La Covid aïlla les dones maltractades: presenten un terç menys de denúncies

Els efectes de les restriccions fan caure més els casos als jutjats de Barcelona que als del conjunt de Catalunya i de l'Estat

Els mesos de confinament i de restriccions a la mobilitat han anat en contra de les víctimes de violència masclista, obligades a recloure’s amb el seu agressor mentre es propagava la Covid-19. El riscos d’accentuar l’aïllament de les dones maltractades i d’agreujar el seu patiment de portes endins mentre durés l’alarma sanitària van esperonar l’Ajuntament i la Generalitat a incrementar les vies d’atenció a distància, alhora que també s’augmentaven les places d’allotjament d’emergència i es recomanava a les afectades que no perdessin el contacte amb persones de confiança, fins i tot pactant una paraula en clau amb elles per alertar-les en cas de perill. Les prevencions, però, no han evitat un descens de les denúncies des que es va decretar el primer estat d’alarma. La caiguda no va acabar quan les restriccions van començar a suavitzar-se, sinó que encara va continuar uns mesos més, un fet que fa intuir que la reclusió va contribuir a refermar el domini d’alguns maltractadors sobre les dones.

El mateix patró s’ha repetit a Barcelona: el primer trimestre de 2021 -últim període amb dades disponibles-, es van registrar 880 denúncies per violència masclista als jutjats de la ciutat, 11 més que en el moment en què la irrupció de la pandèmia va obligar a tancar la població a casa, però lluny en tot cas de les 1.112 presentades a principis de 2019, quan era impensable que es dictessin limitacions per desplaçar-se a una comissaria o a un jutjat. D’acord a les dades publicades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), en els primers mesos de 2021 es van traslladar gairebé un 21% menys de casos als jutges barcelonins que dos anys abans. La davallada és encara més pronunciada si es comparen les estadístiques dels presumptes delictes denunciats per les pròpies víctimes en un any i en un altre: si n’havien comunicat 669 a Barcelona entre gener i març de 2019, van baixar a 458 durant el mateix període de 2021, un 31,5% menys que un bienni enrere.  

Tot i que les denúncies han disminuït arreu de l’estat des que es va dictar el primer decret d’estat d’alarma el març de 2020 i fins a les últimes dades actualitzades, la caiguda és més intensa a Barcelona que al conjunt de Catalunya i d’Espanya. Al Principat es va rebre notificació de 4.768 presumptes delictes masclistes entre gener i març de 2021, inclosos 3.534 avisos tramitats per les afectades. Representen un 12% menys que a principis de 2019. Al conjunt de l’Estat, es van quantificar un 13% menys de casos als tribunals, tant pel que fa a denúncies de les agredides (25.691 en el primer trimestre d’aquest any) com al còmput total (35.001 denúncies).

Neguit a l’advocacia

La disminució ha despertat preocupació en sectors judicials. L’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere del CGPJ hi veu una seqüela de les restriccions a la mobilitat, que aquest òrgan considera que han suposat un entrebanc més per a la víctimes per donar el pas i denunciar.

“Ara es torna a pujar a les xifres habituals i s’ha notat moltíssim quan s’han pogut desplaçar lliurement, però, tot i que els advocats i els mossos vam treballar aleshores intensament, el confinament i les restriccions van motivar menys denúncies, però també menys detinguts i menys actuacions en tots els sentits, encara que no era perquè hi hagués menys violència de gènere”, afirma en conversa amb el TOT Barcelona la presidenta de la comissió de violència masclista del Consell de l’Advocacia Catalana, Encarna Orduna, que confirma l'”excepcionalitat” que suposa que es moderin les xifres d’un tipus de crim que, en realitat, no afluixa. Ho demostra l’onada de 13 dones assassinades per les seves parelles o exparelles en poc més d’un mes en tot l’Estat, on s’ha llevat la vida a 21 dones des de l’1 de gener, de les quals, cinc a Catalunya.

Moltes han aguantat durant mesos sense denunciar i ho han fet quan han pogut sortir, o altres potser ho van deixar passar però han acabat denunciant quan més tard ha esclatat un altre episodi de violència”, explica Orduna. “La nostra impotència era que no poguessin denunciar. Vam fer moltes campanyes, també en establiments i supermercats perquè si una dona es queixava de ser maltractada a casa durant el confinament la dirigissin al telèfons habilitats. Normalment són dones que els costa molt anar a denunciar i, quan ho fan, és perquè és insostenible, però els maltractaments venen de fa molt. Això no és nou del confinament, però la dona que ha hagut d’estar al costat del maltractador durant aquests mesos ha patit moltíssim, potser d’una forma fins i tot encara més brutal”, reflexiona l’advocada.

Menys mesures de protecció

En línia amb el descens de les denúncies, també s’han dictat menys mesures de protecció a les dones. Per exemple, els jutjats de Barcelona van aprovar 92 ordres d’allunyament, 25 menys que fa dos anys; també van instar 84 ordres per prohibir la comunicació de presumptes agressors amb les seves víctimes, quan n’havien estat 111 a primers de 2019, i la suspensió de la guarda i custòdia de menors es va instruir en 10 casos, en contrast amb les 26 dictades dos anys enrere.

Enguany, s’ha declarat culpables a 19 homes a Barcelona per delictes de violència contra les dones entre gener i març. Van ser 15 pels mateix tipus penal i en els mateixos mesos de 2019. La xifra de dones que els jutjats de Barcelona identifica com a víctimes de violència de gènere ha passat de 946 a principis de 2019 a 830 a primers de 2021. Encara que la majoria de xifres apunten a la baixa, el Torn d’Ofici del Col·legi d’Advocats de Barcelona assegura que les designacions de lletrats s’ha mantingut estables malgrat la Covid: en va nomenar 920 per a víctimes de violència de gènere el primer trimestre de 2019, 956 un any més tard i 940 a 2021.

Per altra banda, la Generalitat i el Consell de l’Advocacia han acordat un protocol per fer complir a partir de les properes setmanes un canvi normatiu en vigor des de finals de 2020, que obliga a facilitar assistència lletrada de seguida a tota denunciant d’haver patit violència masclista. L’acord preveu que els Mossos d’Esquadra de tot el territori contactaran amb els col·legis d’advocats a partir de l’1 de juliol per requerir la presència d’un lletrat que assessori les víctimes d’agressions per les seves parelles o exparelles des del moment que interposin la denúncia. El mateix dret s’estendrà a partir de l’1 de setembre a les dones que comuniquin que hagin patit altres tipus de violència, com agressions sexuals o tràfic sexual.

Més informació

Nou comentari