora, traduir-los a un llenguatge comprensible. En aquest lloc web es poden consultar les dades de contaminació de cada hora extretes de les onze estacions de mesurament fitx que hi ha a la capital catalana: dues al Parc de la Ciutadella -una a l’IES Verdaguer- i la resta a l’Eixample, Gràcia-Sant Gervasi, Poblenou, Sants, Plaça Universitat, Zona Universitària, Vall d’Hebron, Parc del Guinardó -a l’IES Goya- i Palau Reial. De manera expressa, algunes estan col·locades en trams de trànsit, on hi ha major circulació, i d’altres en espais de carrers menys concorreguts i per això s’anomenen estacions de fons urbà.
El nivell legal màxim establert de diòxid de nitrogen (NO2) per l’Organització Mundial de la Salut no pot excedir anualment els 40 micrograms per metre cúbic però, des del primer any en què existeixen mesures, el 2005, sempre s’ha superat llevat del 2020 i el 2021 amb motiu de la reducció de mobilitat arran de la pandèmia. Entre octubre de 2021 i octubre de 2022 els nivells a l’estació de l’Eixample, situada a l’Avinguda Roma amb Urgell, els límits tornen a ser més alts dels permesos.
Segons explica Ortega, la Organització Mundial de la Salut va alertar que un índex superior als 10 micrograms ja impactava en la salut de tal manera que la Unió Europea va revisar les directives per fer una primera proposta de 20 com a topall màxim pel 2030, si bé és una proposta legalment no vinculant perquè els estats membres l’han de debatre. “Si no comencem a fer a feina ara no hi arribarem”, adverteix el coordinador del portal Contaminacio.Barcelona que assenyala com a remei la reducció de la mobilitat dels vehicles de combustió. També indica que les emissions del port són molt negatives ja que “no deixa de ser una mena d’indústria a la ciutat: una part de la contaminació va al mar i l’altra als pulmons”.
Per districtes, l’Eixample presenta un registre de 42,5 micrograms per metre cúbic, seguit per Gràcia-Sant Gervasi amb 35,02 i Poblenou amb 27,38. Fins i tot el districte que presenta l’índex més baix, Poblenou (20,93), superaria lleguerament la proposta de 20 com a nou màxim legal.
Evidentment, no es tracta d’un problema barceloní sinó de les grans urbs amb una alta densitat de vehicles, i també ho empitjora el context industrial i la crema de biomassa. Pronostica que Madrid tornarà a incomplir la directiva mentre que els països de l’Est tenen problemes seriosos amb les partícules PM2,5; de fet Bulgària s’enfronta a una sanció important. Mentrestant, però, Ortega recorda que París i Londres estan reduint els nivells de contaminació. Recentment es va queixar des de les xarxes socials que l’Agència de Salut Pública de Barcelona trigués tant a facilitar l’informe de qualitat de l’aire de la ciutat de 2021; finalment l’organisme l’ha fet públic fa uns dies i és prou revelador: impacta al voltant de 1.200 morts, hi ha 750 casos nous d’asma infantil i 110 nous casos de càncer de pulmó cada any.
Una càrrega tòxica diària
Guille López admet la preocupació pels fets “com a veïns que portem els fills a les escoles del districte i davant l’evidència científica que els nivells de contaminació són greus i molt perjudicials”. Constituïts d’ençà tres anys, detalla que a Barcelona no existeixen pics de contaminació com els que es poden trobar a Delhi o capitals xineses sinó que cada dia “estem respirant una càrrega tòxica que ens va perjudicant“.
La font principal del diòxid de nitrogen són els vehicles però també hi ha les micropartícules PM2,5, i aquest integrant d’Eixample Respira lamenta que Barcelona no tingui cap pla ni canvi estructural que permeti intuir canvis a l’horitzó. Qualifica les zones de baixa emissió “d’insuficients” -Londres en té una més gran restrictiva- si bé fa poc l’Agència Europea de Medi Ambient certificava la reducció que han servit per disminuir un 30% les emissions contaminants a la metròpolis de Barcelona. També lamenta el fet que els ciutadans hagin normalitzat el fet de viure envoltats de cotxe i motos. Proposa reformes estructurals, que sigui un “vox populi igual que ho va ser el tabac o ho està sent avui dia el feminisme” per empènyer i fiscalitzar les diferents administracions cap al canvi.
Descarta que la superilla sigui la solució
Després de diverses reunions amb tots els partits polítics, Eixample Respira ha hagut d’apostar per la mobilització i l’activisme. Des de la revolta escolar, amb talls de carrers per part de centres educatius i que avui ha viscut una altra jornada, fins a la proposta de Sant Jordi sense cotxes passant pel bicibus, incloent els talls del carrer Aragó durant l’any post-pandèmia amb la finalitat de recuperar l’espai pels veïns. També es van sumar a la iniciativa del peatge urbà. Recorda que la trama Cerdà és la més afectada i que segons l’Ajuntament cada dia uns 350.000 vehicles creuen el centre de la ciutat, uns 40.000 per Aragó. “Té més trànsit que l’AP-7 i és un problema de contaminació i soroll”.
López no creu que la superilla pugui ser efectiva per resoldre ambdós problemes. “Si l’eix verd s’hagués aplicat a Aragó o Gran Via, que són carrers estructurals… a l’Eixample tenim un districte on falta verd, zones pacificades i que la mobilitat prioritària sigui la del vianant. No comprem el discurs triomfalista que la superilla soluciona el problema de contaminació i mobilitat”.
Des d’Eixample Respira estan convençuts que en dues dècades la ciutat haurà corregit la mala qualitat de l’aire però segons López el dubte és si serà possible accelerar el canvi i triar mesures més eficaces per reduir les fonts d’emissió. “És un tema de salut i, per tant, hauria de passar per davant d’altres prioritats”.
