El conseller d’Interior, Miquel Sàmper, ha demanat disculpes per l’actuació policial de fa dues setmanes en què es va expulsar, a poques hores perquè arribés el toc de queda, una família amb menors que ocupava un pis de Ciutat Meridiana. Tot i que ho ha definit com una posició “molt personal”, el missatge ha estat clar. “És l’excepció i és l’error que confirma la regla. Com a error, i jo com a primer responsable, demano disculpes. No s’hauria d’haver fet aquella actuació policial aquell dijous a la tarda perquè en aquell cas no s’estava actuant com a policia judicial”, ha expressat en la comissió d’Interior del Parlament de Catalunya. A més, ha afegit una promesa. “Els ben asseguro que intentaré que no es torni a produir”.
La clau de la disculpa, i un dels principals motius de protesta ciutadana i política, és el fet que el desnonament es va executar per decisió del cos dels Mossos d’Esquadra. Al matí s’havia completat l’execució judicial i s’havia retornat el pis –ubicat a l’avinguda Rasos de Peguera– a la propietat, el BBVA. La família, però, que no hi era quan la comitiva judicial va executar el desnonament, va trobar-se el seu pis inaccessible i va decidir tornar-hi a entrar a la força. Remarcaven que no tenien cap alternativa habitacional. Aquella mateixa tarda, quan la família va entrar de nou, els Mossos van rebre l’avís de l’ocupació per l’alarma. Tot seguit, la policia va enviar un dispositiu d’antiavalots per expulsar els ocupants per segona vegada. I ho van aconseguir.
La posició de Sàmper, però, posa en un compromís al comissari en cap dels Mossos, Eduard Sallent, que va donar la cara pel cos l’endemà dels fets. En aquell cas, va defensar en una entrevista a SER Catalunya que als agents “no els agrada fer desnonaments” i molts menys “anar a una casa per treure a una família amb tres menors” però que l’actuació es va ordenar en detectar un “delicte flagrant”.
El rebombori mediàtic que es va disparar a partir d’aquest cas, però, va acabar forçant una solució excepcional. El BBVA va acabar permetent que la família tornés a viure al pis l’endemà mateix d’haver estat desnonats dues vegades.
18 
