Maragall acusa Colau de conservar l’alcaldia amb “l’ajuda del CNI”

El líder i alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha acusat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de “participar” amb el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) per conservar l’alcaldia després de les darreres eleccions municipals. “No eren unes negociacions [d’investidura], sinó que estava predeterminat, preparat i vigilat perquè les converses [entre ERC i els comuns] no poguessin prosseguir, amb el coneixement i participació de Colau, perquè per mantenir el poder tot s’hi val, inclús l’ajuda del CNI“, ha assegurat Maragall en una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio.

Maragall ha esclatat després de la informació de La Vanguardia, que assegura que el CNI va vigilar la formació de govern a l’Ajuntament de Barcelona el 2019. En concret, el diari del Grup Godó afirma que es va punxar el telèfon d’una persona pròxima a l’independentisme i que estava intercedint per dirigir a bon port un executiu de coalició a la capital catalana entre els republicans i la Barcelona en Comú (BComú) de Colau. “Tot això confirma les impressions d’aquell moment. El greu és l’alteració democràtica del procés i contra l’evident voluntat popular”, ha lamentat Maragall.

“Estem en una democràcia intervinguda”, diu el líder d’ERC a Barcelona

“És una evidència que això és pur i dur espionatge polític, estem en una democràcia intervinguda“, ha afirmat el líder d’ERC a Barcelona, que ha posat en dubte la transparència dels darrers comicis municipals de 2019. “Afecta molt greument la legitimitat i la validació democràtica d’aquelles eleccions. Si fos Collboni o Colau m’ho pensaria dues vegades, abans de continuar amb aquesta tranquil·litat als seus càrrecs, pensant que són objecte d’una manipulació democràtica explícita”, ha sostingut. “El greu és que es consideri que ERC pugui participar d’unes eleccions, però que no pugui guanyar-les. Quins drets tenen els ciutadans? Se’ls està dient que tant se val qui decideixi, perquè se’ls pot manipular”, ha afegit.

Tenint en compte les dates que s’hauria punxat el telèfon d’una persona propera al món independentista i al cercle d’ERC, el CNI hauria intervingut el dispositiu mòbil abans de la conformació del govern espanyol de coalició entre el PSOE i Unides Podem. Les eleccions municipals es van celebrar el 26 de maig de 2019, mentre que les generals a Espanya es van disputar el 10 de novembre d’aquell mateix any. Per tant, l’acció s’hauria produït durant el govern monocolor del president espanyol Pedro Sánchez. L’executiu espanyol sempre ha sostingut que les investigacions del CNI han estat autoritzades per un jutge, com obliga la llei. Sobre aquest darrer fet, encara no s’ha pronunciat.

L’exprimer ministre francès Manuel Valls va ser una peça clau en tot aquest procés per barrar el pas a l’alcaldia a Maragall i votar Colau, ha dit el republicà. “És un joguet més dins d’aquesta operació d’Estat, va complir amb la seva feina, amb l’encàrrec que havia rebut i instrumentalitzat”, ha arribat a dir Maragall. “Tots sabem de què va anar, qui va participar d’aquest procediment. L’operació d’Estat és evident. Però no pateixin, això ens carrega de raó, de convicció i ens dona perspectiva de guanyar les eleccions a l’Ajuntament de Barcelona contra qualsevol operació d’Estat”, s’ha refermat.

Els comuns s’empipen

Els comuns han esclatat contra les paraules del líder i alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que ha acusat l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, de mantenir l’alcaldia de la capital catalana “amb l’ajuda del CNI”. “És una calúmnia inacceptable, exigim rectificació immediata”, ha denunciat el tinent d’alcalde de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, Jordi Martí.

“S’ha d’estar molt desesperat per fer aquestes afirmacions”, ha afegit la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz. “Fer una acusació tan greu sense cap prova i amb clara intencionalitat partidista només té un nom: calúmnia. Cal una rectificació immediata“, ha exigit Marc Serra, regidor de Drets de Ciutadania i Participació.

Aquest dilluns el mateix ministre d’Universitats del govern espanyol, Joan Subirats, ha opinat sobre aquest afer i ha demanat “tranquil·litat” als republicans, perquè considera que estan exagerant amb les acusacions que han fet sobre Colau i els comuns. En una entrevista al programa Els Matins de TV3 ha dit: “Els comuns hem estat perjudicats” d’aquesta “operació d’Estat” que també ha afectat el món independentista.

Maragall rectifica

Davant de la forta polèmica que han desencadenat les seves paraules, Maragall s’ha desdit a si mateix unes hores més tard. “En cap cas he afirmat que la senyora Colau tingués coneixement de l’espionatge del CNI”, ha rectificat, en declaracions al TOT Barcelona. “No volia dir això”, ha insistit. L’alcaldable d’ERC ha atribuït l’operació, “sembla ser que sense autorització judicial”, ha apuntat, a l’Estat espanyol -amb la col·laboració de Valls, ha dit- i ha afirmat que els comuns i el PSC se’n van sortir beneficiats de tot plegat.

“El fet que algú es cregui en condicions d’intervenir en un procés electoral és absolutament inacceptable”, ha manifestat. “La solució és que les institucions tornin a la via democràtica”, davant d’aquesta mostra d'”autoritarisme absolutament contrari a la democràcia”, ha demanat. “El problema greu és que això està succeint i afecta el propi Estat”, ha conclòs.

Colau decideix el seu futur la setmana que ve

Colau decidirà la setmana que ve si es presenta a les eleccions municipals, segons ha pogut saber el TOT Barcelona. Aquest dissabte les bases del partit han demanat a Colau que es torni a presentar com alcaldable de cara als comicis de l’any vinent. La militància de Barcelona en Comú (BComú) ha donat el seu sí, vull a l’alcaldessa. Ho ha fet a mà alçada i per una majoria eixordadora. De fet, ni una sola cartolina de color vermell s’ha aixecat sobre els caps dels 212 militants del partit que aquest dissabte eren presents a la Sala Pepita Casanellas del Centre Cívic Casa del Rellotge, al barri de la Marina de Port. Només hi ha hagut una abstenció. La resta, 211, a favor.

La resta de partits s’estan acabant de decidir. ERC ha escollit Maragall perquè revalidi la seva candidatura, després de ser l’únic en presentar-se al procés de primàries de la formació. Junts està en plenes negociacions i debat intern, després que la seva alcaldable, Elsa Artadi, decidís plegar de la política institucional. “No puc més, no tinc les energies, no em sento amb força per continuar”, va dir durant una roda de premsa, visiblement emocionada.

El PSC encara no ha decidit formalment el seu cap de llista, però Jaume Collboni, número u dels socialistes i primer tinent d’alcaldia a l’Ajuntament, es postula per intentar ser alcalde. A Ciutadans fan costat a Luz Guilarte, l’actual líder de la formació a la capital catalana, que ja ha manifestat la seva intenció de ser l’alcaldable pel partit taronja. De totes maneres, la decisió encara no és definitiva. PP, Valents i la CUP s’han d’acabar de pronunciar.