El nou govern d’Ada Colau i Jaume Collboni comença a dibuixar-se a les reunions entre comuns i socialistes, que aquesta setmana inicien la fase de concreció de càrrecs i carteres. L’organigrama és la prova del cotó del pes que tindrà cada soci de govern i els dos líders ja s’han llançat avisos en públic per arribar a la taula de negociació enfortits. Tot i el gran secretisme amb el que porten les converses ambdós grups, l’estructura base i alguns càrrecs clau ja estan decidits. D’altres ofereixen poc marge per l’alta especialització dels 18 regidors del nou executiu. En canvi, hi ha dues carteres que ja s’auguren conflictives: Economia i Cultura.
El “govern paritari” que demanava Jaume Collboni abans de la investidura s’ha de visibilitzar irremeiablement en un esquema de 4 tinences, no en el conjunt d’àrees perquè el PSC té dos regidors menys que els comuns. L’escenari que ha dibuixat Ada Colau apunta a la mixtura, és a dir, cap a barrejar regidors dels dos partits dins de les tinències en lloc de crear macroàrees monocolor. “Vull ser alcaldessa d’un govern de 18 regidors, no de dos governs”, avisava dissabte al seu futur soci.
Jaume Collboni serà el primer tinent d’alcaldia amb tota seguretat, com va assumir la mateixa alcaldessa per partida doble en dues entrevistes aquest dissabte. La resta de tinents seran, amb molta probabilitat, Joan Subirats, Janet Sanz i Laia Bonet. La cartera d’Urbanisme té tots els números de recaure novament en Sanz, que des d’aquesta talaia ha proporcionat als comuns la major part de l’obra de govern per lluir en campanya. La trajectòria de Subirats l’encamina a una tinença que inclogui responsabilitats en Cultura, Educació i Participació, que són les àrees que ara dirigeix com a primer tinent d’alcalde provisional.
Els 10 nou regidors de Barcelona en Comú
Per la seva banda, els socialistes ja han deixat clar que volen les polítiques econòmiques, culturals i de seguretat. Aquesta darrera àrea, que ara porta el comissionat Amadeu Recasens, també té un nom molt clar per a la nova etapa: Albert Batlle. El número 3 de la llista del PSC va ser director general dels Mossos d’Esquadra (2014-2017) i té el perfil idoni per dirigir la Guàrdia Urbana. A més, Colau ja ha admès que aquest mandat retornarà a l’àrea el rang tradicional de regidoria en lloc d’un comissionat dependent de l’alcaldessa.
Les dues ànimes d’Economia
Economia té dos grans vessants que sovint es separen: la relació amb el teixit econòmic de la ciutat –Empresa, Barcelona Activa, Turisme, Comerç, marca Barcelona…– i els comptes interns –els pressupostos i recursos municipals–. En l’any i mig de govern compartit, Gerardo Pisarello portava la primera i Jaume Collboni la segona. Ara el regidor de Bcomú amb millor perfil de gestió econòmica és Jordi Martí: coneix molt bé la Casa Gran com a exregidor i sobretot gerent municipal del darrer mandat. Actualment ja lidera aquesta àrea clau a l’espera del pacte.
Els comuns es resistiran a cedir les dues ànimes d’Economia, sobretot la gestió dels pressupostos, perquè perdrien el control sobre com es financen i amb quina prioritat les polítiques dels seus regidors. Els socialistes, però, volen deixar clar que ja no tenen 4 regidors sinó 8 i no voldran quedar-se amb la mateixa distribució de fa dos anys.
Cultura: una autocrítica i un trauma
Cultura també mou passions: permet generar relat discursiu i inclou la llaminera la gestió de l’Institut municipal de Cultura (ICUB), dotat d’un pressupost de 58 milions d’euros i funcions molt agraïdes per l’electorat, com festes i festivals. Durant la campanya els comuns han assenyalat Cultura com l’única autocrítica del mandat, en no haver-li donat “prou importància”: també va perdre el rang de regidoria i a més va passar per tres mans diferents en quatre anys.
Subirats va entomar el desordre fa un any i mig i va donar al govern un primer fruit a través de la nova Biennal de Pensament i Ciència, que es va estrenar amb bona afluència. Colau ha explicitat durant la campanya que si era reelegida Cultura tindria “màxim reconeixement” –com una tinència– i ha posat com a prova del compromís l’ascens de Subirats al número 2 de la llista. Cedir al PSC tot l’àmbit de Cultura desmuntaria en bona part aquest relat.
Els 9 nou regidors de PSC
Ara bé, a la llista de Collboni hi ha un pes pesant de la gestió cultural: Xavier Marcé. Ha estat Director General de l’Institut Català de les Indústries Culturals, a més de vicepresident de la gran productora Focus. L’aparell de partit dels comuns van intentar evitar de totes totes que assumís el comissionat de Cultura en l’acord de 2016, quan el càrrec estava en mans de Berta Sureda. La confluència volia revolucionar aquesta àrea, sobretot les subvencions a grans esdeveniments, i veien a Marcé massa continuista.
Així, el comissionat va quedar vacant i Collboni va assumir personalment Cultura. Sureda va anar quedant relegada fins que va marxar pel seu propi peu el 2017. Marcé va fitxar com a assessor de Collboni, però li portava les polítiques culturals. És més, en anunciar la llista electoral el PSC el va presentar com l’artífex del festival de dansa metropolità, la programació de proximitat Barcelona Districte Cultural o el projecte no-nat de Casa de les Lletres al 22@. Amb la nova correlació de forces, els socialistes poden cobrar-se car aquell desaire.
I Drets Socials?
El resultat d’aquesta pugna pot reverberar en la tinença restant, Drets Socials. Gestionada els 4 anys del mandat passat per Laia Ortiz (ICV), és emblemàtica per als comuns però ofereix poc lluïment polític. Laia Bonet, tot i ser experta en dret tributari i també bona candidata per a l’àrea econòmica, podria liderar les polítiques socials si finalment conserven el rang de tinença exclusiva.
Especialitzacions que marquen
Hi ha electes tant del PSC com de BComú amb un currículum que no permet gaires moviments i que permetrien la cohabitació dels dos partits dins de les tinences. Per exemple la investigadora Gemma Tarafa és experta en Salut i Lucía Martín –que prové de la PAH– serà clarament la responsable d’Habitatge. L’acadèmica Marga Mari Klose és especialista en infància i desigualtats socials, mentre que David Escudé va ser comissionat d’Esports l’any i mig de bipartit.
Jordi Rabassa, exconseller tècnic de Ciutat Vella i mà dreta de Gala Pin, ja ha assumit la regidoria del districte. I Marc Serra també ha heretat ja el terreny d’actuació del seu excap, Jaume Asens: drets civils i transparència. Laura Pérez, en ascens dins del partit, ha encapçalat Feminismes però podria ampliar el focus per assumir més protagonisme dins de Drets Socials. De fet Colau li ha assignat aquest tasca com a tercera tinenta del cartipàs provisional.
[r:1]
Eloi Badia, que ha estat regidor de Presidència amb un pes important a l’AMB, té un perfil molt encasellat en l’àmbit de la Mobilitat, l’Energia i l’Ecologia. Cal recordar, a més, que el puntal de Mobilitat és la presidència de l’empresa metropolitana TMB i tant pot dependre de la titular d’Urbanisme com d’una tinença més centrada en seguretat i presidència, com va fer Xavier Trias.
Montse Ballarín està ben connectada com a exregidora de Comerç, però també podria assumir àrees organitzatives per la seva llarga trajectòria municipal (2003-2011 i novament des de 2015). També pot presumir d’aquest perfil tècnic i de relacions institucionals Rosa Alarcón, que ha estat fins ara cap de gabinet de Núria Marín a L’Hospitalet i coneix a fons l’AMB. Amb 18 efectius no serà tan necessari recórrer a comissionats per delegar funcions, ni tampoc quedarà marge per concedir dedicacions exclusives a districtes. Només Ciutat Vella, per la seva complexitat, pot aspirar-hi.
