El desnonament de Ciutat Meridiana, una cadena d’errors i responsabilitats centrifugades

L’Ajuntament, el jutjat, els Mossos i l’entitat bancària propietària del pis donen versions contradictòries

El desnonament d’una família amb tres menors a Ciutat Meridiana va començar com un capítol més del nefast reguitzell de llançaments que hi ha cada dia a Barcelona i a mesura que han anat passant les hores s’ha convertit en un exemple perfecte de tot el que funciona malament en el sistema d’alerta i protecció de les famílies en situació de vulnerabilitat que han ocupat un pis per necessitat extrema. Una cadena d’errors i responsabilitats centrifugades que ha acabat amb un procés judicial de dos anys plens d’angoixa i la família dormint en un alberg a l’espera que es resolgui el cas.

Les imatges del desnonament, que en realitat era un desallotjament perquè aquell mateix matí ja s’havia executat el llançament i havien reocupat el pis poc després, van encendre les alarmes d’institucions i entitats. Amb poques hores de diferència, l’Ajuntament de Barcelona, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), els Mossos d’Esquadra i el BBVA –propietari del pis– han donat versions contradictòries sobre perquè una família amb tres fills a càrrec, un d’ells lactant, es va quedar al carrer a poques hores del començament del toc de queda decretat per la Generalitat per frenar la propagació del coronavirus.

Tot i que el BBVA ha anunciat aquest migdia que estan disposats a fer un contracte de lloguer social a la família, l’entitat bancària s’ha espolsat qualsevol responsabilitat sobre l’actuació judicial perquè no tenien constància que la família estigués en una situació de vulnerabilitat, un extrem que l’Ajuntament nega rotundament. Una confusió afegida en una història que només té perdedors.

Crònica d’un desnonament anunciat (o no)

Fins ara, l’única cosa en la qual coincideixen totes les parts és que aquest dijous al matí la comitiva judicial es va personar al carrer Rasos de Peguera 93 amb la intenció d’executar el desnonament ordenat pel jutge. Era el quart intent en dos anys. En no trobar ningú al pis, segons ha informat el TSJC, van optar pel que fonts judicials anomenen el “tràmit habitual”, és a dir, “es canvia el pany i es fa l’entrega de les claus al seu legítim propietari”. En tornar a casa seva, la dona no va poder entrar i poc després va reocupar el pis. Aleshores va saltar l’alarma col·locada pel BBVA i es va donar avís als Mossos.

El comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, ha explicat a Ser Catalunya que va rebre un missatge cap a les 17.45 avisant-lo de l’imminent operatiu que s’estava desplegant a Ciutat Meridiana per desallotjar de nou la família i que es preveia resistència veïnal. Al vespre, i només una parell d’hores abans del toc de queda, els antiavalots dels Mossos van aconseguir dispersar els veïns i els activistes que s’havien acostat fins a l’edifici per intentar evitar el desallotjament i van recuperar el pis per segona vegada. Les imatges de la família marxant del pis en plena nit amb els seus fills van córrer com la pólvora.

La regidora d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín, ha explicat que la família ha passat la nit en un alberg per la intervenció d’urgència dels serveis municipals. A partir d’aquí, hi ha certa confusió respecte al mal funcionament dels sistemes d’alerta que posen en marxa la saturada maquinària municipal per fer front a l’emergència habitacional que viu Barcelona.

Acusacions creuades

La mateixa Lucía Martín denunciava aquest matí que no s’havia notificat el desnonament “ni a la família ni a l’Ajuntament”, una versió que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desmentit categòricament. Fonts judicials han explicat que el cas, que feia dos anys que esperava resolució, havia estat “degudament notificat a les parts personades” i que al març s’havia informat al Centre d’Urgència i Emergències Socials de Barcelona (CUESB), un equip de tècnics municipals que s’encarrega de lidiar amb situacions de crisi. Poc després l’Ajuntament ha reiterat la seva versió i ha desmentit el desmentit.

Per la seva banda, el BBVA ha fet marxa enrere i permetrà que la família torni al pis, però ha criticat l’Ajuntament perquè no els havia informat que estigués en situació de vulnerabilitat i, en declaracions a l’ACN, han donat per fet que tot ha estat un malentès. I aquí és on torna a embrutir-se la guerra de versions. Martín ha sortit al pas de les crítiques i ha insistit que al mes de març es va “requerir al BBVA un lloguer social per la família” –alhora que ha confirmat que l’entitat bancària ha acceptat la petició de la Unitat Antidesnonaments. Segons la regidora d’Habitatge, però, el 12 de març l’Ajuntament va enviar un correu electrònic acreditant la situació de vulnerabilitat. Un extrem que, a última hora de la tarda, el banc segueix negant. “No en sabíem res”, remarquen. El correu mai hauria arribat. A més, matisen que tenen un equip especial dedicat a aquesta mena de casos amb línia directa amb l’Ajuntament i que aquesta unitat tampoc no sabia res del tema.

Mentrestant, els Mossos d’Esquadra han defensat la seva actuació del dijous al vespre, molt criticada pels regidors de BComú i per entitats com el Centre Irídia o l’Observatori DESC. El comissari en cap de la policia catalana, Eduard Sallent, ha assegurat que sempre actuen a “l’empara d’un procés judicial”, com seria el desnonament del matí, o en cas de “delicte flagrant”, en referència al desallotjament del vespre. Sallent ha insistit que als Mossos d’Esquadra “no els agrada fer desnonaments” i molts menys “anar a una casa per treure a una família amb tres menors”, però ha reconegut que la llei els obliga a actuar i que les sentències “s’han de complir”. 

Nou comentari