La sortida sobtada de la cap de Junts a Barcelona, Elsa Artadi, és “un sotrac” i deixa “un forat gros”. Ho reconeixia a les portes de la sala de premsa el seu equip, que és molt conscient del que va costat consolidar un lideratge municipal de Junts a l’Ajuntament després de l’era de Xavier Trias. Sense Artadi, el grup municipal queda escapçat i no té relleu clar.

El buit costarà d’omplir, perquè la resta de regidors estan de sortida o tenen poca tirada electoral i per l’acta de regidora que queda lliure s’ha d’assignar seguint l’ordre de la llista electoral de 2019. El partit no s’esperava perdre la seva cap de llista a la capital i no hi ha cap Pla B. Ara es veu abocat a reinventar-se a només un any de les eleccions municipals de 2023.

El ventall d’alternatives és tan divers que les especulacions s’han disparat i apareixen noms en totes direccions. El més clar hores d’ara, menys de 24h després de la compareixença d’Artadi, és que no hi ha rumb decidit i que la majoria de veus autoritzades tot just estan en fase de dol. La fragilitat de la cap de files ha deixat corpreses la militància i la cúpula barcelonina, que no havien intuït el desgast emocional que patia la seva líder.

Xavier Trias, l’opció continuista

No obstant, les travesses ja s’han posat en marxa i ja hi ha qui fa circular noms concrets. Fonts consultades de la direcció de Junts assenyalen el veterà Xavier Trias com a millor contrincant disponible per confrontar-se a Ada Colau, comptant que l’alcaldessa es presenti a uns tercers comicis. De fet, Artadi és la tercera cap de llista que fa un pas enrere després del mandat de Trias (2011-2015). Les primeres primàries les va guanyar Neus Munté, que va haver de fer un pas al costat en favor d’un cap de llista que generés més consens, Joaquim Forn. La inhabilitació de Forn el va forçar a recollir l’acta per tot seguit renunciar-hi, en una emotiva visita al ple d’investidura a través d’un permís penitenciari especial.

Xavier Trias té al seu favor que coneix perfectament la governança municipal –4 anys d’alcalde precedits de 8 a l’oposició– i genera consens entre les diferents famílies de Junts. Però Trias ha lliurat moltes batalles –més de 30 anys a primera línia– i ja va fer el seu últim servei al partit tancant la llista electoral de Forn. És més, ja va rebre un homenatge el 2019 amb un sopar a les Drassanes organitzat pel seu cercle de col·laboradors a mode d’agraïment a la seva trajectòria. És tres anys més jove que Ernest Maragall, el candidat d’ERC, però tot i així a l’agost farà 76 anys i acabaria el mandat següent amb 80 anys rodons.

Tres vies per fitxar una nova Artadi

Deixant a banda l’opció Trias, el planter municipal està esgotat. S’ha acabat un cicle i el partit podria buscar un cop d’efecte. Així doncs, es dibuixen tres camins com les vies més lògiques per substituir Elsa Artadi com a alcaldable: fitxar una personalitat de la societat civil per oxigenar el partit des de fora –cas Colau i ICV–, sacrificar una peça d’una altra institució per posar-la a l’Ajuntament –cas Maragall a ERC– o fer aflorar talent entre la militància encara que siguin inexperts i/o poc coneguts –mètode CUP–.

Entre els noms d’independents que sonen hi ha des de fa temps Jaume Padrós, president del Col·legi de Metges, que s’ha convertit en un rostre conegut arran de la pandèmia. De fet Artadi també va entrar en política com a professional independent, però no com a cap de llista sinó de la mà del conseller Mas Collell per pilotar la creació de loteries catalanes. Com a peces atractives ja col·locades hi ha l’omnipresent presidenta del Parlament, Laura Borràs –pendent d’una sentència que la pot inhabilitar–; l’exconseller de Territori i rival de Borràs a les primàries de Junts el 2020, Damià Calvet –immers en la tasca de president del Port de Barcelona–; l’actual conseller del partit Josep Rius; o el nou conseller de Salut, l’epidemiòleg Josep Maria Argimon. D’altra banda també pot tenir predicament l’exdiputat Jaume Alonso-Cuevillas, molt mediàtic com a advocat de Carles Puigdemont i ara dedicat al seu despatx jurídic. El talent intern de moment no treu el cap, sigui per diàspora o per absència: precisament aquesta primavera Elsa Artadi havia quedat investida alcaldable en unes primàries en què no es va presentar cap altra candidatura.

El futur immediat a l’Ajuntament

El grup municipal de Junts té encara una quarta part de mandat per davant i haurà de recuperar la compostura per entomar l’any preelectoral. Usualment quan plega un regidor, el més habitual és que es formalitzi la seva sortida en un plenari i la resta de formacions aprofitin els torns de paraula per expressar-li bons desitjos. És l’anomenat ple de comiat, una de les cortesies del món municipal que escassegen en altres institucions. Però l’estat d’ànim d’Artadi en la compareixença pública i en privat amb l’equip fa dubtar que vulgui o pugui sotmetre’s a tants minuts d’emotives intervencions.

En qualsevol cas, quan Artadi formalitzi la renúncia a l’acta de regidora s’haurà d’assignar a un altre integrant de la llista electoral. L’ordre de la butlleta de 2019 passa per la diputada al Congrés i periodista Pilar Calvo, que per la seva posició actual podria renunciar a la butaca consistorial però en canvi també pot optar a les travesses per 2023. El següent és Joan Rodríguez, membre del partit de perfil més tècnic. Actualment és coordinador del grup municipal i president de la federació de Barcelona. Era el principal candidat a agafar l’acta d’Artadi fa un any, quan es perfilava com a vicepresidenta del govern ERC-Junts presidit per Pere Aragonès.

Els estatuts del partit preveuen que els candidats a alcaldable s’escullin a través de primàries internes, però donat que se n’acaben de fer unes per avalar Artadi sense contrincant, és absurd convocar-ne unes altres a curt termini. Fonts consultades apunten que el més probable és que l’executiva nacional i la local busquin primer un bon nom per encapçalar la llista electoral i després l’ungeixin a través d’unes primàries. És a dir, un nou o nova líder que s’hagi triat des de dalt i pugui rebre l’aval de les bases. Els propers dos mesos el partit renova la presidència i la secretaria general i debat l’estratègia a seguir en una esperada ponència política. El relleu d’Artadi sens dubte serà una de les carpetes sobre la taula de Junts aquest estiu.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: El cit campejador a maig 06, 2022 | 21:15
    El cit campejador maig 06, 2022 | 21:15
    Que no se preocupen, pueden poner a una ameba amaestrada que diga "prou repressió, no ens aturarem" y los de la secta le votarán
  2. Icona del comentari de: Ball de travesses? Milor seria dir els destrals volan! a maig 07, 2022 | 10:12
    Ball de travesses? Milor seria dir els destrals volan! maig 07, 2022 | 10:12
    Tots son uns trepes i només volen agafar un mugró d'alguna mamella.
  3. Icona del comentari de: Anònim a maig 07, 2022 | 10:48
    Anònim maig 07, 2022 | 10:48
    Oye, que pasa que no publicáis comentarios que no os gustan - hay uno mío que lo has pasado por el forro, el de las lloronas. Va, llibertat d'expressio.
  4. Icona del comentari de: Anònim a maig 07, 2022 | 13:34
    Anònim maig 07, 2022 | 13:34
    Qualsevol altre sera millor que ella, és com en torra, un fracàs. Mai els convergents havien tingut tant pocs vots. Si hagués continuat, ensorra el partit a Bcn.

Nou comentari

Comparteix