Barcelona estudia fer anàlisis per saber si té platges contaminades com Sant Adrià i Badalona

Davant de les reclamacions veïnals, valora comprovar si la sorra amaga restes tòxiques d'antigues fàbriques

El tancament de la principal platja de Sant Adrià per la detecció d’un nivell alt de metalls pesants potencialment cancerígens ha generat alarma. Les restes de plom, cobalt, coure i arsènic, entre d’altres, que han aflorat a la sorra a Sant Adrià i que també s’han localitzat en un tram de la costa de Badalona són herència de les fàbriques que, durant dècades, van ocupar el litoral al nord de Barcelona. La indústria també s’estenia fins al districte de Sant Martí, on diverses entitats veïnals sospiten que, atès que també hi havia empreses que empraven substàncies químiques a la façana marítima dels barris del Besòs, el Maresme i el Poblenou, és possible que els mateixos components insalubres subsisteixin latents sota algunes platges de la capital.

No es coneixen fins ara estudis sobre la presència de substàncies químiques perilloses al subsòl de la costa de Barcelona. L’Ajuntament, però, ha admès aquesta setmana que sospesa encarregar-los. Al consell plenari del districte de Sant Martí, el govern municipal va explicar que està consultant amb experts tècnics i l’Agència de Residus de la Generalitat per acabar de decidir si sol·licita anàlisis sobre l’eventual presència de metalls pesants i substàncies tòxiques a la sorra. La consellera dels comuns Eva Campos va reconèixer que l’Ajuntament es planteja demanar els estudis “considerant la problemàtica de sòls contaminats que s’ha produït a Sant Adrià”.

El govern municipal ho va admetre davant d’un prec de JxCat perquè es practiquin els controls. La proposta de Junts recollia el guant de la petició de diverses entitats veïnals per comprovar si restes industrials subsisteixen al litoral barceloní. La presidenta de la plataforma ecologista Airenet, Silvina Frucella, reclama anàlisis de la sorra i els espigons de les platges de Llevant, Mar Bella i la Nova Mar Bella, així com també del sòl del passeig marítim, per aclarir si contenen “metalls pesants, dioxines i furans”.

Una costa que va ser un abocador

“Aquestes zones eren autèntics abocadors industrials en la dècada dels 90” del segle passat, adverteix Frucella, que assenyala que volen prevenir que no es repeteixin a Barcelona tancaments de platges com el que s’ha ordenat a Sant Adrià després d’emergir restes contaminants arran d’unes obres. “No volem riscos pels usuaris de les platges de Barcelona i pels vianants del passeig marítim”, esgrimeix Frucella, que revela la confessió que treballadors de la incineradora de residus Tersa han traslladat a Airenet: “Ens han informat que, en aquella dècada, es van utilizar cendres i escòries procedents de la incineradora per reomplir espigons d’aquelles platges. Aleshores no es tenia tan present l’alta toxicitat de les cendres i se les considerava un bon material per reomplir”.

En paral·lel, Airenet ha presentat una denúncia al cos del Seprona de la Guàrdia Civil per possible contaminació de la platja del Fòrum, enganxada a la planta de Tersa i l’única que queda oberta al públic dins del terme municipal de Sant Adrià. Airenet se sosté en fotografies i protestes de Greenpeace de fa tres dècades i les manifestacions d’alguns empleats de l’empresa pública per reclamar que també s’extregui sorra de la platja adjacent a la incineradora per aclarir si conté restes insalubres. De fet, l’Ajuntament de Sant Adrià ha sol·licitat al Consorci del Besòs que examini l’estat de la sorra de les immediciacions del Fòrum. Alhora, la localitat habilitarà busos llançadora perquè els seus veïns es traslladin a aquesta mateixa platja mentre roman tancada la principal de la ciutat, que no es preveu que reobri almenys fins a la primavera de 2022.   

Cendra i restes de residus a la incineradora els anys 90 / Greenpeace
Cendra i restes de residus a la incineradora els anys 90 / Greenpeace

A Sant Martí, el veïnat no ha oblidat que va acollir fàbriques com Can Girona, Vilella o Nubiola. N’hi havia de textils, també productores de vidre i algunes que feien ús de productes químics, afincades durant dècades a la vora del litoral. “Les nostres platges eren abocadors de residus i també de runa de tota Barcelona fins als anys 80. Els veïns del triangle de Diagonal Mar recorden les fortes olors de la fàbrica Nubiola i els núvols grossos que produïa i que es veien mirant cap a mar”, rememora Mireia Soler, de l’Associació de Veïns de Front Marítim.

“Fins als anys 70, s’hi abocaven residus de les fàbriques perquè no hi havia clavegueram. Es quedaven al terra i, quan plovia, anaven a parar a les platges i després al mar”, comenta Soler, que dubta si les remodelacions de les Olimpiades a la zona van fer net dels elements tòxics filtrats a la sorra. “Tenim por que el passat industrial ens passi factura”, rebla. El Moviment Diagonal Mar també sol·licita els estudis, perquè recalca que el texit industrial de Sant Martí era “el mateix” que el de Sant Adrià.

Davant del suport de tota l’oposició al prec de Junts i del moviments veïnals, la consellera Eva Campos va subratllar que les evaluacions de l’estat microbiològic de la sorra i de l’aigua de les platges de Barcelona ofereixen uns resultats excel·lents. Frucella, però, puntualitza que no es tracta del mateix que els veïns reclamen. “El que volem són extraccions de sorra i de sòl en profunditat i a la superfície”, precisa la presidenta d’Airenet. No és el primer cop que l’organització sol·licita aquest tipus d’estudis.

Més informació

Nou comentari