Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Combat metropolità per millorar la qualitat de l’aire

La contaminació de l’aire provoca 412.000 morts prematures a l’any a Europa, i tot i anar a la baixa, gairebé tots els europeus de ciutat pateixen nivells que excedeixen els límits marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), segons dades de l’Agència Europea del Medi Ambient. Les xifres són impactants, però demostren també el resultat positiu d’un treball continuat de moltes institucions per revertir aquest drama. De fet, el 1990 la xifra de morts prematures per contaminació arribava al milió de persones només al vell continent.

La ZBE Rondes de BCN, impulsada per l’AMB, un cas d’èxit

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) és pionera a tot l’Estat -des de l’1 de gener del 2020- en l’establiment de zones de baixes emissions per limitar la circulació de vehicles contaminants. Ha donat vida a la ZBE més gran del sud d’Europa, amb uns 100 km2 de superfície: la ZBE Rondes BCN, liderada i coordinada per l’AMB i integrada per cinc municipis de la metròpolis de Barcelona (Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat i Cornellà de Llobregat).

Un model d’èxit que ja han començat a exportar moltes ciutats de l’Estat. I és que segons la nova Llei de Canvi Climàtic, totes les ciutats de l’Estat de més de 50.000 habitants (i algunes de més de 20.000) estan obligades a instaurar ZBE com a mesura essencial per millorar la qualitat de l’aire. El model de l’AMB es replicarà en ciutats de tot l’Estat, aportant una millora de la salut pública en una població total de 24 milions d’habitants.

Els resultats de la ZBE Rondes BCN

I quins són els resultats que ja pot exhibir la ZBE Rondes BCN, i que de fet, la converteixen en un referent espanyol i europeu?

  • L’establiment de la ZBE Rondes BCN ha reduït la circulació dels vehicles més contaminants, del més 20% el 2017 a menys del 2% actualment.
  • La reducció dels principals contaminants. Concretament, les emissions de PM10 dels vehicles circulants s’han reduït un 20% i les de diòxid de nitrogen (NOX) un 50%.
  • L’Agència Europea de Medi Ambient ha indicat que l’establiment de la ZBE Rondes BCN redueix gairebé un 30% les emissions contaminants a la metròpolis de Barcelona.
  • A part, entre el setembre del 2020 i el setembre del 2021, el parc mòbil va passar a emetre un 14% menys de NOX, un 13% menys de carboni negre i un 6% menys de PM10.

I per als qui aposten per desfer-se d’un vehicle contaminant hi ha una alternativa sostenible d’èxit: l’AMB va crear la T-verda metropolitana, que ofereix 3 anys de transport públic gratuït a canvi de desballestar un vehicle contaminant. Actualment, ja s’han concedit més de 14.000 targetes verdes metropolitanes.

L’alerta dels experts

Més enllà de les xifres, la veu dels experts independents i els estudis confirmen que la contaminació té un efecte directe en la nostra salut i qualitat de vida.

El cardiòleg Jordi Bañeras és contundent: “El sistema cardiovascular és el més afectat per la contaminació atmosfèrica, perquè els contaminants estan en l’ambient i si bé no els podem veure, els respirem. Un cop els respirem, ens van cap al pulmó i poden arribar al torrent circulatori. I si això succeeix, es desencadena una reacció inflamatòria que inflama tot l’organisme”, alerta Bañeras, que remarca que la contaminació “pot desencadenar moltes malalties en òrgans del cos, amb especial afectació al cor, les grans artèries el cervell”.

En el cas dels infants, els efectes més nocius són els que perjudiquen les vies respiratòries. Com explica la pediatra Núria Pericas, “s’han detectat augments de patologies com les otitis, fins i tot en mares embarassades que ho passen a l’embrió, i també més infeccions respiratòries com les pneumònies”. De fet, la pediatra ofereix xifres impactants: “El 33% dels nous casos d’asma infantil s’associen a la contaminació ambiental”. Però també hi ha altres efectes sobre sistema nerviós, desencadenant “problemes de desenvolupament motor, cognitiu i conductual, de coeficient intel·lectual, del sistema endocrí i fins i tot leucèmies”. A més, s’ha detectat hiperactivitat en infants associada a la contaminació acústica.

I encara relacionat amb la salut, un darrer clam per lluitar amb totes les armes contra la contaminació. I és que també impacta en els processos neurodegeneratius. Així ho adverteix la Natàlia Vilor, investigadora de la Fundació Pasqual Maragall i experta en envelliment i Alzheimer. “En els nostres estudis veiem que en persones sanes les exposicions a la contaminació ambiental afecten forma nociva amb una pitjor cognició. El trànsit rodat i els vehicles més contaminants tenen un gran impacte, que podem xifrar en com a mínim el 2% de la influència que pot tenir en el desenvolupament d’una malaltia d’aquest tipus.

Per la seva banda, l’expert en qualitat de l’aire i salut Xavier Querol reclama a les administracions una implicació màxima en la lluita contra la contaminació, “al marge de les ideologies”, perquè “és una qüestió de salut pública amb la qual no es pot jugar”. Aquest expert posa com a exemple societats com la del Canadà o Finlàndia, amb uns nivells molt baixos de contaminació, “qualitat de vida, paritat de gènere, riquesa i cultura”, per remarcar que la qualitat de l’aire és un indicador de qualitat de vida de les societats. Pel que fa a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Querol destaca que “hem millorat molt la qualitat de l’aire, s’han reduït un 50% les emissions contaminants des del 2005”, i insta a seguir les línies d’actuació per reduir el trànsit rodat. 

I encara un altre punt de vista que ofereix la Carolyn Daher, de l’IS Global i experta en planificació urbana i salut amb una dada contundent: “Un 23% de la nostra salut depèn de l’entorn físic en què vivim, l’entorn de la ciutat és un factor clau en la nostra salut, i per tant hem de pensar com protegir-nos”. L’experta posa en qüestió els models urbans actuals perquè “el 65% de l’espai públic està dedicat a infraestructura viària, un fet que genera distorsions perquè no ens permet ocupar aquest espai per tenir contacte social, espai verd o una mobilitat tranquil·la i segura per als infants i gent gran”. En aquest sentit, Daher creu que cal “més contacte amb la natura i activitat física, i això passa per replantejar el pes que té el cotxe a la ciutat”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa