Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
La tradició d’alimentar coloms a plaça Catalunya doblega el veto municipal

Els coloms són un símbol tossut de la plaça més cèntrica de Barcelona, malgrat prohibicions, pandèmies i tot tipus d’entrebancs. L’Ajuntament ha comptabilitzat uns cent mil coloms a tota la ciutat, una superpoblació perillosa que obliga a mesures com esterilitzar-los amb pinso tractat per tal de reduir el nombre d’exemplars en punts crítics. La plaça Catalunya és l’únic lloc de la ciutat on no està prohibit donar de menjar els coloms, però l’amnistia a aquesta tradició no implica que se’ls hi pugui donar qualsevol aliment. Des de 2018 les parades ambulants de la plaça tenen prohibit vendre veces, les típiques llavors que es llançaven a les aus. Però la realitat esquiva dia rere dia l’ordenança municipal.

Aquest santuari extraoficial de coloms ha romàs indemne, a l’empara de la tradició. Turistes i veïns continuen alimentant-los, el que dificulta posar remei a l’excés d’aus al centre de la ciutat. “És un costum que no s’acabarà”, comenta una comerciant de la plaça. “Ja no podem vendre pinso —explica—, així que la gent, sobretot persones grans, porten menjar de casa: sacs de blat, d’arròs, llenties, pa i fins i tot fregits”.

Qui no ho porta de casa, improvisa amb qualsevol snack que troba a les parades: “A mi em compren pa, crispetes i pipes i les llencen als coloms”, reconeix la venedora. Qui ho fa s’arrisca a una multa, perquè aquesta acció es pot sancionar per “embrutar l’espai públic”.

Coloms i venda de menjar a plaça Catalunya, aquest abril de 2022 / BLF
Coloms i venda de menjar a plaça Catalunya, aquest abril de 2022 / BLF

Què poden menjar els coloms?

Tot i la prohibició municipal, una senyora que els llença trossos de pa, afirma convençuda que “se’ls hi pot donar de tot”. Però realment, què poden menjar aquests ocells? Tot i que és sabut que els exemplars urbans no tenen una dieta restringida, en el seu hàbitat natural s’alimenten de grans i llavors, com ara civada, blat, blat de moro, ordi, llenties, arròs, lli, garrofa, faves, sèsam, mill, pèsols i gira-sol.

Tanmateix, alguns veïns i turistes els alimenten amb menjar humà que no és gens saludable per als ocells, com ara embotits, menjar industrialitzat o amb saboritzants i edulcorants artificials, fregits i llaminadures. El pa sec i el pa mullat que no els van gens bé tampoc.

El pinso funciona a petita escala

Precisament aquesta Setmana Santa l’Ajuntament ha presentat resultats del programa de reducció de la població de coloms amb pinso esterilitzador, un sistema adoptat com a alternativa ètica a les captures i sacrifici d’exemplars. Segons el consistori, a les zones on s’administra aquest aliment s’ha reduït un 60% la població de coloms. Es tracta de blat de moro recobert de nicarbazina, un fàrmac veterinari anticonceptiu. Actualment hi ha 44 dispensadors en 36 punts de la ciutat, al voltant dels quals s’havien comptabilitzat colònies de coloms que sumaven uns 3.801 exemplars el 2017 i uns 1.523 el 2021. La ubicació dels dispensadors evoluciona, fa dos anys n’hi havia 51 i aquest març se n’ha estrenat un la plaça de la Gardunya.

El problema és que un sistema com aquest no és aplicable a gran escala perquè el seu cost és alt, i per tant s’ha de complementar amb altres estratègies. El govern d’Ada Colau aposta per dificultar la nidificació i reduir “significativament” l’alimentació per part de la ciutadania. Els ‘grans alimentadors’ poden arribar a proporcionar-los més de 5 kg de menjar diari. “Els coloms no ens necessiten, són aus que tenen una alimentació natural amb els espais verds”, ha remarcat la directora de Serveis de Drets dels Animals, Carme Maté. El consistori es planteja també treballar amb els restauradors per evitar que els coloms picotegin menjar sobrant i molles a les terrasses.

Tampoc hi ha unanimitat sobre la rendibilitat del pinso esterilitzador. Com va explicar el TOT Barcelona el 2020, un informe científic que l’Ajuntament va arxivar contradiu la suposada eficàcia d’aquest mètode. El punt de desacord és el recompte dels coloms al voltant de cada menjadora, ja que segons aquest estudi alternatiu només es redueix el nombre de coloms que va a menjar-hi mentre que molts altres exemplars simplement passen a alimentar-se en altres llocs. La raó esgrimida pels autors, que són membres del Museu de Ciències Naturals i de l’Agència de Salut Pública, és que el pinso tractat no té el mateix sabor que el blat de moro normal.

La plaça Catalunya, ‘encolomada’ des de 1929

Aquests coloms que passegen despreocupats han fet, de la plaça cèntrica, el seu niu preferit. Fa anys que es van allotjar a aquesta casa sense sostre, però no sempre hi han viscut ni hi van arribar sols. Si ara hi són, és perquè Manel Ribé, cap de Cerimonial i responsable de la Guàrdia Urbana, va considerar fa uns 90 anys que les aus atorgarien un aire pintoresc a la plaça durant l’Exposició Universal de 1929. La ciutat es vestia de gala per acollir la fira internacional i emulava així una postal típica de ciutats com París o Londres.

Els ocells són animals de costums, i no hi ha millor forma de fidelitzar-los que alimentant-los. És així que el cos policial municipal va traslladar els coloms que es concentraven al Parc de la Ciutadella fins Plaça Catalunya, atraient-los amb menjar durant els gairebé dos quilòmetres de recorregut. Un cop allà, els coloms van acostumar-se que els alimentessin altres persones de forma espontània. Una tradició que ha arribat als nostres dies i que es resisteix a marxar.

Nou comentari

Comparteix