El Carmel és un barri malalt. Després de 18 anys d’espera, la ferida oberta al bell mig d’aquest indret entre turons comença a tancar-se amb l’inici de la construcció de pisos a la zona zero de l’esvoranc provocat pels treballs d’ampliació de la línia L5 del metro. La zona, però, encara pateix múltiples afectacions que atien la sensació de desemparament dels veïns com poden ser la massificació turística o la cronificació de la presència de l’amiant al Turó de la Rovira. Aquestes dues malalties s’entrellacen en les obres del tancament de les antigues bateries antiaèries, una actuació que havia de servir per evitar les aglomeracions de joves a la zona i que de retruc ha fet aflorar de nou la problemàtica latent amb el fibrociment.
Els veïns de l’entorn dels mal anomenats búnquers van denunciar a finals del passat mes d’agost l’aparició d’una “quantitat inadmissible” de restes d’amiant en diferents punts de la muntanya, coincidint amb les zones on es va remoure terra per tal de col·locar les tanques. El TOT Barcelona va tenir accés a un recull de gairebé una vuitantena de fotografies on es podia comprovar com en bona part del recorregut d’aquest tancament hi havia trossos de fibrociment en alguns casos de la mida d’una teula. Tanmateix, la situació denunciada pel veïnat és encara més flagrant si tenim en compte que l’empresa que es va encarregar de les obres tenia un protocol establert per contracte que indicava com actuar en cas de la més que probable troballa d’uralita.
Alta probabilitat i canvi d’adjudicatari
Segons figura en el projecte executiu que Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) va encarregar al despatx d’arquitectura local Jansana, de la Villa, de Paauw Arquitectes, la probabilitat d’aflorament de restes d’amiant ocult durant l’obra era “molt alta”, donats els antecedents de la zona on es concentrava l’actuació i la inexistència de plànols ni informes que indiquin la ubicació exacta d’aquests elements, que un dia van conformar les teulades i parets de les barraques que fins als anys noranta coronaven aquest turó. “Aquesta avaluació d’acord amb el nivell de probabilitat posa ja en avís la futura empresa executora dels serveis licitats”, s’assenyala en aquest document.
Malgrat que Certis Obres i Serveis va ser inicialment la guanyadora del concurs públic obert per escometre aquesta actuació, la constructora va acabar renunciant al projecte a causa de l’encariment de costos provocat per l’esclat de la guerra a Ucraïna, sobretot pel que fa al preu de l’acer. Aquesta situació va obligar el consistori barceloní a tornar a licitar les obres, un tràmit que va acabar encarint l’obra i endarrerint la seva execució respecte a la previsió inicial. La licitació es va acabar concretant en una inversió de gairebé 1,6 milions d’euros i va caure finalment en mans d’una col·laboració empresarial entre Coynsa i Asetic, que van poder culminar la instal·lació de les tanques amb prop d’un any de retard.
Un protocol sense aplicar
Les companyies adjudicatàries dels treballs, doncs, eren coneixedores de la presència de fibrociment al voltant de les antigues bateries antiaèries i comptaven amb una sèrie d’indicacions per poder retirar amb seguretat aquestes restes potencialment cancerígenes. En concret, tal com recull el projecte executiu, els operaris -ja fossin d’una empresa externa especialitzada o dels mateixos responsables de l’actuació- havien de procedir idealment a encapsular el material trobat, segellant-lo amb un producte que n’evités la seva possible dispersió com pot ser el sauló.
Els veïns denuncien que aquest full de ruta aparentment no s’hauria aplicat en els diferents punts on ha aflorat amiant, de manera que hi podria haver hagut mala praxi per part de les empreses responsables. De fet, fonts pròximes al cas expliquen que almenys en una ocasió durant les primeres setmanes d’obres es van haver d‘aturar temporalment els treballs després de la troballa de restes d’uralita en un indret pròxim al carrer de Marià Labèrnia, un dels principals accessos als búnquers del Carmel. Aquest contratemps, però, no s’hauria traduït en l’encapsulació i blindatge de la substància, tal com indicava el projecte executiu esmentat abans.
Retirada preventiva i noves mesures
Fonts municipals confirmen a preguntes del TOT Barcelona que l’Ajuntament no preveu exigir responsabilitats als adjudicataris de les obres per l’aflorament de fibrociment després de la instal·lació de les tanques. Les mateixes veus indiquen que les companyies haurien actuat aparentment de manera diligent en la retirada de l’amiant i precisen que de forma prèvia a l’inici de la col·locació del tancament es va fer una recollida d’uralita en un ample de cinc metres al llarg de la traça de la tanca, així com de l’àmbit del nou camí configurat després de la clausura de l’espai.
Aquesta retirada es va fer de manera superficial amb l’excepció d’una sèrie de punts concrets on era necessària l’excavació per poder treure el material, que quedava soterrat. L’actuació la va realitzar una empresa especialitzada autoritzada després de rebre l’aprovació del pla de treballs específic per part del Departament de Treball de la Generalitat. En aquest sentit, des de l’executiu barceloní insisteixen a remarcar que és “impossible arribar al 100% de la retirada del fibrociment en una sola actuació“, ja que es tracta de petits fragments enterrats a diferents profunditats pel pas del temps i ancorats a la roca, però asseguren que s’està actuant progressivament cada cop que es duen a terme uns treballs que comporten moviments de terra. També subratllen que aquest material acostuma a aflorar a la superfície després d’episodis de pluja.
Segons ha pogut saber aquest mitjà, el Districte d’Horta-Guinardó ha contractat recentment els serveis d’un professional expert en amiant per realitzar inspeccions periòdiques de l’entorn de les antigues bateries antiaèries que permetin millorar l’efectivitat d’aquestes intervencions, que aspiren eventualment a posar fi a la malaltia crònica del Turó de la Rovira. Les companyies responsables de les obres del tancament dels búnquers han rebutjat col·laborar en aquest reportatge.
