El govern Colau fa front a un torrent de causes judicials contra la seva acció a l’Ajuntament de Barcelona. Entre altres, l’acusen de corrupció. Fins ara, dels 13 fronts jurídics que ha hagut d’atendre, 10 ja han estat arxivats als tribunals, després de no detectar-hi irregularitats. Queda pendent la demanda contra Janet Sanz, tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, per haver evitat que la societat immobiliària London Private Company adquirís la Casa Buenos Aires per fer-hi un hotel de luxe; la querella del fons voltor Vauras Investment contra l’alcaldessa de la capital catalana, Ada Colau, i els regidors Lucia Martín i Marc Serra, també dels comuns, per haver sancionat el fons d’inversió, després de negar-se a oferir un lloguer social a persones vulnerables que vivien en pisos ocupats; i una altra causa de l’Associació per a la Transparència i la Qualitat Democràtica (ATQD) que, aquesta setmana, la Fiscalia ha demanat arxivar en constatar la “nul·la” responsabilitat de Colau i l’“exercici d’imaginació que manca de la base més elemental” que ha realitzat aquesta associació opaca.
Sobre aquesta última qüestió, el ministeri públic, en un escrit breu, de no més de 10 pàgines i al qual ha tingut accés el TOT Barcelona, ha defensat la mateixa tesi que la dels advocats de Colau, que acusen de “mala fe” i “persecució política” l’ATQD. Amb un to més moderat, però no menys dur, el ministeri públic considera que “manca de sentit jurídic prolongar la instrucció d’aquesta causa”. Cal recordar que les subvencions a l’Observatori DESC a Enginyeria Sense Fronteres (ESF), la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ja es van atorgar durant el mandat de l’alcalde Xavier Trias, aleshores de Convergència i Unió (CiU).
Un altre argument que reforça la defensa de Colau és que l’alcaldessa va delegar les seves funcions en aquest àmbit a les àrees i regidories concretes que tenen contacte amb les entitats socials. A més, cal recordar que, un cop es decideix subvencionar alguna d’aquestes organitzacions socials, cal esperar l’aprovació dels pressuposts, que és un requisit indispensable. Aquesta injecció de diners s’anomena “subvenció nominativa” i l’aproven tots els membres del consell plenari que aproven els pressupostos, expliquen fonts de la gerència de Drets Socials de l’Ajuntament al TOT Barcelona. Als comptes de 2022, els darrers aprovats, amb els vots de Barcelona en Comú (BComú), PSC i Barcelona pel Canvi –ara Valents–, hi ha una partida d’aquestes característiques destinada a l’Observatori DESC per un valor de 216.335 euros.
Subvencions ja investigades i arxivades
Aquestes subvencions polèmiques ja van ser qüestionades per una altra denúncia l’any passat, en aquest cas d’Abogados Catalanes por la Constitución i adreçada a Fiscalia. L’ens va arxivar-la a l’estiu, després de quatre mesos de diligències, i va concloure que les entitats socials “no es van beneficiar específicament d’un tracte de favor”. No obstant això, sí que va apuntar “irregularitats administratives”, ja que alguns dels regidors que van aprovar les subvencions -de l’espai dels comuns- anteriorment havien treballat per aquestes organitzacions. El que va determinar la justícia en aquell moment és que l’idoni hagués estat que s’abstinguessin. En cap cas, però, és constitutiu de delicte.
La querella de Vauras, culpa del govern espanyol, diu la Generalitat
La querella de Vauras és culpa del govern espanyol, diu la Generalitat. Així ho va sostenir la consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, després de les preguntes de Susanna Segovia, portaveu d’En Comú Podem (ECP). La titular de l’àrea d’Habitatge a Catalunya va respondre aquesta mateixa setmana al Parlament que els comuns preguntessin als seus socis de govern a l’Estat per què posen tantes traves a les lleis que aprova el Parlament per protegir les famílies vulnerables de quedar-se al carrer, després de ser desnonades.
“Sap què passa amb els grans tenidors? Que el govern de l’Estat ha interposat recursos d’anticonstitucionalitat contra les lleis aprovades en aquest Parlament. Recursos que creen jurisprudència i que fan que els grans tenidors estiguin alentint aquests procediments per poder ajustar els lloguers socials obligatoris”, li va dir Cervera a Segovia.
El cert és que qui va interposar un recurs d’inconstitucionalitat per aquest afer va ser el PP i no pas el govern espanyol. 86 diputats populars van enviar al Tribunal Constitucional (TC) un escrit on demanaven a aquest òrgan judicial que declarés nul·la la llei catalana, com finalment així va fer.
PollMaker
