La ciutat de Barcelona torna a ser decisiva en els resultats de les eleccions del 28A al Congrés i al Senat. Amb el 97,55% dels vots escrutats, ERC ha aconseguit una victòria històrica a la capital catalana, amb quasi 200.000 vots –uns 64.000 més que al 2016– i el 23,08% de les paperetes. A molt poca distància hi ha el PSC (22,79% i 193.960 vots), a qui se li escapa pels pèls la primera posició, que no aconsegueix des de 2008 –aleshores amb molta més contundència, un 42,8%–. En canvi, els ‘comuns’ s’enduen una patacada caient de la primera a la tercera posició: 25,70% de fa quatre anys a l’actual 16,36%.
Als districtes, l’empat deixa un mapa bicolor. El PSC guanya a 5 dels 10 districtes barcelonins: Ciutat Vella, Horta-Guinardó, Sant Andreu, Nou Barris i Sant Martí. I ERC s’emporta els altres 5: Gràcia, Eixample, les Corts, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Aquest últim territori ha estat l’única nota discordant durant força estona, perquè Junts per Catalunya n’havia aconseguit la primera posició durant part de l’escrutini.
Mapa del resultat dels partits més votats per districtes en les eleccions estatals
10,67 punts més de participació que es noten als resultats
La capital catalana s’ha abocat a votar massivament i ha registrat un notable creixement de la participació: del 67,60% registrat fa 4 anys a l’actual 78,27% del cens. Amb resultats quasi definitius, la participació ha pujat 10,67 punts. A mitja tarda l’augment encara era més pronunciat: el 64,97% de votants ja havien dipositat la papereta a les urnes abans de les 18h, 17 punts per sobre que a les anteriors estatals. Als comicis anteriors havien exercit el seu dret a vot 549.321 persones i, en canvi, les dades d’aquest any s’enfilen fins als 669.796. Més de 100.000 votants més a la mateixa hora.
[r:3]
Gràcia encapçala el rànquing de districtes, amb el major increment: la participació ha crescut més de 18 punts, fins al 66,8% del cens. La resta de territoris de la ciutat oscil·len entre un 16% i un 17% de creixement. Els dos cuers són Nou Barris, amb una pujada de 15 punts –del 47,46% (2016) al 62,49% (2019)– i Ciutat Vella, on l’increment és del 13,86% –del 41,05% (2016) al 54,91% (2019)–.
L’hegemonia morada de fa 4 anys
A les eleccions generals de 2016 els ‘comuns’ van arrasar a Barcelona ciutat, amb una de cada quatre butlletes (25,70%). Esquerra va quedar segona, amb el 17,37% dels vots. El PP i el PSC es van endur el 3r i 4t lloc amb poc més d’un punt de diferència: 15,22% i 14,09% respectivament. CDC es va emportar el 13,48% dels sufragis. Cs es va quedar últim de la fila, amb un 11,34% dels vots, uns resultats ben diferents als de les darreres eleccions catalanes del 21-D, quan el partit taronja va quedar primer amb més del doble d’electors.
L’èxit dels comuns es va traduir, aleshores, en una hegemonia clara a 8 dels 10 districtes: exceptuant les Corts i Sarrià-Sant Gervasi, on van guanyar el PP i CDC, a la resta En Comú Podem va quedar en primera posició i per sobre del 20%. A Ciutat Vella van aconseguir escalar fins al 34,62%, mentre que als districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sants-Montjuïc i Sant Martí van rondar el 30%.
En Comú Podem va ser hegemònic a les passades eleccions del 26 de juny de 2016
La segona posició d’ERC també va tenir translació als districtes, on va aconseguir la medalla de plata a 6 districtes i la de bronze a dos més. El PSC, per la seva banda, va trobar espai al podi sis vegades: va ocupar la segona plaça a Ciutat Vella i Nou Barris i la tercera a Horta-Guinardó, Sant Andreu, Sant Martí i Sants-Montjuïc. El PP va quedar primer a les Corts i segon a Sarrià-Sant Gervasi. Cs només va aconseguir una sola medalla, la de bronze, al districte que en principi li era més afí, Sarrià-Sant Gervasi.
