El passat barraquista del Turó de la Rovira encara viu en testimonis com el de Carmen Férez. Aquesta dona de 85 anys és una de les poques supervivents d’aquell antic nucli de precàries casetes que durant la segona meitat del segle XX va ocupar bona part d’aquesta escarpada zona del Carmel amb vistes privilegiades. L’ofensiva municipal a principis de la dècada dels noranta va acabar amb els diferents assentaments que encara resistien a la ciutat, però va deixar col·lateralment un mal endèmic que continua arrossegant-se més de trenta anys després.
Les restes del fibrociment que un dia van conformar les teulades i parets d’aquestes barraques van quedar escampades per la muntanya. Ningú es va preocupar de recollir aquests fragments, que van passar a formar part del paisatge dels voltants de les antigues bateries antiaèries. Els veïns i visitants van conviure durant tres dècades sense fer soroll amb tones d’amiant disseminades i completament a la mercè de les inclemències climàtiques, fet que facilita que s’esmicolin i s’alliberin les microfibres potencialment cancerígenes.
L’atzar, però, va fer que aquesta situació comencés a canviar l’any 2017, dos anys després l’obertura al públic de les tres sales rehabilitades de les velles instal·lacions militars amb visita de les autoritats del moment inclosa. El detonant que va fer saltar la llebre va ser una visita que els jubilats de la companyia Macosa-Alstom van fer a les bateries. Els antics empleats d’aquesta històrica empresa metal·lúrgica del Poblenou van treballar durant dècades amb amiant, de manera que no només sabien com reconèixer plaques d’uralita a simple vista, sinó que també estaven plenament conscienciats dels efectes nocius d’aquest material, un assassí silenciós que ja s’ha cobrat la vida d’una trentena de companys. El panorama que van trobar només enfilar el camí que porta als mal anomenats búnquers del Carmel els va deixar de pedra.
Conscienciació i primeres neteges
“La visita es va fer sense cap mena de pretensió, com una activitat més de les que fem amb els jubilats, però només començar a pujar ens vam trobar diversos trossos d’uralita d’una dimensió considerable i altament cancerígens”, explica Miguel Moreno, un dels extreballadors que va participar en aquesta descoberta. Davant el perill de la troballa, el grup va decidir agafar un fragment de mostra i denunciar el cas a la Guàrdia Urbana. Pocs dies després van rebre una notificació on s’assegurava que el problema ja estava resolt. Res més lluny de la realitat. Una segona inspecció dels exempleats va servir per comprovar que les restes encara seguien allà i va revelar la verdadera magnitud del cas: pràcticament tota la muntanya estava “malalta”.
Amb aquest preocupant escenari, els jubilats de Macosa-Alstom van buscar teixir confiances amb algunes entitats de la zona per alertar-les del perill que suposava l’alta presència d’aquest material contaminant. És aquí on entra en joc la Plataforma Can Baró, l’agrupació que va agafar el relleu de la desapareguda associació veïnal d’aquest petit barri als peus dels búnquers. “El primer pas va ser conscienciar-nos que es tractava d’una qüestió de salut pública. No podíem comprometre d’aquesta manera les generacions futures”, assegura José Ramón Carme, portaveu de l’entitat. Aquest bomber jubilat va assumir el lideratge d’una comissió específica que des d’aleshores i de la mà de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) ha vetllat per la neteja i descontaminació del Turó de la Rovira.
La pressió de veïns i entitats ha fet que des del 2017 s’hagin realitzat gairebé una desena d’actuacions que han permès la retirada de diverses tones de fibrociment i de terres amb presència de microfibres d’amiant. Segons la informació facilitada pel consistori, només en el darrer mandat van destinar-se prop de 256.000 euros en treballs de neteja i recollida de fragments d’uralita. Una de les iniciatives més importants va tenir lloc l’any 2019, quan es van aconseguir retirar uns 220 quilograms de residus. Des d’aleshores, el consistori ha impulsat fins a tres operacions més per provar d’erradicar la presència d’aquest material contaminant a la muntanya.
Nous afloraments per possible mala praxi
Tanmateix, les actuacions municipals no estan donant els fruits esperats i les troballes de peces de fibrociment no deixen de repetir-se. Un dels últims exemples precisament va sortir a la llum la setmana passada, quan un grup de veïns de l’entorn de les antigues bateries antiaèries va denunciar que les obres de les tanques que delimiten l’accés als búnquers del Carmel han posat al descobert una “quantitat inadmissible” de restes d’amiant. El TOT Barcelona ha tingut accés a un recull de gairebé una vuitantena de fotografies on es pot comprovar com en diferents punts del recorregut d’aquest tancament han aparegut restes d’uralita en alguns casos de la mida d’una teula.
Aquesta descoberta és especialment rellevant perquè l’empresa que es va encarregar de les obres tenia un protocol establert per contracte que indicava com actuar en cas de la més que probable aparició d’amiant. En concret, els operaris havien de procedir a encapsular el material trobat, segellant-lo amb un producte que n’evités la seva possible dispersió com pot ser el sauló. Segons denuncien els veïns, aquest full de ruta no s’hauria aplicat en els diferents punts on ha aflorat fibrociment, ja sigui pel moviment de terres o pel pas dels visitants que ara busquen alternatives per poder gaudir de les vistes després del tancament dels búnquers a partir de dos quarts de vuit del vespre.
Fonts municipals consultades pel TOT Barcelona no han volgut pronunciar-se sobre la possibilitat d’exigir responsabilitats a l’empresa encarregada de la instal·lació de la tanca per la descoberta d’aquests fragments d’uralita, però sí que asseguren que els tècnics del districte es reuniran en les pròximes setmanes per estudiar quines mesures es poden prendre per actuar com “més aviat possible” sobre les zones afectades.
Com lluitar contra l’amiant incrustat
Polèmiques a banda, tant Moreno com Carme tenen clar que la problemàtica que pateix el Turó de la Rovira és endèmica i que no se solucionarà per moltes neteges que s’hi realitzin. “Sempre s’ha dit que és impossible eliminar la uralita perquè està incrustada a la muntanya. Cada cop que plou, torna a aflorar. Aquí és necessari tancar l’espai i fer un sanejament en condicions perquè sota la superfície encara queda amiant”, assenyala el portaveu dels jubilats de Macosa-Alstom, que considera que només cal localitzar els antics nuclis de barraques per delimitar les zones on es pot trobar aquest material contaminant. De fet, la Comissió contra l’amiant de la FAVB té identificats fins a tretze indrets de la ciutat on existien durant el segle XX barris de barraques i on encara avui dia es podrien trobar restes de fibrociment.
Des de la Plataforma Can Baró consideren que el polèmic projecte del parc dels Tres Turons podria ser una bona oportunitat per aportar una solució definitiva a l’aflorament de la uralita. La iniciativa -que pretén conformar gran parc verd de 123 hectàrees unint els turons de la Creueta del Coll, la Rovira i el Carmel– permetria procedir a la reforestació completa de la zona afectada, erradicant d’arrel la problemàtica. Tanmateix, el planejament preveu l’expropiació i enderroc de gairebé 300 habitatges, un escull que divideix el veïnat i que fins ara ha evitat que el projecte tiri endavant.
Sigui com sigui, Moreno té clar que l’administració ha de canviar la perspectiva des de la qual s’està abordant aquesta qüestió. “Els diners invertits fins ara han servit per fer més petit el problema, però no per eliminar-lo. Les autoritats saben que l’amiant és cancerigen i que es podria erradicar perquè està localitzat. Al final, tot és una qüestió de voluntat política“, sentencia.
1 
