És un degoteig constant. Són tan freqüents els judicis per delictes sexuals a l’Audiència de Barcelona que la gran majoria passen desapercebuts. Els escrits d’acusació de la Fiscalia d’algunes vistes als tribunals de les últimes setmanes plasmen sense embuts la brutalitat dels agressors amb les dones que en fan víctimes. Els delictes d’abusos i d’agressions sexuals presenten alarmants xifres a l’alça, segons els indicadors de la Fiscalia, dels jutjats de la ciutat i del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).
No cal remenar gaire per trobar casos succeïts a Barcelona en els llistats dels darrers judicis. Fa dues setmanes, un home va afrontar una petició de 44 anys de presó, acusat d’abusar de la filla de la seva parella quan tenia entre vuit i 14 anys i coaccionar-la perquè no revelés que la va violar. També se li imputa per grapejar una amiga de la seva filla, de només 12 anys, a qui va intentar forçar. Les vexacions van causar seqüeles postraumàtiques a les dues joves.
En un judici de la setmana passada, es va demanar més de 45 anys de reclusió per a un altre individu acusat de violar la seva ex parella en diverses ocasions. La va sotmetre amb amenaces i menyspreus quan anava a veure el fill de tots dos a casa d’ella, que en té la custòdia. En un dels episodis extrems que desgrana, la Fiscalia el responsabilitza de mossegar-la a l’esquena mentre l’escanyava. “Així aniràs marcada”, li va etzibar.
Just aquest dijous, coincidint amb el 25-N, dia per a l’erradicació de la violència contra les dones, s’ha jutjat un noi de 27 anys a qui s’atribueix haver provocat hematomes a diferents parts del cos de la seva exnòvia, a qui va prendre amb força i la va subjectar contra el matalàs per violar-la. La fiscal sol·licita 10 anys de presó.
Són tres mostres de les causes per crims contra les dones que cada setmana s’examinen a l’Audiència i que, com les dades fan palès, no són gens a prop de redreçar-se ni a la capital ni a la seva rodalia. “Des de l’estiu hi ha un repunt de denúncies per violència sexual, tant a la ciutat de Barcelona com a les altres 12 delegacions del Col·legi de l’Advocacia”, apunta Carmen Valenzuela, responsable de la comissió del torn d’ofici de l’ICAB.
Justament, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha alertat aquest dijous en un manifest en ocasió del 25-N de “l’augment constant de les agressions sexuals i, en especial, a les noies menors d’edat”. “Hi ha un augment de casos que es trasllada en un augment d’assistències lletrades. N’hi ha que no compareixen, però moltes volen personar-se com a acusació particular a banda del procediment de la Fiscalia”, destaca la presidenta de la comissió de dones advocades de l’ICAB, Olga Arderiu, que creu que es combina més d’un motiu perquè el nombre de denúncies vagi en ascens. “És possible que hi hagi més denúncies perquè les dones van perdent el temor a denunciar, però ens fa por que també hi hagi un efecte crida i s’estiguin produint més aquests delictes”, adverteix.
Més causes obertes
Les últimes xifres completes a la ciutat són de 2020 i constaten l’escalada. Les diligències obertes als jutjats d’instrucció de Barcelona per presumptes violacions i assetjaments sexuals van crèixer tot i el confinament per la pandèmia. La tendència ja venia elevant-se des de 2019. De fet, la memòria anual dels jutjats de Barcelona porta dos anys consecutius avisant-hi. “S’ha produït un increment de les causes per delictes sexuals”, assenyalava el 2019. “S’observa un increment dels delictes contra la llibertat sexual”, repetia l’any passat.
Els jutjats van encetar 159 procediments per presumptes violacions el 2020, una mica més que els 156 iniciats el 2019 i força més que els 27 incoats el 2018. De possibles il·lícits per assetjament, es van anotar 37 l’any passat, per cap els tres anys anteriors. Les indagacions obertes per suposats abusos sexuals van baixar a Barcelona l’any passat, però el descens va ser escàs: van notificar-se 718 causes, per 789 de 2019. En tots dos casos, el nombre va duplicar gairebé les més de 300 causes anuals que es registraven a la ciutat entre 2015 i 2017.
Tot i que les restriccions a la mobilitat van fer davallar un terç les denúncies per violència masclista a Barcelona, alguns dels delictes que engloba van repuntar l’any passat. Un d’ells van ser, precisament, els crims contra la llibertat i la indemnitat sexual, dels quals es van traslladar 172 casos als jutjats de la capital el 2020, més que cap dels quatre anys anteriors. A banda, van disparar-se els trencaments de mesures cautelars i de protecció a les dones maltractades, que van originar 609 causes, 166 més que a 2019.
Les estadístiques de la Fiscalia també reflecteixen que el problema dels delictes contra la llibertat sexual s’ha agreujat al conjunt de la província de Barcelona. Les investigacions van créixer un 36% el 2020, al passar de 2.388 obertes el 2019 a 3.252 l’any passat.
La reclusió i l’alarma sanitària no van impedir que quasi tots els tipus delictius pugessin. Al conjunt de la província, el Ministeri Públic va escrutar en 1.055 presumptes agressions sexuals (un 15,68% més que a 2019), 1.131 episodis d’abusos sexuals (un 40,5% més), 68 casos d’assetjament sexual (un 119,35% més), 517 abusos a menors de 16 anys (un 57,14% més) i 91 agressions sexuals a menors de 16 anys (un 106,81% més).
Denegacions d’ordres de protecció
Des de principis de 2021, l’ICAB ha efectuat 6.652 designacions d’advocats d’ofici per casos de violència de gènere. Són 3.207 més que en el mateix període de l’any passat, marcat per les restriccions sanitàries, i també 871 més en comparació amb els onze mesos de 2019.
“L’increment significa que hi havia problemes amagats que no sortien a la llum”, pensa Valenzuela, que dona fe que el perfil de les dones que acudeixen al torn d’ofici és “heterogeni” i que sovint darrere de les agressions traspuen consums excessius d’alcohol i de drogues. “A més, la pandèmia ha fet molt de mal a aquestes dones, a l’obligar-les a viure amb el seu maltractador les 24 hores”, troba la lletrada. “Són dones que potser no haurien denunciat en un altre moment però que, amb el confinament, s’han adonat que no volien seguir en aquesta situació”, observa.
Alhora, els jutjats de Barcelona deneguen un alt percentatge de les ordres de protecció a dones que denuncien patir violència masclista. A 2020, es van concedir 381 mesures d’empara a víctimes de les 1.151 que es van estudiar, només un terç del total. A tot plegat, Arderiu hi suma que calen “mecanismes de formació i sensibilització” contra els estereotips masclistes també als jutjats. “Els notem encara a vegades en el tracte que les víctimes reben per part d’alguns professionals quan arriben als jutjats o en alguns comentaris. Són aspectes a millorar”, indica.
