L’Ajuntament de Barcelona ha atorgat, per unanimitat, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a Joan Bayén, el Juanito del bar Pinotxo de la Boqueria. Tots els grups polítics han tingut paraules d’agraïment a una persona carismàtica que va situar-se durant més de 70 anys al capdavant d’una de les primeres parades del mercat. De fet, el tracta afable i la bona imatge que li donava a la Boqueria i a Barcelona són dos dels arguments de l’Ajuntament per donar-li aquest reconeixement a títol pòstum.
Un dels regidors que millor ha explicat el llegat que deixa el Pinotxo és Ernest Maragall. El republicà ha destacat que en Juanito “era més en Geppetto que en Pinotxo, ell era el fuster i Barcelona el seu objecte animat”, ha dit. D’altra banda, el consistori també ha premiat, en el darrer plenari del mandat, a la ginecòloga Elena Carreras, la periodista Julia Otero, la sociòloga Marina Subirats, Aura Fundació i la Federació d’Ateneus de Catalunya.
El llegat del Pinotxo
Joan Bayén va morir el passat 10 d’abril a l’edat de 89 anys. Bayén va estar darrere la barra ni més ni menys que 75 anys, des dels 14 anys. De fet, quan el Juanito es va jubilar al desembre, el mercat ja ho va considerar com una gran pèrdua, perquè, en paraules del gerent de la Boqueria, ‘Juanito’ era un exemple del “pes humà de cares conegudes, com el Petràs, o com continua sent el Soley, que està perdent la Boqueria. Desenes de persones van apropar-se, dies després, a l’homenatge que va fer-li el mercat.
Setmanes abans de la seva mort, Joan Bayén va entrar en disputa amb el seu nebot pel traspàs del local. El seu despatx d’advocats va publicar un comunicat explicant l’assetjament que va patir el propietari fins als seus últims dies a la Boqueria. La nota és força crítica amb la seva família, assegurant que van estar present a la parada i van poder comprovar l’actitud dels familiars: “El seu nebot Jordi Asín “liderava” una mena de revolta contra “Pinotxo”, que volia continuar treballant i baixava cada dia al seu negoci. Doncs bé, el senyor Asín i els seus familiars havien sortit de la barra, negant-se a treballar i a atendre el públic, per pressionar-lo per tal que se n’anés del bar, el bar que havia regentat i fet cèlebre des de feia dècades”.
