Vint-i-vuit hores de muntanya russa emocional per a Quim Forn

“M’emporto a la presó l’energia i el suport que avui he sentit amb els vostres crits al Saló de Cent i la plaça Sant Jaume. No sé quan podré tornar, però el que sí us garanteixo és que, sigui on sigui, continuaré lluitant per la llibertat, la justícia, per Barcelona i Catalunya”. Amb aquest missatge publicat a Twitter per algú del seu entorn, Joaquim Forn s’acomiadava de Barcelona mentre esperava a la presó de Brians 2, l’àrea d’intercanvi dels presos polítics entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Civil, abans de tornar cap a Soto del Real, on ha arribat en plena matinada.

Es tancaven així 28 hores de muntanya russa emocional per a l’exconseller d’Interior empresonat des del novembre del 2017 per haver participat en la preparació del referèndum de l’1-O. Les hores de permís especial durant les quals va haver de fer una cursa per acreditar-se com a regidor, assistir al ple, prometre un càrrec que no li deixaran exercir, llegir el seu discurs –dur amb Ada Colau en gran part–, fer-se la foto de família amb els 41 membres del nou consistori, repartir petons i abraçades i marxar pitant una altra vegada, envoltat de policies que temps enrere havia comandat.

Aquesta és la cronologia d’aquestes 28 hores intenses, que comencen divendres cap a les quatre de la tarda i s’acaben dissabte a les vuit del vespre:

1. Arribada a l’Ajuntament per acreditar-se com a regidor

Primer contacte amb Barcelona des del novembre del 2017. Des que el van empresonar no havia estat a la seva ciutat, on va ser tinent d’alcalde del 2011 al 2015 després d’anys de regidor a l’oposició i on va continuar, a l’oposició, fins que el juliol del 2017 va acceptar ser conseller d’Interior. Els mesos de presó preventiva que va passar a Catalunya van ser a Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada. Per tant, divendres era literalment el primer dia que trepitjava Barcelona des de feia un any i 8 mesos. 

2. Tornada a la presó de Brians 2

Després d’una hora a l’interior de les dependències de l’Ajuntament per registrar-se com a regidor de Junts per Catalunya, Forn surt per tornar cap a Brians 2 conduït per la mateixa comitiva dels Mossos d’Esquadra que l’havia portat a la plaça Sant Miquel. Un moment fugaç de contacte amb la ciutat en què pot sentir crits de suport d’un grup d’amics i seguidors que l’esperaven al carrer. Només és un minut, però per a ell és “com un regal”: ho deixa dit en una piulada a Twitter l’endemà.

3. Arribada a l’Ajuntament per al ple d’investidura

Com el dia anterior, el trasllat de Brians 2 a l’Ajuntament el fan agents dels Mossos d’Esquadra, el cos policial que ell comandava fins que el van empresonar i amb qui va compatir les hores i dies més durs arran dels atemptats del 17-A. Tot i aquesta proximitat i el perfil de Forn –és un home d’ordre, res a veure amb un antisistema, i ja havia comandat també la Guàrdia Urbana de Barcelona–, els Mossos apliquen el protocol per a trasllat de presos. De fet, s’hi ajunta la necessitat de protegir-lo perquè també podria ser objecte d’algun atac. Tot plegat desemboca en un dispositiu impactant. Ell, però, va dins d’un cotxe de paisà i sense emmanillar: és l’única escletxa de normalitat.

4. Trobada breu amb Quim Torra mentre esperava l’inici del ple

Quan arriba a l’Ajuntament són dos quarts de quatre i falta una hora i mitja i és portat a la Sala Tàpies, on s’ha d’esperar fins que s’acosti l’hora en què començarà el ple. Deu minuts abans, passar al Saló de la Ciutat, on per protocol es troben tots els regidors electes per posar-se les bandes i on coincideixen amb les autoritats. Allà es veu breument amb el president de la Generalitat, Quim Torra, i amb la seva família: la seva dona, Laura Masvidal, les filles –Anna i Beta– i la seva mare. 

5. Entrada al Saló de Cent entre aplaudiments

Mentre a la plaça Sant Jaume hi ha una gentada que se sent des de l’interior de l’Ajuntament –cosa que passarà durant tota la sessió– , al Saló de Cent Forn és rebut amb aplaudiments i abraçades.

6. Promesa del càrrec de regidor

Els regidors, com tot càrrec públic, ha de jurar o prometre complir fidelment les seves obligacions “amb lleialtat al rei i respectar i fer respectar la Constitució, l’Estatut de Catalunya i la Carta Municipal de Barcelona”. En principi, la resposta ha de ser “sí, ho juro” o “sí, ho prometo”, però cada vegada més sovint molts electes trien formules amb cua de missatge polític. En aquest cas, tots els regidors de Barcelona en Comú, ERC i Junts per Catalunya diuen que ho prometen “per imperatiu legal” i hi afegeixen alguna pinzellada més que indica quines són les seves prioritats ideològiques.

La situació de Forn, pendent d’una sentència, amb la petició segurament imminent de suspendre’l del càrrec com a pres preventiu i sotmès a un règim penitenciari estricte –és al Saló de Cent amb un permís extraordinari– fa que hagi de ser molt prudent en aquest punt. Per això utilitza una fórmula més breu que la resta dels regidors del seu grup, sense esmentar els presos polítics i els exiliats: s’hi referirà després en el discurs però ho evita en el moment de prometre el càrrec, que és un acte d’estricta legalitat i es podria impugnar. Es limita a dir: “Ho prometo per imperatiu legal, amb lleialtat al mandat democràtic i al poble de Catalunya”.

7. Discurs d’investidura amb avís a Ada Colau

En la seva intervenció com a president del grup municipal de Junts per Catalunya, Forn es mostra contundent per assenyalar a Ada Colau “l’error” de “no respectar la llista més votada”, subratlla que el seu grup ha votat Ernest Maragall per a la investidura, i li retreu haver acceptat els vots de Manuel Valls. Però també apel·la al diàleg. 

8. Rèplica de Valls que nega que hi hagi presos polítics

El moment més tens del ple d’investidura, el fragment en què Manuel Valls li etziba a que “a Espanya no hi ha presos polítics ni exiliats”. Unes paraules que provoquen les protestes de part dels assistents a l’acte i que obliga Colau a interrompre el discurs per fer callar els que no hi estan d’acord.

9. Foto de família, petons, abraçades, crits de “llibertat”

Després del ple, tots els regidors electes es fan la foto de família a l’escala d’honor de l’Ajuntament. Per arribar-hi, Forn ha de travessar el Saló de Cent enmig de crits de “llibertat, llibertat!” i baixar les escales repartint petons i abraçades. Se li acaba el temps del permís, ha d’enllestir i tornar cap a la presó. Des de l’escala se senten els crits i xiulades que hi ha a fora, entre els grups partidaris d’Ada Colau i els independentistes indignats per l’operació Valls que li ha donat l’alcaldia.

10. Sortida de l’Ajuntament envoltat de policia

Després de la foto aconsegueix anar pujant les escales per anar cap a les dependències que el portaran a la sortida on l’espera el cotxe per tornar a la presó de Brians 2 i després continuar cap a Soto del Real. Va pujant esglaó per esglaó, obligat a aturar-se a cada pas perquè algú se’n vol acomiadar. Comencen a baixar els policies de paisà que l’esperen: l’operació sortida s’està allargant massa.

Ràpidament l’envolten i finalment pugen cap al pis de dalt, on l’esperen també el cap de la Guàrdia Urbana, Evelio Vázquez, i el comissari dels Mossos d’Esquadra responsable del cos a Barcelona, Cares Anfruns. Tots dos, uniformats, s’afegeixen a la comitiva per acompanyar-lo fins a la sortida. Al carrer, apareix ja vestit de manera més esportiva, per anar més còmode: li esperen hores de trasllat fins a Madrid.