Ada Colau segueix sense resoldre la incògnita sobre si optarà a la reelecció en les eleccions municipals de 2023. A falta de menys d’un any i mig pels comicis, l’alcaldessa de Barcelona ha continuat alimentant el dubte aquest dimarts a la tarda, quan ha ajornat, com a mínim, fins al maig que Barcelona en Comú abordi d’una vegada si la seva líder repeteix per tercer cop com a cap de cartell.
“Quan falti un any per a eleccions sí que segurament s’haurà de plantejar a nivell d’organització i haurem de començar a parlar”, ha comentat Colau aquest dimarts a la tarda durant la conferència anual L’alcaldessa respon al Col·legi de Periodistes de Catalunya. En tot cas, Colau ha subratllat que encara “no és el moment de prendre la decisió”.
“No he d’estar fent campanya ni estar en si soc candidata o no, sóc l’alcaldessa d’una ciutat amb moltes necessitats a atendre. No m’he de plantejar això ara, la gent està cansada de reduir la política a qüestions electorals”, s’ha excusat Colau.
Sobre la causa judicial on declararà com a investigada per un presumpte tracte de favor en el repartiment de subvencions, l’alcaldessa ha pronosticat que “el recorregut jurídic serà curt” i s’ha declarat “molt tranquil·la” per poder respondre al jutjat les acusacions que l’imputa la querella presentada per l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica, que la dirigent ha titllat d'”associació fantasma”. Colau ha tornat a vincular la querella amb “grans poders corporatius que no accepten el poder democràtic i que el volen torpedinar amb un mal ús de la justícia”.
Colau ha indicat que es referia a sectors econòmics que “mouen molts diners, grans advocats i que tenen capacitat per erosionar poders democràtics”. En la definició ha inclós “grans especuladors immobiliaris i una companyia d’aigua privada que fa negoci amb un bé essencial dels ciutadans”, en referència a Agbar, que ha negat tenir cap relació amb els querellants.
“Som un govern democràtic i no ens espantaran”, ha reblat l’alcaldessa, que ha intentat de nou justificar per què no dimiteix malgrat que el codi ètic de Barcelona en Comú l’obligaria a renunciar si es complís tal com està escrit. En l’enèsima pirueta argumental des que es va conèixer la interlocutòria que la cita a declarar, la màxima exponent dels comuns ha sostingut ara que el protocol de bones pràctiques de la seva formació “no està plantejat per a denúncies de poders corporatius i per casos de lawfare”, un anglicisme que fa menció a suposades denúncies malintencionades que pretenen fer tombar càrrecs polítics. A més, ha insistit que l’articulat que regula la dimissió a Barcelona en Comú només és d’aplicació en cas d’una “investigació per enriquiment il·lícit individual o per finançament irregular del partit”, tot i que no figura redactat així al cos reglamentari de l’organització.
