El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) de Barcelona ha atès des del mes de gener i fins a finals d’octubre un total de 1.266 dones víctimes de violència masclista, segons dades facilitades per l’Ajuntament a l’ACN. Aquesta xifra representa un 29% més que les dones ateses tot el 2019 (980), l’any abans de la pandèmia. El 2020, l’any del confinament, el servei va atendre 1.087 dones.
També ha crescut el nombre d’adolescents d’entre 12 i 17 anys atesos pel SARA Jove, passant de 16 atencions el 2019 a 48 el 2021. L’augment és del 200%. A data del 31 d’octubre, els recursos municipals tenien totes les places ocupades i la mitjana d’espera per accedir a un allotjament estable és de dos mesos. Per accedir a recurs d’urgències, com el Centre Municipal d’Acollida i Urgències (CMAU), hostals o pensions l’entrada és immediata.
Segons les dades a les quals ha pogut accedir l’ACN, el CMAU té una capacitat de 27 places i estan ocupades totes les habitacions. A banda, els recursos de llarga estada i autonomia dels que disposen en cases i pisos d’acollida tenen una capacitat de 205 places (116 places de llarga estada i 87 autonomia) i també té ocupades totes les habitacions. Només durant el mes d’octubre, es van acollir un total de 70 persones en pensions o hostals, comptant les dones i en alguns casos els seus fills.
Treballadores: Situació “crítica”
Actualment al SARA hi treballen 47 persones, 38 de les quals són personal tècnic de perfils psico-social d’atenció directa. Concretament, hi ha una directora, una coordinadora, tres administratives, dues insertores laborals, dues advocades, vuit treballadores socials d’urgències i primera acollida, set treballadores socials de tractament, dotze psicòlogues d’adult, sis psicòlogues d’infància i adolescència i cinc educadores socials.
Davant de l’increment de les atencions que s’ha viscut en els darrers dos anys, les treballadores reclamen més recursos. En els darrers mesos, han alertat que la situació és “crítica” i té un impacte directe a l’hora d’atendre a les dones. Es queixen, entre altres, de la manca de places als recursos residencials i reivindiquen que es contracti més personal. Segons diuen, les treballadores tenen les agendes saturades i cal reduir l’espera per una cita, ja que l’atenció inicial és crucial.
