El PSC obre la caixa dels trons sobre el Baròmetre municipal, on els comuns apareixen líders en intenció de vot tot i que Ada Colau suspengui amb la nota més baixa en 7 anys (un 4,1 sobre 10). El partit de Jaume Collboni, soci de govern de Colau, insinua que l’enquesta que fa el propi consistori està esbiaixada. “Des del PSC manifestem la nostra perplexitat al veure com diferents enquestes realitzades en dates similars donen resultats tan diferents”, disparen fonts socialistes.
Consideren que el baròmetre municipal “dista molt de la tendència observada a les últimes enquestes publicades”, en referència a projeccions electorals recents publicades a mitjans de comunicació que dibuixen un duel entre PSC i ERC a les eleccions de 2023. És més, sostenen que això “es repeteix baròmetre rere baròmetre”, tot i que fins ara mai se n’havien queixat en públic.
Tampoc escatimen un atac directe a l’alcaldessa, que el semestre anterior ja va suspendre amb només una dècima més que ara. “És com a mínim sorprenent que la intenció de vot a Ada Colau sigui alta quan la seva valoració personal no deixa de caure”, sentencien. Tots els grups de l’oposició han carregat contra els resultats, que veuen un símptoma de “canvi de cicle” polític.
La presentació de l’estudi ha estat, a més, molt accidentada. No l’ha feta el regidor Jordi Martí Grau (BComú) com s’havia anunciat inicialment, sinó que s’ha suspès sobtadament perquè Martí havia donat positiu en Covid. Finalment s’ha mantingut la roda de premsa però deixant-la en mans d’un tècnic, el veterà director de l’Oficina Municipal de Dades, Màrius Boada.
Resultats en cru, sense ‘cuina’
Curant-se en salut, Boada ja ha recalcat que el baròmetre no és una enquesta electoral perquè no cuina els resultats. És a dir, s’entrevista a una mostra de barcelonins representatius a nivell demogràfic –sexe, edat, barri…– però no se’ls filtra prèviament per adscripció ideològica. Això fa que, un cop reunides totes les respostes, puguin aparèixer sobrerepresentats els que afirmen haver votat un partit o un altre. Efectivament en aquest baròmetre el record de vot als comuns és superior als vots que efectivament va rebre la formació el 2019. També ho és en el cas d’ERC però molt menys.
Per corregir els biaixos en la mostra i també per atribuir els indecisos, les enquestes electorals fan la projecció de resultats que s’anomena “estimació de vot”. A això s’agafa el PSC –i altres grups municipals, tot i que en privat– per acusar els comuns d’oferir unes dades que indueixen l’opinió pública a error però que beneficien al partit de l’alcaldessa perquè li confereixen millor expectativa electoral de la que podria tenir amb resultats cuinats.
Amb els resultats en cru, el partit més mencionat és Barcelona en Comú amb un 11,9%. El segon partit amb més intenció de vot seria ERC amb un 10,9% i a una mica de distància hi ha els socialistes amb un 7,5%. El PSC no està d’acord amb aquest rànquing i fa notar que, fins i tot a les dades sense cuinar, els comuns han retrocedit: “La intenció de vot directe a Barcelona en Comú cau més de 3 punts respecte l’anterior baròmetre tot i la sobrerepresentació de persones enquestades que han manifestat que en les últimes eleccions van votar-los”.
Els comuns veuen els resultats com un “aval”
En declaracions posteriors a la presentació, Jordi Martí ha expressat “satisfacció” per continuar com a “primera força de la ciutat”, el que ha considerat “un aval a la transformació de Barcelona que es va iniciar el 2015”. “Si afegim que estem enfrontant un allau d’atacs judicials injustificats, que pretenen minar la confiança de l’equip de govern, el resultat del baròmetre es encara mes positiu”, ha dit.
Amb una hàbil acrobàcia discursiva, Martí fa jugar fins i tot els resultats d’ERC a favor dels comuns. El cap de l’oposició, Ernest Maragall, ha repetit com el líder polític més ben valorat, però el regidor de Presidència l’ha reduït a un rol de crossa externa: “Valorem que la segona força de la ciutat, ERC, ha estat un dels socis estables del govern que ha donat suport al pressupost i als principals projectes d’aquest govern. Ho entenem també com un aval a la transformació iniciada cap a un model de ciutat més sostenible, amb més diversificació econòmica i més justa socialment”. Sobre el PSC, mutis.
La inseguretat, principal preocupació
El PSC també ha sortit a la defensiva sobre les polítiques de seguretat de Barcelona, a càrrec del seu partit a través de la tinença d’alcaldia d’Albert Batlle. I és que la inseguretat torna a erigir-se com la principal preocupació dels barcelonins. “S’han fet els deures i estem convençut que els ciutadans i ciutadanes en veuran els resultats aviat”, sostenen fonts socialistes. Reivindiquen la convocatòria d’oposicions per incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana –tot i que crítiques sindicals que les consideren insuficients– i la imminent modificació del codi penal espanyol per atacar la multireincidència en petits delictes com els furts. “Hem afrontat el problema dels manters i el del bicitaxis i estem decidits a acabar amb l’incivisme que genera sensació d’inseguretat als carrers”, defensen, davant la insatisfacció ciutadana.
