Els resultats per barris del 10N a Barcelona deixen Cs a zero i repesquen JxCat i PP

ERC i PSC mantenen l'hegemonia amb 36 i 28 victòries | La zona alta salta del taronja al blau: transvasament clar de vot de Cs al PP

Els resultats electorals del 10N per barris a Barcelona mostren les bambolines de les victòries i derrotes d’aquest diumenge a la nit i permeten comparar com ha canviat l’opinió pública des de les eleccions al Congrés del passat 28A. Pots comprovar d’on surt el lleu retrocés d’ERC i PSC, on aguanten bé els comuns, per què s’enfonsa tant Cs i com recuperen terreny JxCat i PP en aquest interactiu elaborat pel TOT Barcelona a partir de les dades facilitades pel departament municipal d’Estadística.

ERC i PSC mantenen la seva hegemonia al mapa, tot i que s’emporten un petit toc d’atenció. ERC conserva 36 dels 38 territoris on va quedar en primera posició fa sis mesos, mentre que els socialistes en perden un i es queden ara amb 28 barris vermells. 

El que més ha canviat és la presència d’altres colors al mapa. Si a l’abril només n’hi havia quatre (ERC, PSC, Cs i comuns), ara n’hi ha cinc: ERC, PSC, comuns, PP i JxCat. És a dir, Ciutadans desapareix completament del mapa de victòries per barri i reapareixen el PP i JxCat a la zona alta i al centre de l’Eixample. 

En Comú Podem es refà una mica i passa de 2 a 3 victòries de barri, una recuperació molt lleu que no esborra el record de les hegemonies violetes de 2015 i 2016 que es resisteixen a tornar, sobretot a la perifèria. Així, aquests comicis els comuns mantenen el barri Gòtic i el veïnat rural de la Clota –fidelíssim, fins i tot si s’analitza per seccions censals– i repesquen la Ribera en detriment del PSC.

VOX, que ha crescut a Barcelona menys que a Catalunya i a Espanya, no ha aconseguit ser primera força a cap barri però tampoc a cap secció censal. També la CUP s’ha quedat fora del repartiment de victòries territorials, tot i que al conjunt de la ciutat va aconseguir avançar a Cs i a VOX amb comoditat.

El PP treu rèdit de la mala fortuna de Cs i li pren exactament aquells 4 barris que s’havien tenyit de taronja fa sis mesos: Pedralbes, Tres Torres, la Bonanova i Galvany. La classe alta de Barcelona ha donat l’esquena a Albert Rivera i s’ha llançat en braços de Pablo Casado.

Junts per Catalunya torna al mapa de barris amb dues victòries, a la Dreta de l’Eixample i al Sarrià vell, dues àrees catalanistes de classe mitja-alta que li havien estat històricament proclius. Els dos barris que guanya JxCat són just els dos que ha perdut ERC.

Comparativa resultats 10-N (esq.) i 28-A (dre.) / Instamaps-Carto

Comparativa resultats 10-N (esq.) i 28-A (dre.) / Instamaps-Carto

Un món dins de cada districte

També mereix menció a part el comportament granític o heterogeni dels barris d’un mateix districte. Els resultats per barris, però també per secció censal, consoliden una Ciutat Vella tricolor: el Raval és socialista, els comuns triomfen a les àrees més turístiques del Gòtic i la Ribera i ERC té ben amarrada la Barceloneta. Tres Ciutat Velles, mapa rere mapa. Nou Barris en canvi repeteix com un bloc compacte: el PSC ha guanyat als 13 barris que composen el districte. 

El districte de Sant Martí, que havia estat un feu del PSC, també assenta una fractura a dreta i esquerra del Poblenou. La franja del Besòs aposta pel vermell, mentre que els barris més cèntrics –amb rendes menys baixes i més poblats– s’inclinen per ERC. El canvi de mans del districte s’explica en gran manera per aquesta divisió interna i la diferència de densitats de població. Per altra banda, Sant Andreu també mostra un comportament dual, amb el casc antic republicà i la perifèria obrera socialista. 

Per seccions censals, l’anàlisi més fi

El mapa per seccions censals, que pots consultar en aquest interactiu, permet afinar encara més els resultats i veure quant rotundes són les hegemonies. ERC es va imposar a 576 seccions censals i el PSC va conquerir-ne 326. A molta distància estan la resta: 70 àrees per a JxCat, 48 per al PP i 40 per a ECP. També hi ha vuit empats: 3 entre PSC i ERC, 3 més entre ERC i JxCat i 2 entre PSC i ECP.

[r:1]

Entre els casos d’interès, destaca la desfeta molt visible de Ciutadans. A l’Upper Diagonal Cs desapareix de forma absoluta: regnava en 44 seccions censals i totes menys una han preferit ara el PP. L’excepció és la Bonanova, que se la queda JxCat. De fet al barri de Sant Gervasi – la Bonanova on ha quedat primer el PP, JxCat s’emporta quasi tota l’àrea central de la Bonanova. El vot als independentistes de Laura Borràs és fort a la zona alta i vessa cap al centre de l’Eixample i la frontera amb Gràcia: tenia 19 seccions censals el 28A i ara en té unes 75.

També a la Barceloneta criden l’atenció dues illes de cases rebels, entre el carrer Rubianes i Almirall Aixada, que tant el 28A com aquest 10N donen la nota de color. Aquest novembre han triat també una butlleta no independentista, però no igual que fa sis mesos: una secció s’ha mantingut fidel al PSC, l’antiga segona s’ha integrat al taronja d’ERC i una nova illa rebel s’ha desmarcat en favor dels comuns.

Mapa de seccions censals a Barcelona a les eleccions del 10-N / Instamaps

Mapa de seccions censals a Barcelona a les eleccions del 10-N / Instamaps

El PSC apuntala la seva reconquesta dels feus històrics, amb bons resultats a les meses del Besòs profund, dels barris de la Marina i al Raval. En línies generals, la distribució del vot socialista no ha canviat: els barris més obrers i on hi ha més immigració nova i vella. Entre les anècdotes hi ha la pèrdua d’una secció a Vall d’Hebron, al voltant de Can Cortada, que li trenca la continuïtat vermella entre Nou Barris i els veïnats del nord d’Horta-Guinardó.

L’acció municipal ressona en la distribució de vot d’En Comú Podem: pugen d’una vintena d’illes de cases el 28A i a 37 aquest diumenge, entre un final de mandat desgastats i un inici de mandat com a soci gran del bipartit. Entre les noves illes morades n’hi ha dues al Guinardó, una a la Sagrera i una a Sant Martí de Provençals. També salten d’1 a 4 seccions a l’entorn del carrer Cristóbal de Moura, on per cert l’Ajuntament ha fet obres de millora. En canvi els han castigat els veïns del Turó de la Rovira, que de fet estan aquests dies molt mobilitzats contra l’Ajuntament pel pla urbanístic dels Tres Turons.

Una altra curiositat imprescindible és l’illa de cases del PP a Sant Martí, que es manté impertorbablement blavasigui quin sigui els comicis o el cap de llista. Es tracta d’un conjunt de blocs de pisos obrers al voltant de la plaça de la Infància, al barri de Sant Martí de Provençals, que es van construir durant el franquisme per allotjar-hi policies nacionals de la veïna comissaria de la Verneda. Amb el temps es van escripturar i hi ha hagut rotació de veïns, però la majoria conservadora i unionista segueix sòlida i ben diferenciada dels blocs de l’entorn

Més informació

Nou comentari