La policia i els manifestants han convertit ja en rutina a la protesta de la Meridiana contra la sentència. Aquest dimecres al vespre, en la “jornada d’insubmissió número 45”, han tornat a veure’s les cares. Primer a la cruïlla d l’estació de Fabra i Puig, després a Escòcia i més tard a Cardenal Tedeschini. Els manifestants han fet servir la tàctica de travessar en verd a poc a poc fins que queden encallats i col·lapsen el trànsit. Els antiavalots han fet una línia policial per avançar i els han avisat per megafonia: “No tenen permís per tallar la via”. Instants després, avançaven per fer-los retrocedir.
Mentrestant, els manifestaven cridaven “llibertat presos polítics”, “independència” i altres consignes i càntics més irònics, com la cançoneta “brimo, brimo de la noche” i una de la saga Star Wars, amb la música que associa els antiavalots a l’exèrcit de l’imperi.
Després dels dos primers talls i que la policia els hagi fet recular, els manifestants s’han endinsat pel carrer Escòcia a Sant Andreu, però més tard han tornat a la Meridiana, on els antiavalots dels Mossos i la Guàrdia Urbana els anaven escombrant de la calçada cada vegada que la tallaven.
Al final, quan faltava poc per a les deu –l’hora prevista per acabar la protesta– un grup ha quedat acorrlat en una cantonada i la policia ha volgut identificar un noi, fet que ha acabat amb empentes i crits. Un cop sufocat el que podia desembocar en aldarulls, els antiavalots han fet barrera perquè no tornessin a la Meridiana i el grup ha quedat aturat allà, cridant “ho tornarem a fer”, “no us mereixeu la senyera que porteu” i “vergonya em faria ser policia”. Mentre cridaven aquestes consignes aixecaven els braços.
En aquest grup, a primera fila, cara a cara amb els antiavalots de la Guàrdia Urbana, hi havia la diputada de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, el diputat al Parlament Francesc de Dalmases, també de JxCat, i el que va ser candidat al Senat pel mateix partit Roger Español. A un metre i escaig de distància, hi havia el periodista i exdiputat de la CUP Antonio Baños. Una estona després, han marxat i els policies s’han anat retirant.
La protesta de la Meridiana va començar com una protesta contra la sentència del Procés, el mateix dia que Tsunami Democràtic cridava a ocupar l’aeroport, i van continuar els dies posteriors, incloses les nits en què Barcelona va ser la rosa de foc. Al principi no cridaven tant l’atenció com els contenidors en flames, però a poc a poc les barricades es van anara apagant, l’acampada de la plaça Universitat que les va succeir va ser desallotjada i ells seguien allà, resistint, cada dia. Fins que han convertit el fet de manifestar-se en un objectiu per ell mateix i s’han convertit oficialment en Meridiana Resisteix.
Aquest dimecres arribaven al dia 45 i, com des de fa una setmana, desafiaven la policia, que intenta fer-los marxar perquè els vehicles puguin circular. La convocatòria era una crida a “fer-los ballar”, en referència als agents dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, amb els “instruments” que portessin els manifestants.
1 