El Síndic de Greuges de Barcelona ha fet públic el requeriment d’informació que ha enviat al govern d’Ada Colau sobre el Palau Albéniz. Com ja va avançar el TOT Barcelona dissabte, el defensor municipal investiga la cessió d’aquest immoble propietat de l’Ajuntament de Barcelona com a residència gratuïta de la Casa Reial espanyola. Després de les informacions revelades per aquest diari al maig, sobre el cost incert del manteniment a càrrec de l’erari públic i les 21 estades durant la darrera dècada, la institució que encapçala ara David Bondia va decidir obrir una actuació d’ofici.
El nucli central de l’actuació del Síndic és aclarir quin cost té per als barcelonins l’ús reial d’aquesta finca, així com accedir al document original signat el març de 1992 entre l’aleshores alcalde Pasqual Maragall i Patrimonio Nacional que segons les dues parts dona cobertura legal a la funció d’allotjament privat pel cap d’Estat espanyol. Ambdues informacions formen part de les peticions que també ha tramitat el TOT Barcelona, adreçades a les dues institucions a través dels serveis de premsa i de la Llei de Transparència, per posar llum a la cessió del palauet de Montjuïc.
A banda d’aquest nucli dur, el Síndic indaga també sobre els usos ciutadans del palau: els existents, els denegats i els futurs. D’una banda, reclama al consistori “les ocasions en què l’immoble s’ha destinat a usos ciutadans i municipals, així com les despeses associades a càrrec del pressupost”. D’altra banda, vol saber “el nombre de peticions d’ús del Palauet per part d’entitats ciutadanes i quina ha estat la resposta de l’Ajuntament”. Han transcendit molt pocs actes realitzats en aquesta ubicació per part de la societat civil, amb prou feines dues gales pels premis Onda de ràdio i els premis Gaudí de cinema.
Així mateix, com ja va demanar l’oposició a la comissió municipal d’aquest mes de maig i en un plenari de fa dos anys, la Sindicatura demana quin full de ruta té l’Ajuntament per complir amb les promeses polítiques d'”obrir aquest espai a la ciutadania”. El govern d’Ada Colau avala a dia d’avui l’ús monàrquic vigent, que divideix completament l’oposició.
Opacitat sobre la Casa Reial i l’Albéniz
La institució es queixa de l’opacitat municipal en la gestió de l’Albéniz, perquè no apareixen despeses desglossades al pressupost de l’Ajuntament de Barcelona tot i que les estades reials suposen despeses. Per ara el consistori només ha admès que generen dietes de funcionaris o càrrecs que s’han quedat a menjar al palauet mentre feien tasques relacionades amb l’allotjament dels monarques. No hi ha informació segregada, per ara, sobre el cost del manteniment de l’edifici ni dels jardins.
A més a més, el conveni que suposadament fonamenta l’ús com a residència reial no es pot consultar pel Portal de Transparència ni per cap altre servei online. Només s’hi pot trobar la catalogació de la finca, exposa el Síndic: “El Pavelló Reial de Montjuïc figura a la relació de l’inventari de béns immobles municipals, de data 31 de desembre de 2020 (número de bé 20045) i publicat al portal de transparència”.
La predilecció de Felip VI per l’Albéniz
Segons les dades a les que va tenir accés el TOT Barcelona, l’ús de l’Albéniz per part de la Casa Reial s’ha intensificat el darrer any. Felip VI mostra més predilecció per allotjar-se en aquesta finca –en comptes de pagar un hotel privat, com fa a vegades– que el seu pare Joan Carles I. En l’últim any hi ha fet 5 estades, mentre que la tònica general de la darrera dècada era una visita anual.
L’edifici va ser construït el 1929 per l’Exposició Universal que va transformar la muntanya. Havia de ser un simple espai de descans dels monarques i per fer recepcions oficials sense haver d’anar i tornar del Palau de Pedralbes, que era la residència reial oficial. Després de la Guerra Civil va quedar en un cert desús, fins que l’alcalde franquista Josep Maria de Porcioles va remodelar la zona per potenciar l’ús com a allotjament de caps d’Estat. El 1992, abans dels Jocs Olímpics, l’Ajuntament de Barcelona va fer-hi una rehabilitació i de facto va blindar-ne la cessió a la Zarzuela.
1 
