Les dades per barris posen una mica més de llum al resultat de les eleccions municipals de Barcelona d’aquest diumenge, en les que ERC va desbancar BComú per la mínima i el PSC va doblar regidors. Les principals conclusions són que ERC va aconseguir mobilitzar el vot útil dels barris sobiranistes on solia guanyar JxCat, els comuns cauen en barris que els eren afins i només se n’anoten 14 dels 73. El PSC arrasa als seus antics feus, que inclouen la totalitat de Nou Barris. Manuel Valls triomfa únicament als barris més rics i Junts per Catalunya no aconsegueix ser la llista més votada a cap barri barceloní.
Consulta què han votat els teus veïns en aquest interactiu, elaborat pel TOT Barcelona a partir de les dades facilitades pel departament municipal d’Estadística.
ERC guanya a 30 barris i mobilitza el vot útil sobiranista
Els republicans han edificat la seva victòria sobre el vot útil sobiranista. L’anàlisi dels 30 barris on ERC ha estat la força més votada deixen clar el transvasament de vot dins del bloc independentista en els territoris que històricament havien estat convergents. Vots ‘de préstec’ que se’ns dubte no responen a l’eix esquerra-dreta, per exemple a les Corts, la Maternitat i el Putxet i el Farró. La gran distància amb els comuns fa pensar també en una alta prevalença de vot protesta contra Ada Colau als districtes de Sarrià- Sant Gervasi i les Corts, que s’han queixat al llarg del mandat de poca atenció per part del govern municipal.
Entre els 30 barris de majoria simple republicana n’hi ha que sí han estat al centre del relat dels comuns en matèria de lloguers, equipaments o turisme, per exemple. Malgrat això, no hi ha guanyat Ada Colau. És el cas de la Barceloneta –un feu d’ERC que s’ha mantingut–, Sant Antoni, la Bordeta, Vallcarca, Horta, la Vila Olímpica o el Poblenou. Els comuns tampoc s’han pogut anotar el Baix Guinardó, el barri de l’alcaldessa.
Colau manté només 14 barris dels 53 que va guanyar fa 4 anys
La derrota pels pèls dels comuns, en canvi, té múltiples causes. Si al 2015 Ada Colau va seduir 53 dels 73 barris, aquest diumenge ha guanyat només en 14 d’ells. No és un enfonsament total, doncs en la majoria dels que ha perdut ha quedat segona. Però barri a barri ha anat perdent paperetes que al recompte final li han acabat costant l’Alcaldia. Entre els que ha retingut destaquen els fidels de Ciutat Vella –Raval, Gòtic, Sant Pere i Santa Caterina– i també el Poble-sec. La Clota, Font de la Guatlla, el Parc i la Llacuna, Sant Andreu i la Sagrera són altres indrets on ha sortit victoriosa. A la Marina del Prat Vermell li ha anat per ben poc, perquè el PSC hi ha tret un gran resultat.
Els socialistes superen Colau en barris i tornen als orígens
El recompte de barris deixa més clar que l’aigua d’on ha tret el PSC la seva notòria remuntada, que li ha permès doblar regidors i ser tercera força amb comoditat. Els socialistes han espremut els seus feus històrics, que havien quedat difuminats en els comicis dels últims anys. Barriades perifèriques, de tradició obrera, renda baixa i preeminència unionista han fet costat a Jaume Collboni: el Carmel, la Teixonera, la Vall d’Hebron, Trinitat Vella, el Bon Pastor, la Marina de Port, el Besòs-Maresme o la Verneda s’han comportat com autèntics bastions. Però per espectacular la unanimitat de Nou Barris: els 13 barris del districte són tots ells de majoria socialista com als anys 90. El cinturó roig dins de Barcelona ha tornat.
Valls era efectivament el candidat de les elits
En aquest mapa tricolor només hi ha 5 excepcions. I totes ells són per a la llista de Cs encapçalada per Manuel Valls: Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, la Bonanova i Galvany han votat entusiastes per l’exprimer ministre francès. Cinc barris de Barcelona que es caracteritzen justament per la seva posició molt benestant. Els altres dos partits del consistori, Junts per Catalunya i PP, no han anotat cap barri. En el cas del PP és menys sorprenent, donat el seu 5,01% dels vots que es deixa a les portes de sortir de l’ajuntament si el recompte definitiu de sufragis ve amb sorpresa. En canvi sobresurt molt més el zero de la candidatura de Quim Forn i Elsa Artadi, molt perjudicats pel vot útil a causa del frec a frec entre Maragall i Collboni. Fa quatre anys Xavier Trias va guanyar a 20 barris de la ciutat.
