Barcelona incorporarà 15 educadors socials més a les escoles i instituts públics de 23 barris d’atenció social prioritària. Aquesta quinzena de professionals municipals s’uniran als 28 que ja hi treballaven i es distribuiran en 41 centres. La mesura forma part de l’ampliació del programa d’implantació d’educadors socials iniciat el 2017. El programa, amb una durada de 3 anys, va incorporar 7 professionals més el 2019 i ara s’ha decidit consolidar amb una nova edició, fins al 2024.
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha anunciat l’ampliació de la plantilla durant la signatura de l’acord d’adhesió a l’Aliança País Pobresa Infantil Zero, impulsada pel govern espanyol de PSOE i Podemos. De moment compta amb aliances amb més de empreses, organitzacions, entitats i fundacions. Barcelona és la primera ciutat que s’hi adhereix.
Colau ha aprofitat la signatura per anunciar la incorporació de professionals en la consolidació del programa, impulsat a través del Consorci d’Educació de Barcelona el 2017. Després dels bons resultats que asseguren que va tenir la primera edició, han volgut ampliar la plantilla de la segona edició amb 15 professionals més, fins als 43 educadors. Així, hi haurà un educador a cadascun dels 41 centres i dues persones faran tasques de coordinació.
També a les bressol
Com a novetat, s’incorporaran també professionals a les escoles de bressol. El 2017 es va fer una prova pilot amb una educadora social a dues escoles bressol de Nou Barris. Segons l’Ajuntament hi ha hagut bons resultats i ara quatre educadors més treballaran a un total de 12 escoles bressol municipals. Així, ara s’incorporen 4 centres al Raval, dos a la Marina, dos al Carmel i dos a la franja Besòs.
Entre les feines que faran aquests professionals hi haurà l’atenció individual als infants i a les seves famílies, l’acompanyament socioeducatiu i en processos de transició educativa i el paper de pont amb el Centre de Serveis Socials de referència i especialitzats. També serviran com a espai de trobada a les famílies i s’intentarà fomentar la seva participació a les escoles, mentre que també es treballarà amb el grup d’infants per garantir una bona convivència i per desenvolupar projectes específics, com per exemple l’abús de pantalles o els estereotips de gènere. A més, els professionals també assessoraran l’equip docent.
Aliança cuinada a Madrid
L’Aliança País Pobresa Infantil Zero es va presentar tot just fa un mes a la Moncloa pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i de moment compta amb unes 75 aliances. Segons el govern municipal, amb la signatura Barcelona assumeix els reptes de garantir una educació inclusiva i de qualitat i de generar entorns saludables, positius i segurs, així com el compromís d’afavorir una alimentació saludable i equilibrada, de promocionar entorns protectors per a la mainada i de fomentar la participació dels infants. L’acord s’ha formalitzat durant la visita de l’alt comissionat per la Lluita contra la Pobresa Infantil, Ernest Gasco, a la capital catalana.
Segons les Estadístiques Metropolitanes de Condicions de Vida (EMCV) a Barcelona 3 de cada 10 nens, nenes i adolescents vivien sota el llindar de risc de pobresa moderada amb dades del 2018-2019 (el 30,4%, uns 74.865 infants i adolescents) i 1 de cada 10 sota el llindar de risc de pobresa severa amb dades del 2017-2018 (el 9,7%).
Segons dades que provenen d’un mètode de simulació de renda desenvolupat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), la crisi de la Covid-19 està empitjorant les condicions de vida de molts infants: la taxa de risc a la pobresa moderada entre els infants hauria augmentat entre 5 i 7 punts per impacte de la Covid-19 (fins al 35,3% o 37,5%), la qual cosa significa que entre 12.000 i 18.000 infants nous haurien entrat a una situació de pobresa a causa de la nova crisi.
