El PP busca un alcaldable a Barcelona que s’ajusti al perfil moderat que el president dels populars, Alberto Núñez Feijóo, vol projectar per accedir a la Moncloa. A més, el partit pretén que la bel·ligerància amb l’independentisme no sigui la principal carta de presentació del candidat, com va ser el cas de Josep Bou quan Pablo Casado va fitxar-lo en plena efervescència post 1-O.
El càsting està obert des de fa algunes setmanes a la seu del carrer Gènova, a Madrid, que centralitza la tria dels aspirants arreu de l’Estat per a les eleccions municipals de 2023, que es disputaran d’aquí a 10 mesos. La proclamació del cap de cartell a la capital catalana s’espera per a l’inici de la tardor. Fonts de la formació a Catalunya asseguren al TOT Barcelona que els plans es mantenen inalterables després que Bou s’hagi ressignat a admetre que no serà l’escollit, sense escatimar crítiques a la direcció dels populars per sentir-se exclòs.
Fonts populars afirmen que qui encara és el seu cap de files a l’Ajuntament no encaixava amb les pretensions de Feijóo. Segons aquesta versió, el president popular anhela un perfil diferent al de Bou perquè el partit remunti a Catalunya i aprofitar l’auge electoral dels conservadors, certificat en la victòria a Andalusia per majoria absoluta i els sondejos que auguren que el líder gallec està en condicions de deposar Pedro Sánchez per convertir-se en el pròxim president espanyol.
Líder amortitzat
En tot aquest escenari, la formació donava Bou per amortitzat des de fa mesos. Empresari, forner i sense carnet del PP, s’ha preuat de ser un outsider de la política, s’ha resistit a sotmetre’s a la disciplina del partit i ha marcat sempre perfil propi, cessant personal de confiança de la formació encara que fos a costa d’enemistar-se amb dirigents populars.
El regidor ha mantingut una tibantor constant amb l’estructura del partit a Catalunya, com s’ha tornat a evidenciar aquest dimecres: Bou recrimina que la direcció li ha fet el buit, mentre els seus detractators l’acusen de buscar la confrontació en comptes de pactar una sortida digna.
Després de més de tres anys de convivència forçada, a la cúpula dels populars catalans volen de totes totes que la candidatura a Barcelona no la torni a encapçalar un independent, sinó un aspirant amb obediència acreditada a les sigles. En contra de Bou també ha jugat el destronament de Casado, principal aval del regidor.
El cotxe cremat
En tot cas, fonts consultades apunten que les poques opcions del president dels populars al consistori per repetir al capdavant de la llista van esvair-se el maig passat, quan el cotxe de Bou va incendiar-se. En aquell moment, el PP va mostrar una significativa cautela davant de les insinuacions del regidor, que vinculava el sinistre a un suposat atemptat premeditat.
La hipòtesi de la crema intencionada va desinflar-se quan els Mossos d’Esquadra van apuntar a una probable avaria fortuïta com a causa. Tot i així, Bou va insistir en la seva tesi al presentar una denúncia per amenaces a la Fiscalia i una altra per les destrosses de l’automòbil davant de la policia.
Fonts internes asseguren que va ser just després de l’estrany episodi quan el partit va comunicar al regidor que no comandaria de nou la llista a les municipals de 2023. L’entorn de Bou evita confirmar-ho, si bé qüestiona que fos així.
Canvi de to
Al PP jutgen que el refredament del Procés independentista i el cicle electoral favorable que encaren a l’Estat condicionen que el candidat sigui per força diferent al de 2019. El discurs espanyolista abrandat de Bou va captivar Casado, que va decantar-se per un alcaldable que entrés en el cos a cos amb l’independentisme en un moment agitat per l’empresonament de líders sobiranistes i en què els populars patien per la irrupció de Vox i el vigor de Cs, que encara no havia patit la decaiguda que l’enfonsaria més tard.
En essència, l’operació Bou va resultar efectiva pels interessos del PP d’aleshores, que va salvar per poc la representació al Consistori. En tot cas, el marge de confiança del partit a Catalunya amb l’empresari es va esgotar ràpid.
Fonts del PP consideren que renovar la confiança en el regidor resultava incompatible amb fer un gir al to de la formació a Barcelona: sense renunciar a confrontar amb l’independentisme, creuen que s’ha de centrar menys en combatre la qüestió sobiranista i més en oferir solucions a les preocupacions dels veïns. “Modelar el discurs de Bou és impossible. És una caixa de trons”, sostenen els crítics.
En canvi, l’equip del president del grup municipal del PP defensa que Bou fa temps que predica propostes en qüestions de seguretat, turisme o economia. Assenyalen que ha prioritzat aquesta línia els darrers temps per sobre del debat identitari. A més, subratllen que, si el PP no l’hagués descartat per a 2023, Bou oferia l’avantatge de concórrer a les urnes amb un candidat ja conegut per aquest segment de l’electorat.
Possibles substituts
Quant a possibles relleus de Bou, qui més ha sonat és Dolors Montserrat. L’exministra de Sanitat és una de les principals dirigents dels conservadors a Catalunya, forma part del comitè executiu nacional de Feijóo i, a més, és portaveu del PP al Parlament Europeu.
Algunes fonts opinen que és difícil pensar que Montserrat vulgui abandonar Brussel·les per Barcelona, relegada previsiblement a un grup de l’oposició. A més, el sou i les retribucions a què té dret com a eurodiputada són superiors a les que rebria a l’Ajuntament.
També ha sortit a la palestra l’opció del president del PP a la província de Barcelona, Manu Reyes. En tot cas, Reyes té possibilitats de recuperar l’Alcaldia de Castelldefels, on va governar entre 2011 i 2015. Algunes veus del partit pensen que la filtració dels noms de Montserrat i de Reyes responen a moviments interns davant del congrés en què es debatrà renovar el lideratge del PP català, posposat a 2023.
Sigui qui sigui l’escollit, al PP català confien treure rèdit de l’anomenat efecte Feijóo. Tant és així que gosen elevar les aspiracions de creixement: si al partit es conformaven mesos enrere amb retenir després de les municipals els dos seients que ocupen ara a l’Ajuntament, ara es marquen el repte d’obtenir tres o, fins i tot, quatre regidors a Barcelona.
En tot cas, els populars admeten que la fragmentació del centre-dreta constitucionalista i la competència amb Cs, Valents i Vox li resten i poden escurçar les opcions de creixement. Tot i així, el full de ruta del PP passa per millorar els resultats a Barcelona per recobrar terreny a Catalunya, on ha encadenat ensopegada rere ensopegada als comicis dels últims anys.
3 
