La querella de l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) infla les ajudes que suposadament hauria donat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, en 80 milions d’euros, segons ha pogut consultar el TOT Barcelona al document original. Subvencions a entitats com l’Observatori DESC, Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE), entre d’altres.
Segons l’acusació, “als exercicis 2019 i 2020, el consistori municipal ha atorgat subvencions per import aproximat de 80 milions d’euros, de forma presumptament arbitrària i discrecional, sense concurrència pública, de forma recurrent i no excepcional i sense acreditar l’interès públic, amb l’únic objecte presumptament de finançar les activitats i funcionament” d’aquestes organitzacions.
Les dades oficials, publicades pel mateix Ajuntament de Barcelona, rebaixen substancialment aquestes injeccions de diners a aquestes entitats. De fet, es quantifiquen en 1.155.542 euros les transferències realitzades a l’Observatori DESC (666.711,54 euros) i ESF (488.830,50 euros) en el període del 2019 i 2020. És per això que la defensa de Colau veu “mala fe” i “persecució política”. La mateixa alcaldessa ha dit que tot es basa en “fake news”.
La subvenció de Trias va ser la “coartada” per Colau, denuncien
“El primer Conveni -subscrit el 2014-, per al període de 2014-16, sent alcalde Xavier Trias, va servir de coartada per justificar la legalitat de les subvencions concedides i convenis signats a posteriori”, diu l’associació que ha denunciat Colau. “És obvi que el del 2014 fos el primer”, expliquen, i consideren que “en els successius no hi es pot acceptar, per tant, el seu caràcter excepcional o extraordinari ni l’exclusió de tota concurrència pública”. En la mateixa línia, argumenten que no hi ha justificació que motivi la concessió d’aquestes subvencions, així com una memòria de despeses o factures. La Fiscalia Anticorrupció estudiarà els fets.
La part querellant exposa que, a més de l’Ajuntament, aquestes organitzacions han rebut subvencions per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). També n’han rebut de la Generalitat en diferents períodes i amb diferents canvis de govern. Segons ATQD, aquests convenis signats entre l’administració pública i les entitats socials “eviten els controls propis d’una licitació oberta a una concurrència competitiva” o la mateixa llei.
Un exemple de mala praxi, segons l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, és la campanya d’ESF sobre l’aigua i una proposta de remunicipalització del servei per garantir els drets d’aquest subministrament bàsic. En aquest treball, que hauria tingut un cost total de 144.995, hi van col·laborar, a més de l’Ajuntament de Barcelona, amb una aportació de 28.906 euros, l’AMB amb 12.500 euros i la resta, fins a arribar als 85.670 euros, els ajuntaments de Sant Cugat, Santa Coloma, la Generalitat i el govern espanyol. Malgrat això, la diana assenyala només l’alcaldessa de la capital catalana.
Amb tot, la part querellant, que ha confiat el cas en un bufet d’advocats que en altres ocasions ha defensat acusats de corrupció, assegura que “si aquesta mateixa conducta es dugués a terme amb la concessió d’una obra o contracte a una mercantil, de contingut concret i clara finalitat pública, encara quan el benefici, encara residual, per l’interès públic, seria més clar, s’hauria plantejat clarament la comissió d’un delicte de malversació de cabals públics i prevaricació”.
ATQD afirma en reiterades ocasions que les subvencions i ajudes són “de gran quantitat”. En el cas dels darrers pressupostos de 2022, amb el suport dels socis de govern Barcelona en Comú (BComú) i PSC, així com Barcelona pel Canvi -ara Valents-, fixa una subvenció de 216.335 euros per l’Observatori DESC. El mateix any també s’ha fet una transferència nominativa -com es coneix aquest tipus d’ajudes- a la Federació de Municipis de Catalunya, per un valor de 207.160 euros, Caritas Diocesana (149.834 euros) o l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (248.330 euros).
Més enllà de les competències
En la denúncia de l’Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica s’exposa que l’Ajuntament ha subvencionat qüestions que escapen a les seves competències. A tall d’exemple esmenten unes activitats sobre els drets humans al Jerusalem, sense donar més detalls. L’associació ESF no registra cap activitat en aquesta línia al seu web, mentre que l’Observatori DESC recull diverses accions. Una d’elles, un projecte anomenat “empreses i vulneracions dels drets humans a Jerusalem Est“. De totes maneres, qui va finançar aquesta activitat va ser la Generalitat, a través de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), i no l’Ajuntament.
A més, l’Ajuntament disposa de plans de cooperació internacional i disposa de competències per atorgar subvencions en aquesta línia, d’acord amb la llei catalana de cooperació internacional que, entre d’altres, busca donar compliment al compromís adquirit amb les Nacions Unides per “destinar el 0,7% del producte interior brut al desenvolupament dels països i els pobles en desenvolupament”.
Per aquests fets acusatoris, aquesta associació demana la compareixença de Laura Pérez, quarta tinenta d’alcaldia i regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Gala Pin, exregidora de Ciutat Vella, Laia Ortiz, exregidora de Drets Socials, Vanesa Valiño, assessora municipal en matèria d’habitatge i Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC.
