L’exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, no vol ser alcaldable de nou per Barcelona. És un dels noms que més explícitament van sonar divendres com a relleu d’Elsa Artadi, després que la regidora anunciés la seva retirada política per falta d’energies i desgast emocional. “Jo estic jubilat”, ha dit amb contundència.
En una entrevista al programa Cafè d’Idees de RTVE, l’exalcalde de Junts i exconseller de CiU ha estat claríssim sobre la seva visió del difícil recanvi d’Artadi. En primer lloc, ha argumentat que és massa gran per ser alcaldable. Trias té ara 75 anys i acabaria el següent mandat amb 80. “S’ha d’evitar fer el ridícul”, ha deixat anar. “El projecte de Barcelona no és per a unes persones que se’n van, ens agradi o no”, ha asseverat. “Encara que hi haurà gent que visqui 100 anys, la veritat és que cada dia més em trobo amb companys que se’n van, em canso d’anar a funerals de companys meus”, ha lamentat.
La presentadora, Gemma Nierga, li ha preguntat immediatament per Ernest Maragall, que sent 3 anys més gran que Trias és ja oficialment alcaldable pel 2023. “No vull arribar-hi, jo, a la situació de l’Ernest”, ha respost amb tota claredat. “El futur de Barcelona ha d’estar en mans de gent que tingui objectius no per 1 o 2 anys, sinó que construeixi la Barcelona dels propers 15 o 20 anys”, ha dit. A la ciutat li cal, al seu parer, “algú que vulgui ser alcalde molts anys”.
El dirigent de Junts ha defensat el mètode Trias per guanyar l’alcaldia de Barcelona: formar un equip que piqui pedra a l’oposició i aposti per la política municipal a 2 o 3 o 4 mandats vista, fins aconseguir prou suport per guanyar les eleccions. Ha recordat que ell va acceptar ser alcaldable de CiU amb la condició que el partit li mantingués el suport “12 anys”, perquè ja veia que “a la primera és difícil” però a la llarga tenia opcions. “Qui vulgui encapçalar [Junts el 2023] ho ha de fer amb aquesta voluntat, guanyi o no guanyi, amb una idea del què ha de ser la Barcelona del futur”.
Jordi Martí i Neus Munté
En aquesta línia, quan Nierga li ha preguntat si tenia algun nom a suggerir, ha dit que en tenia “molts” i n’ha mencionat dos del seu antic equip municipal. “Tinc una persona que des de fa 30 anys ha estat al meu costat, sent la meva mà dreta: Jordi Martí Galbis”, ha destacat. Una tria molt subjectiva, ha reconegut, des de l’estima personal. “També n’hi ha una altra, Neus Munté”, ha afegit. L’exconsellera de fet va guanyar les primàries per succeir Trias però finalment va fer un pas al costat en favor d’una llista de consens que integrés altres aspirants com la pròpia Artadi, l’exconseller empresonat Quim Forn o l’exconseller Ferran Mascarell.
“No és cert que no hi hagi gent, el que necessiten aquesta gent és el suport del partit, i no puntual sinó per un temps llarg”, ha insistit Trias. “No hi ha cap misteri, però no ho he de decidir jo”, ha advertit.
Barcelona “està fatal”
Trias ha reconegut que encara el paren pel carrer i li diuen que torni a l’Ajuntament, però ho ha atribuït a que són partidaris seus. “Als candidats o polítics ens paren els nostres, és molt estrany que et parin per dir-te ‘vostè és un inútil'”, ha ironitzat. El que sovint li diuen, ha exemplificat, és “com han canviat les coses” i “et necessitem”. Ho ha atribuït, això sí, a que Barcelona “està fatal”.
“Ada Colau juga amb una política equivocada: el problema bàsic que té Barcelona és que hi ha pobresa degut a la crisi i la pandèmia”, ha diagnosticat. “Dins les cases hi ha barraquisme, situacions gravíssimes”, ha lamentat. La manera de lluitar-hi, segons ell, no és subvencionar entitats socials sinó “a llarg termini, formació, formació, formació i formació” i a curt termini “crear activitat econòmica perquè la gent es pugui guanyar la vida”. “Si tu estàs en contra perquè creus que qui la crea són els poderosos i els rics contra els que cal lluitar, doncs és un mal negoci”, ha censurat.
Assegura que es podria “posar d’acord amb Colau en alguna cosa”, per exemple ajudar cooperatives, però avisa que a la ciutat li calen “empreses potents com Telefónica, Aigües de Barcelona o SEAT” perquè l’economia tiri endavant. També li ha recriminat a l’alcaldessa que no faci prou d’ambaixadora: “Hem d’anar a vendre al món, l’alcalde ha de sortir com un bon comerciant a vendre Barcelona al món”. “Perquè si no ho fas tu, ho fan altres! Això és el que ens passa!”, ha etzibat. “Pots anar pel món a explicar que Barcelona és una smart city i, encara que no ho siguis, t’acabes convertint en un referent”, ha comparat, posant d’exemple l’estratègia que ell va seguir.
En aquest sentit, ha comparat Barcelona amb Madrid i ha dit que li fa “molta ràbia” i li “molesta” que catalans que en tornen lloïn la bona aparença de la capital espanyola. Ha reconegut que està “en contra de les maneres de fer” de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Ayuso, però que al capdavall Madrid se’n surt: “No sé si governa bé, Ayuso, però fa la venda!”.
