Pengen aquests dies a la Mina uns cartells liles amb una proclama demolidora: “A ningún hombre consiento que dicte mi sentencia”. És un fragment d’A ningún hombre, un tema de Rosalía, el que obre una llista de Spotify que educadors socials del barri de la Mina han llançat a la xarxa i que roman oberta a completar-se amb suggerències per replicar la violència masclista amb música feminista a les portes d’un nou 25 de novembre. El repertori aplega estils i èpoques ben diverses -va des de Roba Estesa fins a Madonna i d’Aretha Franklin a Lady Gaga- i acumula cançons que són tota una declaració d’intencions davant del dia internacional per a l’erradicació de la violència contra les dones, que arriba enguany amb dades alarmants: només a Barcelona s’han atès 1.266 dones entre gener i octubre per patir violència masclista, un 30% més que tot el 2019, l’any abans que la pandèmia i el confinament ho trastoquessin tot.
Pengen més cartells liles aquests dies a la Mina, el barri on la Barcelona del tardofranquisme va amuntegar famílies en blocs immensos a mesura que anava demolint barraques i que encara ara mira de refer-se de l’estigmatització i dels prejudicis, una condemna com la de la copla en què Rosalía crida a alliberar-se del masclisme. N’hi ha fins a 10 versos i estrofes diferents que s’escampen pels carrers com a consignes per sacsejar consciències.
“Sóc la tres voltes rebel. Respira, pren força i respira, abraça la vida”, encoratja un rètol visible aquesta setmana al barri que parafraseja Respira, dels valencians El Diluvi. Un altre, amb un lema d’una cançó de l’argentina Miss Bolivia, és inequívoc sobre què es reivindica aquest 25-N: “Ni una menos, vivas nos queremos”. Vuit dones han mort a Catalunya a mans de les seves parelles o exparelles des de primers d’any.
Tant els cartells com la selecció musical a Spotify són una idea de desdelamina, una web comunitària sobre la realitat del barri plasmada pels educadors socials dels salesians, molt actius en atendre joves de la Mina i fer costat a les necessitats del veïnat. Han recorregut a les cançons perquè el missatge de sensibilització contra el maltractament arribi al jovent i a les famílies d’aquest barri humil i fronterer entre Barcelona i Sant Adrià de Besòs.
N’hi ha títols inconfusiblement militants, com Antipatriarca, d’Ana Tijoux (“No sumisa ni obediente / mujer fuerte e insurgente / independiente y valiente / romper las cadenas de lo indiferente”) o La cumbia feminazi, de Renee Goust (“No me llames feminazi, no, solo porque mi autoestima ya te amenazó”). També inclou música en català, com Cançó de fer camí, de Mireia Vives i Borja Penalba, i èxits d’estrelles des sobres conegudes, com Barbra Streisand, Gloria Gaynor, Beyoncé, Katy Perry o Taylor Swift, de qui també s’escull un tros de cançó per a un rètol que s’expressa contra la discriminació des de les parets de la Mina: “Estic tan farta de córrer… Arribaria abans si fos un home?”.
“Volíem impulsar una acció que convidés a participar a tota la comunitat del barri i amb especial implicació del nostre jovent”, explica la gent de desdelamina, que han denominat la campanya A cop de vers. A expenses d’ampliar-se amb més temes que qualsevol els proposi, el repertori acumula fins ara més de quatre hores de música que es difon a la Mina a través dels cartells, que inclouen un codi QR per descarregar-se la llista sencera. Més enllà de barrejar estils, les cançons comparteixen “un missatge just, igualitari i respectuós cap a totes les persones”, destaquen els impulsors, que desitgen que la selecció s’ampliï “unint tots els gustos per generar un discurs antimasclista a través de la música”.
